¡Africa!
Comedia en tres actes y en prosa
Antoni Ferrer i Codina
1897
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut
d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual
Informatitzat de la Llengua Catalana.`
Al distingit lletrat y aplaudit autor dramátich D. Francisco Xavier
Godo, en prova d'afecte y bon companyerisme.
Son amich,
D. Ferrer y Codina
__Repartiment__
Personatjes Actors
--------------------- ---------------------------
Africa 16 anys. Doña Carmen Parreño
Hortensia 20 anys. " Concepció Ferrer
Don Lluís 58 anys. Don Jaume Virgili
Carlos 28 anys. " Hermenegild Goula
Mariano 28 anys. " Frederich Fuentes
Don Ramón 60 anys. " Aciscle Soler
Don Ignaci 60 anys. " Vicens Daroqui
Pólit 33 anys. " Ramón Valls
Dr. Salvat 50 anys " Joaquím Pinós
Pere. " Lluís Muns
Nen 8 anys
Julio 20 anys. " Ernest Fernandez
Un sereno. Un vigilant. Convidats d'abdós secsos.
Director artístich: D. Hermenegild Goula.
Punt de vista del actor.
## Acte primer
Sala luxosament amoblada.
Porta d'entrada al foro y una primer terme esquerra; en segon una
xemeneya encesa.
A la dreta primer terme, un' altra porta; en segón un balcó.
Entre 'ls mobles una tauleta rodona ab tapete (_primer terme
esquerra_) sobre la que hi haurá un plano rollat, un timbre, pipas,
una tabaquera figurant un cap de gos, cigarros puros, una botella de
licor ab copas, y recado d'escriurer.
Primer terme dreta un silló.
### Escena primera
Pere, luego D. Ramon
(_Arreglant la xemeneya._)
Pere. Ah, ja, ja!... Pero are tinch la temperatura de
la sala massa elevada. Deixam obrir un xich lo balcó. (_Ho fa._)
Uf! ¡quin ayre! Pero, no hi ha remey: Si surt l'amo y no trova la
atmósfera en los graus que m'ha dit, 'm pela.
(_D. Ramon foro dreta._)
D. Ramon. Bon dia per aquesta casa.
Pere. Bon dia, D. Ramon. ¡Quant temps sense deixarse
veurer!...
D. Ramon. Encara vinch massa.
Pere. Bo! y per qué?
D. Ramon. Y ton amo?.
Pere. Prenent lo bany.
D. Ramon. M'ho havia d'haber pensat. Encara podia
estarme mitx' hora mes en lo colegi electoral.
Pere. Prompte sortirá. (_D. Ramon se senta._)
D. Ramon. ¡Quin ayre!... Tanca aquell balcó com cent
regiments de dimonis! ¿Vols qu' agafi una pulmonia?
Pere. ¡Deu me'n reguart! L'amo está á punt de sortir, y
tinch la temperatura de la sala un xich elevada.
D. Ramon. Donchs, ja 'l tancaré jo. (_Ho fa y torna á
sentarse._)
Pere. Després'm renyará.
D. Ramon. Se'n pot aná al Infern ton amo ab tantas
precaucions. Com si li servissin de rés á un quant li arriva
l'hora...
Pere. Diguili á n' ell.
D. Ramon. Quaranta graus mes ó menos no li vindrá
d'aquí. Y Africa, qué tal?
Pere. Ara, quan vaig aná á dur la mensualitat al
colegi, estava bona.
D. Ramon. Pobre xicota! En mal hora va aná á perdre 'l
seu pare!
Pere. Vosté, crech que 'l coneixía.
D. Ramon. ¿Al pare d'Africa?... Al germá de ton amo? Ja
ho crech! Pero quins germans mes diferents!
Pere. També era com vosté: militar.
D. Ramon. Lo brigadier mes brau del exercit espanyol y
republicá com jo, desde l'extrem dels cabells á las puntas de las
sabatas! Yo era alférez de la seva brigada. Va morir en la
emigració.
¡Vetlla per la meva Africa! va dirme... Llamp del Cel!... Ja devia
preveurer que son germá, aquest carlinás, no se'n cuidaria gayre.
Pere. No se'n ocupa massa, la vritat.
D. Ramon. Com que li falta temps per ocuparse de si
mateix. Ara pera treurerli d'entre mans, la caso.
Pere. ¿Que casa á la senyoreta?
D. Ramon. Li proporciono un marit rich, jove, guapo...
Pere. Y republicá? naturalment...
D. Ramon. T' creus que confiaria aquesta joya á un que
no ho fos? republicá, carambolista de punta; casi tant com jo; y un
tirador de sabatót que ja hi poden anar hasta ab un revólver. Jo li
he vist tenir dos desafios deixant las caras dels seus contrincants
fetas una llástima.
Pere. ¿Y qui es, si pot saberse?
D. Ramon. Prou. L'únich fill varó de D. Ignaci Mas; lo
xocolater mes rich de la Provincia.
Pere. A fé que D. Ignaci no es pas republicá.
D. Ramon. Un clerical com ton amo. ¡Vaya un parell de
ximples! Aquell 's passa tot lo Sant dia bofetejantse 'l pit á
l'iglesia, mentras roba 'ls cuartos dels seus parroquians tirant
polvos de galeta y ayguacuyt al xocolate. ¿Cóm, sino, s'haguera pogut
fer rich ab tan poch temps? No fa pas cap cent anys que venia café ab
llet en un carretó en lo port de Tarragona.
Pere. ¿D. Ignaci?
D. Ramon. Ay Deu te fassa bó!... Qué sabs tú de mon?
Pere. Y es cert?
D. Ramon. Yo era cabo y estava de guarnició en aquell
presiri. ¿Ara l veus tan devót? Donchs en aquella época era president
d'un casino anticlerical que 'n deyan "La Xarpallera."
Pere. ¿Ell?
D. Ramon. Y era lo sello de la Societat un Sant Joan
vestit de levita y ab barret de copa.
Pere. 'M fa quedar parat!
D. Ramon. Jo n'era sócio; mira si ho sabré! Encara
guardo recibos ab la firma del xocolater. Ell no se'n recorda de mi.
Han passat tants anys que ja no 'm coneix; jo á n' ell si. Lo primer
dia que 'l vaig trová aqui de visita, vareig reconeixer aquella cara
de gat d'Angola.
Pere. Y no n'hi ha parlat?
