Pau: ¿Ho va veyent?
Pepet: Sens embarg, sento una pena?
Peret: (_A Pau._) Tè las manías del temps.
Quima: Doncas, bè; que vagi al cuarto. Vingan que 'ls
hi ensenyaré.
(_Peret ofereix lo bras á Pep. y s'en van seguits de la noya._)
Pau: Esperit y fora.
Lluisa: ¡Pare!
Peret: Home, ¡bah! siga valent.
### Escena XIII.
Pau, Titet.
Titet: ¡Vatua listo, quin home!
Pau: ¡Y bé 'l pobre esta espantat! Y tú donchs,
Titet,
¿qué contas?
Titet: Com vos dich, anem mòlt mals. M' han dit que
tractava 'l batlle, y 'l que m'ho ha dit ho sap, de fè una gran
capsinada perque aquí no vinga 'l mal. De primer vol armá 'l poble y
perqu' ell no puga entrar, armats, á la carretera vol que fem de
guardians. Desempues diu qu' un registre ha de fer per totas parts
perque no 's donga posada á cap foraster.
Pau: ¡Bè vá! ¡Y donchs jo tinch forasters!...
Titet: ¡Per ço os deya qu' anem mals! perque si os
agarra 'l córala lo batlle os reconvindrá.
Pau: Pero bè, no es pas gran cosa, en sustancia es un
company y ell no descubrirá res perque es home mòlt callat.
Titet: Bueno, donchs, mentres no parli, així encara
pót aná. Pues li diré que no vinga si vos sembla.
Pau: No vindrá.
Titet: Com qu' ell are fa 'l registre y jo tot li he
contat.
Pau: L' hi has dit...
Titet: Que teniau hostes?
Pau: Donchs la cosa va com cal Sempre tens de fè
bestiesas.
Titet: Sols per bè.
Pau: ¡Ves, cap sigrany! lo bè que fas á las casas es
fer sempre disbarats.
Titet: Doncas jo...
Pau: ¿Ves cóm s'arregla? Ab ells ho vuy consultar, y
que pensin que ab 'l poble no vull pas posarmhi mal.
### Escena XIV.
Titet.
Titet: Cada hú pensa á sa manera; no 's pòt fer bè, ja
está vist; vinch aquí per avisarlo y 'm repren. ¡Es divertit! ¡Sempre
me
'n pasan de crespas! es ben cert, ho puch ben dir. Sempre dich no
t'emboliquis y 'l que no 's coguia per mí... Pero ¡cá! com sempre
penso fes bè, sens mirá á n'aquí... mes despues me dónan xascos y
sempre 'm venen ab crits. No, no; d'avuy endevant, digan y deixin de
dir, haig d'aná sempre á las mevas y seré mòlt mes ben vist. (_Se 'n
vá._)
### Escena XV.
Pau, Peret, Quima, Lluisa.
Pau: No sè qué dirte.
Peret: Pero...
Pau: Noy, no'm vuy embolicá.
Quima: Mes, que digan lo que vulgan, ells d'aquí no
surtirán.
Lluisa: Senyó Pau.
Pau: No sè qué dirlos.
Peret: Res pót resultarli mal.
Pau: Lo batlle de aquí es un ximple que are 'ns vindrá
á visitar, trobará 'ls hostes á casa contra lo qu' ell ha manat...
Peret: Donchs quant vinga jo 'm presento: ell á mí
no 'm coneix pas, y veurá que ab termes técnichs aquí 'l deixarem com
blau. Li diré que jo sò metje: qu' entench tal enfermetat: que no som
de Barcelona: que venim... del Ampurdá.
Pau: Si t'esplicas de aqueix modo de segú 'l deixas
plantat. (_Ap._) ¡Jesús! ¡Quína xarramenta! vamos, ja ho dich: tè un
gros cap.
Peret: Lo que convé es arribarme fins allí hont tenim
d'anar: 'ns acompanyareu, mare, hasta á casa del Noy gran.
Quima: Tinch de ferme la castanya.
Lluisa: Tireus lo mocadó al cap.
Peret: Pare, ja tornarem prompte.
Pau: Vaja, adios.