Pepet: Es veritat. (_Movent lo peu._)

Pau: ¿Ho va veyent?

Pepet: Sens embarg, sento una pena?

Peret: (_A Pau._) Tè las manías del temps.

Quima: Doncas, bè; que vagi al cuarto. Vingan que 'ls

hi ensenyaré.

(_Peret ofereix lo bras á Pep. y s'en van seguits de la noya._)

Pau: Esperit y fora.

Lluisa: ¡Pare!

Peret: Home, ¡bah! siga valent.

### Escena XIII.

Pau, Titet.

Titet: ¡Vatua listo, quin home!

Pau: ¡Y bé 'l pobre esta espantat! Y tú donchs,

Titet,

¿qué contas?

Titet: Com vos dich, anem mòlt mals. M' han dit que

tractava 'l batlle, y 'l que m'ho ha dit ho sap, de fè una gran

capsinada perque aquí no vinga 'l mal. De primer vol armá 'l poble y

perqu' ell no puga entrar, armats, á la carretera vol que fem de

guardians. Desempues diu qu' un registre ha de fer per totas parts

perque no 's donga posada á cap foraster.

Pau: ¡Bè vá! ¡Y donchs jo tinch forasters!...

Titet: ¡Per ço os deya qu' anem mals! perque si os

agarra 'l córala lo batlle os reconvindrá.

Pau: Pero bè, no es pas gran cosa, en sustancia es un

company y ell no descubrirá res perque es home mòlt callat.

Titet: Bueno, donchs, mentres no parli, així encara

pót aná. Pues li diré que no vinga si vos sembla.

Pau: No vindrá.

Titet: Com qu' ell are fa 'l registre y jo tot li he

contat.

Pau: L' hi has dit...

Titet: Que teniau hostes?

Pau: Donchs la cosa va com cal Sempre tens de fè

bestiesas.

Titet: Sols per bè.

Pau: ¡Ves, cap sigrany! lo bè que fas á las casas es

fer sempre disbarats.

Titet: Doncas jo...

Pau: ¿Ves cóm s'arregla? Ab ells ho vuy consultar, y

que pensin que ab 'l poble no vull pas posarmhi mal.

### Escena XIV.

Titet.

Titet: Cada hú pensa á sa manera; no 's pòt fer bè, ja

está vist; vinch aquí per avisarlo y 'm repren. ¡Es divertit! ¡Sempre

me

'n pasan de crespas! es ben cert, ho puch ben dir. Sempre dich no

t'emboliquis y 'l que no 's coguia per mí... Pero ¡cá! com sempre

penso fes bè, sens mirá á n'aquí... mes despues me dónan xascos y

sempre 'm venen ab crits. No, no; d'avuy endevant, digan y deixin de

dir, haig d'aná sempre á las mevas y seré mòlt mes ben vist. (_Se 'n

vá._)

### Escena XV.

Pau, Peret, Quima, Lluisa.

Pau: No sè qué dirte.

Peret: Pero...

Pau: Noy, no'm vuy embolicá.

Quima: Mes, que digan lo que vulgan, ells d'aquí no

surtirán.

Lluisa: Senyó Pau.

Pau: No sè qué dirlos.

Peret: Res pót resultarli mal.

Pau: Lo batlle de aquí es un ximple que are 'ns vindrá

á visitar, trobará 'ls hostes á casa contra lo qu' ell ha manat...

Peret: Donchs quant vinga jo 'm presento: ell á mí

no 'm coneix pas, y veurá que ab termes técnichs aquí 'l deixarem com

blau. Li diré que jo sò metje: qu' entench tal enfermetat: que no som

de Barcelona: que venim... del Ampurdá.

Pau: Si t'esplicas de aqueix modo de segú 'l deixas

plantat. (_Ap._) ¡Jesús! ¡Quína xarramenta! vamos, ja ho dich: tè un

gros cap.

Peret: Lo que convé es arribarme fins allí hont tenim

d'anar: 'ns acompanyareu, mare, hasta á casa del Noy gran.

Quima: Tinch de ferme la castanya.

Lluisa: Tireus lo mocadó al cap.

Peret: Pare, ja tornarem prompte.

Pau: Vaja, adios.

La pór guarda la vinya · 第 23 / 45 题