D. Ramon. May. Ni crech parlarni... que s'arregli. Y
ara, casant á la noya ab lo seu fill, encara menos. Aquest si qu' es
un xicót que val. Ara acaba d'arrivá d'un llarch viatje. A la cuenta,
sabent que jo era tan amich del pare d'Africa, y qu' á n' ella
l'havia vista neixer, 'm va veni á trovar l'antich carretonayre
perque li dés informes d'ella. Va preguntarme si la noya era ferventa
religiosa... jo, ¿qué sé? Pero vareig dirli que si, que 's passava
tot lo Sant dia resant sense recordarse de menjar. Va quedar molt
content, y, ara vinch á dir á n' aquest comodin que dintre poch rato
vindrá 'l xocolater á demanarli oficialment la má de la nevoda.
Pere. Donchs veu? La fama d'aquest noy, no es alló que
diguém... Diúhen que 's passa 'l dia al café.
D. Ramon. Los que ho diuhen, segur que 'l passan per
las sagristias que encara es temps mes perdut. (_Se sent un
timbre._)
Pere. D. Ramon, perdoni, tinch d'entrá la copeta de ví
á D. Lluis.
D. Ramon. Si, ves, ves, que no 's desmayi! (_Vase Pere
primer terme esquerra._)
### Escena II
D. Ramon, luego Sr. Pólit y nen
D. Ramon. Veyam si hi ha cap diari... (_Buscant per la
taula._) Lo plano! ¿Vols jugar qu' aquest zulú de 'n Lluis ha tingut
lo mateix pensament que jo!... (_obra 'l plano._) Si, si... aixó es;
exacte! Lo carrer de Bilbao divideix lo solar del Doctor Salvat, y la
finca que avuy cau en un mal carreró, aumentará d'un mil per cens lo
seu valor... Calculém! Lo plano va darse ahir vespre á llum, y 'l
metje ve aqui cada dematí á las deu. De manera qu' encara no l'ha
vist. Si logro toparlo jo abans qu' ell, faig lo negoci.
(_Sr. Pólit foro dreta dant la má al nen. Va ab gorra de pisa y
sombrero de copa y lo restant del trajo delata al home de sagristia.
Lo nen que representa uns set ó vuyt anys va ab carrich y gorra de
colegial._)
Sr. Pólit. Ave Maria!
D. Ramon. Ola, Senyor Pólit!
Sr. Pólit. Ay caramba! ¿No es Don Ramon?
D. Ramon. ¿Ahont va? ahont va per' qui?
Sr. Pólit. Donant voltas. No sab que soch andador del
Monte-Pio, y corredor del xocolate de Don Ignaci Mas?
D. Ramon. Ah, si?
Sr. Pólit. Digas: Deu lo guart, Don Ramon. ¿Com ho
passa?
Nen. Jo no ho vuy dir!
D. Ramon. Be es prou amable.
Sr. Pólit. Molt dolent!
D. Ramon. Al hospici!
Sr. Pólit. Pobret! Afiguris que de set esposas y tretse
fills que he tingut, sols aixó es lo que 'm queda.
D. Ramon. Digui que voste es un Barba-Azul ab gorra de
pisa...
Sr. Pólit. Qué vol ferhi? Nostre senyor ho ha disposat
així... ¿Que no hi es Don Lluis?
D. Ramon. Crech qu' es alli dins en fresch.
Sr. Pólit. Be, ja tornaré. Sembla que casém á 'n
Carlets ab la nevoda?
D. Ramon. Algo hi ha.
Sr. Pólit. Per xó que m'ho han innovat; jo me'n
alegraria.
Nen. (_Estirant_) Anem.
Sr. Pólit. Are. Que no gasta xocolate, D. Ramon?
D. Ramon. No.
Nen. Anem.
Sr. Pólit. Ara, fill. Donchs, qué pren al demati? café
ab llet?
D. Ramon. Ayguardent!
Sr. Pólit. Te rahó... vostés los militars...
Nen. Anem.
Sr. Pólit. Quin xicot! Vaja, aném. Digas á Don Ramon
que ho passi be.
Nen. Jo no ho vuy dir.
D. Ramon. Ja ho diria si fos fill meu.
Nen. Anem.
D. Ramon. Deixuplina!
Sr. Pólit. Pobret! Ara'l vaig teni á la mort.
D. Ramon. (Tan de be li hauria fet Deu.)
Sr. Pólit. Lo vareig posá d'escolá á Santa Mónica y en
un moment de descuit va obrir un armari y 's va menjar set paquets
d'hóstias que, al menos, n'hi havia quatre lliuras.
D. Ramon. Aixó ja fa taúl.
Sr. Pólit. Vamos, anem. Recados á Don Lluis.
D. Ramon. Alante!...
Sr. Pólit. Vamos (_anantsen._)
D. Ramon. (Tan bestia es lo pare com 'l fill.)
(_Al arrivar lo Sr. Pólit á la porta 's topa ab lo Doctor qu'
entra._)
### Escena III
Mateixos, Doctor Salvat
Doctor. Adios, senyor Pólit.
Sr. Pólit. Passiobé, Doctor. (_Vanse._)
D. Ramon. (_Aquí tenim al nostre home._)
Doctor. Ola, Don Ramon! Vosté per' qui?
D. Ramon. Esperant á 'n Lluis.
Doctor. Y qué tal? cóm va de salut?
D. Ramon. Jo, be... l'estómach es 'l que no vol fer
bondat. Un dia me 'l obro á veure qué hi tinch.
Doctor. Vosté no 'm vol creurer. Vol seguir las costums
de campament, sense mirar que la caldera ja es un xich usada.
D. Ramon. Qué vol dir?
Doctor. Que l'alcohól se l'hauria de mirar d'un hora
lluny.
D. Ramon. Pero si no mes 'n prench tres gotas per
desdejunarme.
Doctor. Ni tres, ni cap. Una sucada de xocolate y un
vas d'aygua.
D. Ramon. Fa sagristá.
Doctor. Ja li darán. Y qué tal... qué tal? Quan pujan
los seus?
D. Ramon. No s'apuri... ja pujarán.
Doctor. Be, per xo, Deu nos'n guart!
D. Ramon. Deu nos 'n guart?... Véu? vosté, ara, 'm
faria enfadar!
Doctor. Ordre, ordre necessitém.
D. Ramon. Precisament l'ordre está en que, dintre la
legalitat, cada hú fassi lo que li donga la gana.
Doctor. ¿Y que li puga pegá una punyalada al primer qué
passi pel carrer?
D. Ramon. Si la mereix...
Doctor. Ba... ba... ba...
D. Ramon. Vostés matarian al lladre d'un pá, pero al
que roba millons lo voldrian per gendre. Lo nivell! La lley igual per
tots, desde 'l Sant Pare al Noy de Tona.
Doctor. Que boig!
D. Ramon. Sino que vostés los propietaris...
(_Primer disparo!_)
Doctor. Jo, propietari? Un mal casulot que no 'm
paga 'l procurador... ¿M' ho vol comprar?
D. Ramon. (_Bravo!_) Jo? qué vol que 'n
fassi?... ¿Quant ne vol?
Doctor. Cinch mil duros.
D. Ramon. (_Ja es meu._) Tres.
Doctor. Es poch... animis mes y...
### Escena IV
Mateixos, D. Lluis, luego Pere
(_Primer terme esquerra, detras d'ell Pere ab toballola y raspall._)
D. Lluis. Ola... ola...
D. Ramon. (Mal llamp te parteixi!)
D. Lluis. Doctor!... (_Dantli la má._) Bona pessa!
(_Dant la má á D. Ramon._)
D. Ramon. Mellor que tú.
D. Lluis. Ja has sapigut trová á casa?
D. Ramon. Tú no has estat may á la meva.
D. Lluis. Si estigués ociós com tú...
D. Ramon. No sé qué tens que fer...
D. Lluis. Cuidar de la meva salut.
D. Ramon. ¿Qu' estás malalt?
D. Lluis. Pera no estarho. Si sabias lo be que 'm trovo
ara... Com me circula la sanch! La sento correr! Quina elasticitat en
los nervis!...
D. Ramon. Y del cap, cóm te trovas?
Pere. ¿Vol rés més lo senyoret?
D. Lluis. Que 't fassis tallar las unglas, m' has
esgarrinxat dugas vegadas.
Pere. Diré á la Brigida que me las talli. (_Vase foro
esquerra._)
D. Lluis. Vés, vés... Vegim lo pols, Doctor.
D. Ramon. (Y al pensar que hi ha un presiri á
Tarragona...)
Doctor. Un poch frecuent. Plètora, plètora!...
L'alimentacio massa forta.
D. Lluis. Avisaré á la cuinera.
D. Ramon. A tú, lo que't convenen son hervas.
Doctor. Aixó: cols, bledas...
D. Ramon. (Y ofáls.)
Doctor. Per lo demés la pell está fresca. Los pulmons
semblan dugas manxas.
D. Lluis. Es dir que puch estar tranquil?
Doctor. Del tot.
D. Ramon. Si, home, si. Viurás hasta que 't moris...
com jo.
Doctor. Senyors... Altres malalts reclaman los meus
serveys, D. Lluis...
D. Lluis. Hasta demá, Doctor, vinga dejorn.
D. Ramon. Si, qu' está de cuidado.
Doctor. Y ab vosté, un altre dia, parlarém del nostre
asunto; pero, ja ho sab: los cinch mil duros.
D. Ramon. Be, si, be... Ja passaré. Doctor Adios.
(_vase foro dreta._)
### Escena V
Mateixos, menos Doctor, luego Pere
D. Lluis. Ep... tú... escolta. ¿Quin negoci es aquest?
D. Ramon. Cá... rés... unas visitas...
D. Lluis. Que valén cinch mil duros? Lo plano! Ja
comprench! Un negoci que jo tenia pensat... que s'hi poden guanyar un
grapat de mils duros...
D. Ramon. Rahó de mes perque jo'l pretengui.
D. Lluis. Veurém qui se l'endurá!
D. Ramon. Veurém. Avuy mateix tornaré á veure 'l
Doctor.
D. Lluis. Avuy? Esperat. (_Sentantse á escriurer._)
D. Ramon. ¿Qué vas á fer?
D. Lluis. Doná ordre al meu procurador que compri la
casa á qualsevol preu.
D. Ramon. Ja te l'endurás cara.
D. Lluis. Y tú'm donas'l nom de amich?
D. Ramon. No me 'l donas tú á mi? (_Acaba de escriurer
Lluis toca 'l timbre. Pere foro esquerra._)
D. Lluis. 'N Miquel que porti aquesta esquela al
senyor Granell. (_vase Pere foro dreta._) Encare no ets prou rich?
D. Ramon. Mes ho ets tú.
D. Lluis. Un capital de cent mil duros, com aquell qui
diu: trovát. Un tio que 't va sortir d'escotilló á America; que, al
morirse, ni sabia que fossis al mon.
D. Ramon. Tú, un de dos cents mil, com qui diu:
escamotejat, sent vista de l'Aduana de Cuba sis mesos y cuatre dias.
D. Lluis. Quina solta!
D. Ramon. Com la teva.
D. Lluis. Jo hagués sigut del teu tio!...
D. Ramon. Y jo del gobern.
D. Lluis. Prou ho deixo al hospici!
D. Ramon. Y jo't clavo á presiri!
D. Lluis. Un home sol, que no pot acabarsho, y sabent
que jo tinch una nevoda qu' 'm costa un ull de la cara, y, un nevot
que me'n costa dos.
D. Ramon. No digas mentidas. Ja sabs que los del teu
remat castigan ab set anys de Purgatori cada infracció de la vritat.
Africa, la teva nevoda, es rica, y no necessita 'ls teus ulls per
rés.
D. Lluis. Pero si los meus cuidados. Bon amohino 'm vá
deixá 'l boig del meu germá!
D. Ramon. Boig?... En fi, pochs te 'n ha de causar mes,
perque avuy te la vinch á demaná en matrimoni.
D. Lluis. De debó? Ay, Ramon... abrássam! Y quin pés 'm
treus de sobre!... oh! no 't pensis... Has fet un magnifich
pensament.
'T felicito. Africa es rica. Cinquanta mil duros de dót. Y ha d'estar
molt instruida. Veurás... 't puch ensenyar los partes mensuals que
rebo del colegi. (_Va a buscarlos._)
D. Ramon. Si no vuy veurer rés.
D. Lluis. No, si aqui'ls tinch tots tancats encara.
D. Ramon. Tancats?
D. Lluis. Té... Descloune un... qualsevol.
(_Desclouentlo ell mateix y dantli._)
D. Ramon. Vamos... llegim. (_llegint._) Relacion
mensual... etcetera. Música regular.
D. Lluis. No mes diu regular?
D. Ramon. Gimnacia, notable.
D. Lluis. Qué tal?... notable.
D. Ramon. Equitación, sobresaliente.
D. Lluis. No t'ho deya?
D. Ramon. Labores, mal. Idiomas, bien.
D. Lluis. Mal?... Diu mal?
D. Ramon. Mira... conducta, malissima.
D. Lluis. No pot ser, home, no pot ser... (¡Mal Viratje
la directora!)
D. Ramon. Lo desitj de sortirte de cuidados 't fa
desvariejar.
D. Lluis. Donchs no t' ho creguis... 'T dich que t'hi
pots casar ab tota confiansa.
D. Ramon. Qu' ets boig?... Jo, un home de xixanta anys
vols que carregui ab una criatura de dissét? Africa 's casará, pero
no ab mi.
D. Lluis. Oh!... con tal que's casi...
D. Ramon. Per xo mateix. Dintre poch vindrá lo senyor
Mas á demanartela pera lo seu fill. Un xicot qu' acava d'arrivar de
viatje. Ja 'l coneixías... es rich, gran tirador de sabatót y
excelent carambolista.
D. Lluis. Tirador de sabatót?
D. Ramon. Si, home... hi ha tiradors de sabatót com
n'hi ha de floret y de pistola.
D. Lluis. No ho havia sentit á dir may.
D. Ramon. Oh! y ja estranyo com no han vingut. Lo
partit es brillant, pus lo xicot, á demés de ser rich, no es de la
colla de multons com tú y son pare.
D. Lluis. Sort que no't faig cas.
D. Ramon. Está mes ilustrat. No 'l fan combregar com a
vosaltres ab rodas de moli.
D. Lluis. Be, be... lo que jo vuy es que's casi.
D. Ramon. Jo també. Y digam deu estar hermosa?
D. Lluis. Jo crech que si.
D. Ramon. Creus? ¿Que fa molt que no l'has vista?
D. Lluis. Desde que va entrá al colegi... uns sis
anys.
D. Ramon. ¡Sabs que mereixerias cadena perpetua!
D. Lluis. Ja veurás... No hi he anat perque no 'm vaga,
y no l'he deixada venir perque... vaja... si... es molt entremaliada,
y no
'm puch enfadar. Es lo que 'l metje 'm te mes recomanat.
D. Ramon. Pero ara ja es una dona.
D. Lluis. Be... ara ja suposo que deu haver cambiat.
D. Ramon. Donchs, ja ho sabs.
D. Lluis. Mira... en gracia de la bona noticia qu'
acabas de darme, 't proposo la compra de la finca de compte y mitat.
D. Ramon. Acepto.
D. Lluis. ¿Paraula d'honor?
D. Ramon. Paraula de republicá.
D. Lluis. Esperat, donchs, qu' enviaré contra ordre al
procurador. (_S' posa á escriurer._)
D. Ramon. Y jo veuré al Doctor avuy mateix; deixau per
mi.
D. Lluis. Al mateix temps enviaré á la Brijida per la
noya. Aixís adelantarém feyna.
D. Ramon. No 'm sembla mal. Y, parlant de tot: Qué 'n
sabs de 'n Mariano?
D. Lluis. Vet aqui un altre nevót que també m' amohina
bastant. Fill d'una germana pobre l'he hagut de cuidar fins que vaig
pogué embarcarlo. Ara 'm va escriurer d'un port del Brasil hont la
febra amarilla hi feya estragos.
D. Ramon. Pobre xicot!... Sentiria que li toqués 'l
rebre.
D. Lluis. Jo també. ¡Ara que m'havia d'enviar
cigarros!
D. Ramon. Es á dir que ho sentirias pels cigarros?...
D. Lluis. Veuras, no'm puch afectá! Primer la salut.
D. Ramon. Egoista! Has de morir aburrit de tothom.
D. Lluis. (_toca el timbre._) Aixó si que 'm te sense
cuidado. (_Pere foro dreta._). A la Brigida que vagi ab aquesta
targeta, á buscar á la noya. Que la instali al pabelló que dona al
jardí, y quan s'hagi cambiat de trage, qu' avisi.
Pere. Está be.
D. Lluis. Y aquesta esquela pórtala tú mateix ahont ha
dut l'altre 'n Miquel.
Pere. Está molt be. Ara acaba d'entrar al pati un cotxe
ab maletas.
D. Lluis. Vés lo qu' es.
(_Vase foro dreta, mentres entra 'n Mariano pel mateix puesto vestit
d'uniforme de marina mercant trasatlántica._)
### Escena VI
Mateixos, Mariano, luego Pere
D. Ramon. Miratel!... Ay voto'n Mariano!
D. Lluis. Ell!
Mariano. Tio! (_corra á abrassarlo. D. Lluis
s'aparta._)
D. Lluis. Ep!... no'm toquis... La febra amarilla...
D. Ramon. Vina á fer cuarentena en los meus brassos.
(_Obríntloshi._)
Mariano. Que tio...! (_Abrassant á D. Ramon._)
D. Lluis. Vols dir que no hi ha perill en abrassarte?
D. Ramon. Té... ja está fumigat. (_Dant una empenta á
Mariano._)
Mariano. No tinga por. (_Lluis l'abrassa._) Y Africa?
(_ab recel._)
D. Ramon. Bona, noy, bona.
Mariano. Ahont es?
D. Lluis. Al colegi.
Mariano. Encara?... Que li vol tenir fins al dia del
judici?
D. Ramon. Ara la treu.
D. Lluis. Vaya, Ramon, fes un xich mes de tertulia.
(_Se sentan._) Y donchs... que tenim lo vapor aqui?
Mariano. Tio... He fet una calaverada.
D. Lluis. No m' espantis.
D. Ramon. Tú t' espantas molt aviat.
Mariano. Ja li esplicaré. Figuris que als pochs dias
d'haver dexát port, un passatjer dels que venian á bordo, va caurer
malalt del contagi, y lo capitá, espantat, va resoldrer desembarcarlo
en un islót al mitx del Occeano.
D. Lluis. Ben fet.
D. Ramon. Bárbaro!
D. Lluis. Podia deixar lo contagi á bordo.
D. Ramon. Valent poca vergonya deu ser lo tal
capitá!...
Mariano. Jo... compadescut del pobre malalt, y sent
catalá, mes á mes, vaig resoldrer desembarcar y constituirme enfermer
del meu paisá.
D. Lluis. Mal fet! molt mal fet!
D. Ramon. Bravo noy! aixó es republicá pur!
D. Lluis. Vas cometre una gran imprudencia!
Mariano. Vosté, tio, al meu puesto hauria fet lo
mateix.
D. Lluis. Ah, no! Jo'l deixo.
Mariano. Be... ara ho diu.
D. Ramon. Si, Mariano. A son pare deixa aquest.
D. Lluis. Y naturalment que devia morir?
Mariano. Fa un mes que varem desembarcar bons y sans de
bordo d'un _Cliper_ inglés que va recullirnos, fondejant luego á
Santander. Jo m'he quedat allí uns quants dias pera veurer si 'l meu
vapor hi recalava com devia, mentras lo meu company 's dirijia aquí á
Barcelona.
(_Pere foro dreta._)
Pere. Los senyors de Mas.
D. Ramon. Aqui'ls tens. (_Tots s'alsan._)
D. Lluis. Mariano, dispensa.
D. Ramon. Jo me'n torno al colegi electoral. Passaré
pel jardí pera no toparme ab ells.
Mariano. Jo, al meu cuarto á rentarme la cara. Suposo
que tinch 'l mateix?
D. Lluis. Si. Pere, feslos entrar y digalshi que al
moment surto.
(_Vase Pere foro dreta._)
Mariano. Adios, D. Ramon.
D. Ramon. Adeu, Mariano.
(_Vase Mariano segon terme dreta._)
D. Lluis. Vés al Doctor. (_A D. Ramon._)
D. Ramon. Si... hasta la vista.
(_Vase Ramon primer terme dreta y D. Lluis segon esquerra._)
(_Queda l'escena un moment sola. Luego precedits per 'n Pere, entran
foro dreta, Carlos elegantment vestit pero pinxesco, ab sombrero de
copa decantat. D. Ignasi ab capa y sombrero de copa també, passat de
moda y Hortensia tipo romantich._)
### Escena VII
Pere, D. Ignaci, Carlos y Hortensia
Pere. Poden sentarse. D. Lluis surt al moment.
(_vase foro esquerra._)
D. Ignaci. Seu, noya... (_ab carinyo._) Seu tú.
(_ab molt modo._) (_Se sentan._)
Carlos. ¡Quins papers de ferme fer! Que no podian venir
sols?
D. Ignaci. Calla, calla, qu' has de ser la nota
discordant de la nostra familia.
Hortensia. Ja te rahó'l papá.
Carlos. Ves, ves á fer versos tú, que ningú t' hi
demana.
Hortensia. Sents, papá?
D. Ignaci. Val mes que fassi versos que no que porti
aquesta vida censurable que portas tú.
Carlos. 'Ls versos li darán pá!...
D. Ignaci. Noy! creu que 'l dia menos pensat, 't
desheredo!
Carlos. Vet-aqui la teva arma! Porta, porta un
cigarro...
D. Ignaci. No vuy que fumis aqui! Jo 'm pensava qu' ab
aquest viatje vindrias ab mes enteniment y ets igual.
Hortensia. Pitxor!
Carlos. 'M sembla qu' abans de sortir aquest tipo, os
planto!
D. Ignaci. Próbau!
Hortensia. A Don Lluis li diu tipo!
Carlos. Donchs, per qué 'm veniu á buscar
rahons!... ¿No faig tot lo que vols? 'M dius que porti mostras de
xocolate als quints inferns... hi vaig...
D. Ignaci. Y no'n vens una lliura.
Carlos. Ara 't passa pel cap que 'm casi, y tenintne
tantas ganas com de trencarme la nou del coll, 'm caso. ¿Qué mes
vols?
D. Ignaci. Mira, mira com porta 'l barret! Li acaba de
caurer... Aixís... ben dret: (_Posantli be._)
Carlos. Me'l clavaré ab puntas de Paris...
D. Ignaci. Si, ara, casat, no cambias com una mitxa, 't
desheredo.
Carlos. Ditxós desheredar!
Hortensia. Jo fos del papá!...
Carlos. Calla, tú... Traviata!
Hortensia. Papá!
D. Ignaci. Que callém! Qualsevol menos tú, n'estaria
joyós d'aquest casament que t'hem proporcionat.
Carlos. Ba... ba... ba!...
D. Ignaci. Una noya com un pom de flors... rica,
jove...
Carlos. Ja li dono.
D. Ignaci. Donchs t'hi casarás!
Carlos. (Ella treurá'l bé!)
D. Ignaci. Qué dius?
Carlos. Dich qu' está bé.
Hortensia. No ha dit aixó, no. (_Don Lluis segon terme
esquerra tots s'aixecan: D. Ignaci 's descubreix_)
### Escena VIII
Mateixos, D. Lluis
D. Lluis. Senyors... quina sorpresa!
D. Ignaci. Treute'l sombrero! (_á Carlos._)
D. Lluis. Fassin 'l favor de torná á pendre assiento.
(_Tots s'assentan._)
D. Ignaci. Vosté may no 'ns vol veni á veurer.
(_Carlos posa una cama sobre l'altra._)
D. Lluis. Estich sempre tan ocupat!... Caramba!... 'n
Carlos!... Está desconegut! Y donchs... ¿A qué dech 'l gust de tan
agradable visita?
Carlos. (Ja hi som!)
D. Ignaci. ¿No li ha dit rés D. Ramon?
D. Lluis. Be m'ha indicat algo.
D. Ignaci. Abaixa aquesta cama! (_á Carlos_)(_Dantli un
cop._) Don Lluis, ja fa temps que 'ns coneixém y no podem
enganyarnos. Jo tinch un noy qu' es aquest, qu' acaba d'arrivá d'un
llarch viatje. Es instruit, dócil, sensát...
Carlos. (Mira ara perque vol vendre'l burro!)
D. Ignaci. Ja, abans d'anarsen, estava agradat de la
seva nevoda... de l'hermosissima Africa.
D. Lluis. No sé com... pues ella fa sis anys que no ha
eixit del colegi.
D. Ignaci. Ja li esplicaré. L'Hortensia es molt amiga
de la directora y l'havia anada á veurer moltas vegadas acompanyada
de 'n Carlos. D'aixó fa uns tres anys.
Hortensia. Hi anava molt sovint. M'inspirava
estraordinariament en aquells jardins plens de rosas d'Alexandria y
llessamins de Corinto, als quals dech las mellors de las mevas
poesías.
D. Lluis. Ah si?
D. Ignaci. Per lo tant, enterát de que la noya es molt
virtuosa... de que te inculcats los preceptes de la nostra santa
religió y que, per consecuencia, ha de ser una excelenta esposa, jo,
Ignaci Mas, vinch á demana solemnement la má de la seva nevoda pera
lo meu únich fill varó y hereu de la nostra casa.
Carlos. ('M voldria fondrer!)
D. Lluis. La vritat... 'm trovan desprevingut. Ademés,
jo estimo á Africa, y...
Carlos. (Voldria que digués que no.)
D. Lluis. Y s'efectuaria aviat la boda?
D. Ignaci. Estant la cosa decidida, jo l'efectuaria
quant antes.
Hortensia. A las verges de Judá las casavan
desseguida.
Carlos. Es que jo no soch cap verge de Judá.
D. Ignaci. Qué dius ara?
D. Lluis. Ah, ja, ja... M' ha fet gracia...
D. Ignaci. Ell sempre 'n te una per dir... (Animal!)
D. Lluis. Jo suposo que 'n Carlos la fará felis.
D. Ignaci. Felissisima!
Carlos. (Prou hi guanyaria que l'escanyessis.)
D. Ignaci. Y pera solemnisá aquest acte, diumenge darém
una festa. Al dematí benehirém una mare de Deu qu' hem comprat al
carrer de la Palla y convidarém á tots los amichs; dinarém y al
vespre donarém un petit ball y un concert purament religiós.
Carlos. Y també ballarém ab l'orga de butxaca?
D. Ignaci. 'N llogarém una de grossa.
D. Lluis. No tenen piano?
Hortensia. Com que l'hauriam de tocar jo ó Africa, 'ns
veuriam privadas de ballar.
D. Lluis. Que no toca'n Carlos?
Carlos. 'L bombo!
D. Ignaci. (Béstia!) Sempre está de broma.
D. Lluis. Ja m' agrada.
D. Ignaci. Y ara que tindrém l'hereu colocat, pensarém
ab l'Hortensia.
D. Lluis. Encara no te'l cor ocupat?
Hortensia. Busco un ideal pero no'l trovo en llóch.
D. Lluis. Ja arrivará'l dia.
Hortensia. Ho dupto.
Carlos. bueno... Qué fem? (_D. Ignasi 'l pessiga._)
D. Lluis. Sento que no pugan veurer á la noya que
dintre un moment arrivará del colegi.
Hortensia. Esperémla, papá.
Carlos. Anem, anem... ja la veurém un altre dia.
D. Ignaci. (Imprudent!)
Carlos. ¿Que te un cigarro y dispensi? (_A D. Lluis. D.
Ignaci 's posa violent._)
D. Lluis. Ah, prou, prou... (_Va á la taula._)
D. Ignaci. (Lladre!)
D. Lluis. Lo trovará una mica fluix. (_Oferintli una
cajetilla._)
Carlos. Puro, volia dir.
D. Lluis. També, també. (_torna á la taula._)
(_D. Ignaci está rabiós._)
D. Ignaci. Deixi, D. Lluis! (T' haig de matá!)
D. Lluis. Tingui. Y vosté, D. Ignaci?
D. Ignaci. No acostumo... gracias. (No tens vergonya!)
Quedém donchs en que vindrán á la festa?
D. Lluis. Veyam... aixó de sortir de nit... Preguntaré
al metje si posantme un gaban y ab lo cotxe hermeticament tancat...
D. Ignaci. Sempre tan precabut...
D. Lluis. 'M fa horror l'estar malalt!
D. Ignaci. Ja fa be, no's pensi...
Carlos. ¿A cóm li costan aquets cigarros? (_Moviment de
D. Ignasi._)
D. Lluis. No sé... no recordo...
Carlos. Es que si 'ls hi venen per habanos, l'enganyan.
Aixó es contrabando y dolent.
D. Ignaci. (_Aixecantse violent: tots fan lo mateix._)
Donchs, ab lo seu permis.
Carlos. (Gracias á Deu!)
D. Lluis. Ja dich... sento que no vegin á Africa.
Hortensia. Sabs qué podém fer, papá? Anar á comprar la
vida de Santa Teresa y tornarém.
D. Lluis. Molt ben pensat.
D. Ignaci. Y sino, á la tarde.
Carlos. (Adios billar!)
Hortensia. No, no... tornarém. (_D. Ramon primer terme
dreta._)
### Escena IX
Mateixos, D. Ramon
D. Ramon. Ola! vostés encara aquí?... suposo que
s'haurán entés.
D. Lluis. Perfectíssimament!
Hortensia. (Quin home! ¡'m repugna!)
D. Ignaci. Y veig, D. Lluis, que D. Ramon encara no vol
ser dels nostres.
D. Ramon. Abans serán vostés dels meus. Encara está
enfadada ab mí? (_á Hortensia._)
D. Ignaci. Per qué?
Hortensia. Pues no va entrá ahir á casa cantant alló
tan ordinari que 'n diuhen peteneras?
D. Ignaci. Ell!
D. Ramon. Dispensi, no podia pensá que...
D. Ignaci. Calli, home, calli! Lo meu fill es lo meu
fill, y si demá entrava á casa cantant aquestas indecencias, lo
desheredava.
Carlos. (Miracle!)
D. Ramon. Allavors jo li deixaría tot lo que tinch.
D. Lluis. No coneixen á 'n Ramon?
Carlos. ¿Qué'ns hem d'está aqui fins demá?
D. Lluis. Vaja, vaja, anem... ja 'l convertirém algun
dia.
D. Lluis. Si.
D. Ramon. No perdi las esperansas... Sant Pau havia fet
pitxor que cantar peteneras y ara diuhen vostés, qu' es sant.
Hortensia. Papá, aném.
D. Ignaci. Que boig!... Vaja, hasta després.
Carlos. Gracia á Deu!
D. Lluis. Als peus de vosté. (_á Hortensia._) D.
Ignaci... Adios, Carlos.
Carlos. Alanta...
D. Ramon. A la vista.
Carlos. (_á D. Ramon._) (Fins la tarde.) (_Vanse foro
dreta._)
### Escena X
D. Lluis, D. Ramon, després Mariano
D. Lluis. No curarás pas may! Ets boig rematat!
D. Ramon. Casi estich penedit del negoci. 'M sab greu
que la noya entri á formar part d'aquesta familia de llanuts. Sort
que 'l xicót val.
D. Lluis. Donchs cregas que sino que es rich y la
familia m'agrada, y mes que tot, las ganas que tinch de sortir de
compromisos...
D. Ramon. Qué vols dir?
D. Lluis. Qu' es un nuvi que no'm fa'l pés.
D. Ramon. Be... veurás... he vingut perque redactém un
petit compromis com 'ns associém pera comprar la casa del Doctor.
Aixís no hem de tenir por d'enganyarnos.
D. Lluis. No 'm sembla mal... passa tú mateix al
despatx y avisa quan estiga pera firmarlo.
D. Ramon. Esta bé.
(_Mariano foro esquerra._)
Mariano. Que se'n va, D. Ramon!
D. Ramon. No. Baixo al despatx... ja 'ns veurém.
(_Vase foro esquerra._)
### Escena XI
D. Lluis, Mariano, després Pere
Mariano. Ara qu' estém sols, estimat tio, donguim
noticias de la meva hermosa cosineta. Deu está feta un tros de cel,
no es vritat?
D. Lluis. Naturalment. Prompte podrás veurerla. L'he
enviada á buscar aixís qu' has arrivat. Rés... vuy casarla.
Mariano. Casarla?
D. Lluis. Ab un jove qu' acaba d'arrivá d'América.
Mariano. (Ah!... comprench!) Tio! tio de l'ánima!
(_abrassantlo._)
D. Lluis. Sembla que te'n alegras molt!
Mariano. Estimo tant á Africa!. Pensava tant ab
ella!...
D. Lluis. No ets mal correspost... sempre m' enviava
recados per saber noticias tevas. Y ja 't pots preparar que dintre
poch será la boda, y' com comprendrás, tú ets qui menos pots
faltarhi.
Mariano. Aixó si qu' es vritat.
(_Pere á la porta del foro dreta ab una bandeja ab l'esmorsá de D.
Lluis._)
Pere. Acaba d'arrivá la senyoreta.
Mariano. Ella!
D. Lluis. Digas á la Brígida qui la instali com t' he
dit.
Mariano. Tio... ¿No anem á rebrerla?
D. Lluis. Deixa que, quan menos, s'cambihi 'l trage. Vé
ab 'l de colegiala y se'n donaría vergonya... Qué esperas?
(_á Pere._)
Pere. Que en lo jardí hi ha tot l'equipatje qu' han dut
del senyoret.
Mariano. Vaig, donchs; hasta luego, tio. (Africa es
meva!... ah! soch felis!) (_Vase primer terme dreta._)
Pere. Duch l'esmorsá á la taula.
D. Lluis. Está bé. (_Desapareix Pere foro dreta._)
### Escena XII
D. Lluis, després Africa
D. Lluis. L'Africa casada. Ara sols 'm falta torná á
aviar á aquest xicot y quedaré completament tranquil. (_Ruido de
trencadissa de vidres y llossa._) Qu' es aixó!
Africa. (_Dins._) Idiota! ¿No hi veus?
D. Lluis. Adios lo meu servey de Xina! (_Africa á la
porta inspeccionantse 'l vestit. Va ab trage de colegiala y una corda
á la má._) Ella!...
Africa. Y no m'ha tacat... Ja ha sigut un miracle!
D. Lluis. Es hermosa!... Pero si es una dona!(_Veyent á
D. Lluis y corrent á abrassarlo._)
Africa. Estimat tio!
D. Lluis. Africa!
Africa. Quant desitjava abrassarte!
D. Lluis. No apretis tant! Pero tú no ets una noya...
ets un cartutxo de dinamita!
Africa. Quin tio mes graciós! Pero quin criat mes bruto
tens!... 'M veu tombá 'l corredor y 'm clava una bandeja plena de
pisa pels vigotis.
D. Lluis. Si... 'l meu esmorsar.
Africa. De debó?... Donchs, noy, ja has esmorsat!
(_Reparant ab lo mobiliari de la sala y fent dar voltas á la corda._)
Oh!... comme tout ça est jolie! Vaja... ja veig qu' ets home de
gust!...
D. Lluis. Que'm farás saltá un ull!
Africa. Qu' es aixó? (_á la taula._)
D. Lluis. Una tabaquera; figura'l cap d'un gos.
Africa. 'M pensava qu' era'l teu busto.
D. Lluis. Gracias, dona!
Africa. Oh! es qu' aixís, de perfil, t' hi assemblas.
Ja ho veig ara que no. Noy!... chartreuse!!... 'n bech una copeta
(_servintsela._)
D. Lluis. (Digna filla del seu pare! ¡fa honor á la
rassa!)
Africa. A votr' santé!
D. Lluis. Esperat qu' aniré per aygua...
Africa. Ne vous derangez... (_Beu._) C' est fini!
D. Lluis. Noya... ets un cabo de brigada!
Africa. Que gracia! (_voltant la corda._)
D. Lluis. Que no t'ha indicat la Brijida, la teva
habitació?
Africa. Si, pero estava impacienta per veurert y
preguntarte si tinch d'está al colegi "hasta la consumacion de los
siglos."
D. Lluis. Hasta que no acabis de donar voltas á aquesta
malehída corda no 't contestaré.
Africa. ¡Quin carinyo mes entranyable tens als teus
ulls; vaja, digas, ja estich quieta.
D. Lluis. (Y está hermosa de debó!)
Africa. Digas, perque estich de colegi, fins aqui!
D. Lluis. Per lo mateix que he cregut endevinar los
teus desitjos, t' he tret per sempre.
Africa. Ay, tio del meu cor! oncle cheri!... un' altra
abrassada!
D. Lluis. (Y la vritat es que l'abrasso de gust!)
bueno... escolta, seu, que t'haig de parlar de cosas molt formals.
Africa. Donchs, seyém. (_Ho fa._)
D. Lluis. Dona... passas dels dissét anys... Es precis
que posis formalitat, majorment, quan, si t'he tret del colegi, has
de saber qu' es pera casarte.
Africa. Vaja, tio, que me'n dono molta vergonya!
(_ab coquetería_)
D. Lluis. La teva edat...
Africa. Dech estar mes vermella!...
D. Lluis. Dintre quince dias pot ser que s'efectuhi la
boda.
Africa. Es massa aviat. Al menos vuy tardar tres
setmanas.
D. Lluis. No vindrá d'aqui...
Africa. Y qui es lo nuvi? Jo voldria un senyor alt...
molt gros... ab patillassas... que 'm dugués sempre á passejar ab
carretela, y als toros; sobre tot, als toros.
D. Lluis. (Apreta!) Donchs, mira. Lo teu nuvi no es ni
gros ni porta patillas.
Africa. Be, donchs... portará vigoti... jo deya si
podia ser...
D. Lluis. Y'l coneixes.
Africa. Calla... no'm digas rés. (_pensant._)
D. Lluis. Acaba d'arrivar d'un llarch viatje.
Africa. Ja sé... lo meu cosi!... 'n Mariano! ¡Quina
alegria! (_Picant de mans._)
D. Lluis. No es 'n Mariano.
Africa. Ah, no?
D. Lluis. Es diu Carlos Mas.
Africa. En Carlos Mas?... Ja ho crech que 'l coneixo!
Noy, qu' era dolent! 'Ns deya unas cosas! Ell y una germana que te,
molt bleda, venian á veure á la Directora.
D. Lluis. L'Hortensia.
Africa. Just. Ja ho sembla una hortensia pansida.
D. Lluis. Ets'l dimontri.
Africa. Sempre 'ns llegia versos mistichs... á
nosaltres que llegiam vigote, Gustavo el calavera...
D. Lluis. Que redimoni enrahonas! Y d'hont treyau
semblants llibres?
Africa. Oh! corrian pel colegi d'amagat.
D. Lluis. Ba... ba... ba!...
Africa. ¿D' aixó t' admiras?... si hasta formavam
partits polítichs... Mira... entre las noyas, hi havia carlistas,
republicanas, fusionistas, conservadoras...
D. Lluis. Ja'm jugo que tú eras republicana...
Africa. Petrolera.
D. Lluis. Mira, Africa... t'ho dispenso perque t'he
deixat massa temps al colegi, y á pesar dels teus disset anys, no
tens mes que 'ls de las tevas condeixeples. Pero, t'adverteixo que al
devant dels teus futurs papás politichs, t'abstingas de dir totas
aqueixas barbaritats que tirarian per terra tots los nostres plans.
Africa. Fas be de prevenirme. Tot ans que torná al
colegi. Digam qué haig de ser.
D. Lluis. Clericala intransigent.
Africa. Cauré malalta!
D. Lluis. Donchs preparat per...
Africa. "Calla... villano!... No acabes la frase, que
me horrorizas!"
D. Lluis. Donchs, quedém entesos. (_Pere foro dreta._)
### Escena XIII
Mateixos, Pere
Pere. Diu D. Ramon que s'arrivi al despaig qu' alló
está á punt de firmá... y quan vulga, te l'esmorsá servit.
D. Lluis. Digas qu' allá vaig. (_vase Pere foro
dreta._) Mira, Africa, torno al instant: Si vols entretenirte, en
aquesta sala(_primer terme esquerra_) trovarás ilustracións y
periódichs, ó, si vols tocá 'l piano ja veurás la clau al pany.
Africa. No tardis.
D. Lluis. No... adios. (_mitx mutis._)
Africa. Ah!... vous vous en allez sens m'embrasser?
D. Lluis. Oh!... ab molt gust! (_L'abrassa._) (De veras
qu' es molt hermosa!) (_Vase foro esquerra._)
### Escena XIV
Africa
Africa. Saben qu' aquesta imposició del tio 'm té molt
preocupada? Jo, carlista!... ¡Si ho sabessin las noyas!... Quina
xiula!... Jo, que hasta duch aqui aquesta gorreta (_Treyentse de la
butxaca un elegant gorro frigio._) feta d'amagat, que, posantmela
aixis, y enfilada en los pedrissos del jardi, á las horas de
recreo, 'ls feya aquells discursos: l'autonomia!... Los derechos
individuales!... El sufragio universal! el reparto!!... (_'s torna á
treure la gorra._) Ah! no, no!... que s'ho treguin del cap. Jo
fingiré fins que siga al poder... vuy dir: fins que 'm casi... pero
després?... (_cantant._) Allons, allons enfants de la patrie!...
(_remor de veus._) Alto que venen! Deixam amagar!... ay! la corda!...
No 'm descuido pas rés mes? Crech que no. Ja son aqui?(_Entra corrent
primer terme esquerra. Mariano y Carlos foro dreta._)
### Escena XV
Mariano, Carlos, luego D. Ignaci y Hortensia
Carlos. Poch pots pensar, Mariano, la satisfacció que
tinch d'apretarte en los meus brassos!
Mariano. Y jo.
Carlos. ¿Hi has estat molt á Santander?
Mariano. Avuy he arrivat.
Carlos. Pero, qui havia de pensar que aquell oncle
Lluis' de qui tant me parlavas, fos D. Lluis Clavell, tan conegut del
papá.
Mariano. Com jo feya ja cinch anys que faltava de la
Peninsula... Oh! y qu' arrivas á temps. Quedas nombrat padrí de la
meva boda.
Carlos. T' casas?... magnifich!... Ja no aniré sol al
sacrifici... y ho quedas també nombrat de la meva.
Mariano. Ah!... També't casas? Y qui es ella?
Carlos. Com! ¿No ho sabs?... Oh! aixi vuy darte una
sorpresa que crech t' ha de ser molt agradable.
Mariano. La conech?
Carlos. Mes que jo. Pero creume, 'm donan un disgust.
Ey! no t'ofengas.
Mariano. Jo?... Per qué?... Y es guapa?
Carlos. Ni me'n recordo. Fa tres anys que no l'he
vista.
Mariano. Es graciós!
Carlos. El papá s'ha empenyat en fer desgraciada á n'
aquesta xicota... (_D. Ignaci y Hortensia foro dreta. Hortensia
s'adelanta sense aixecá 'ls ulls d'un llibre que llegeix._)
Mariano. Mira.
Carlos. L' papá.
D. Ignaci. Ja no sabia hont erats.
Carlos. Papá... tinch 'l gust de presentarte al nevot
de D. Lluis, lo generós marino que va exposar la seva existencia pera
salvar la meva d'una mort segura.
D. Ignaci. Vosté?... Oh! vinga una abrassada!
Hortensia, vina á saludar al salvador del teu germá.
(_Hortensia s'adelanta._)
Mariano. Vostés'm confonen!
Hortensia. (_cayentli 'l llibre de las mans._) (Oh! ja
he trovat lo meu ideal!) (_D. Lluis foro esquerra._)
### Escena XVI
Mateixos, D. Lluis, després Africa
D. Lluis. Ja de tornada?
D. Ignaci. D. Lluis, he felicitat al salvador del
nostre fill.
D. Lluis. Com!
Mariano. Lo malalt de la febra amarilla.
D. Lluis. Si?... Molt ho celebro! qui havía de
pensar!...(_Africa primer terme esquerra._) Aquí tenim á Africa.
Tots. Africa! (_Africa saluda ab una inclinació de
cap. Mariano corra á abrassarla._)
Africa. (_alegre_) Mariano!
D. Lluis. Africa... Aqui 't presento al teu casi papá
polítich. Allí lo teu futur espós. (_Africa saluda ab lo cap._)
Mariano. (Ell!) (_Separantse d'Africa ab un moviment
nerviós._)
Hortensia. (M' ha mirat!... Soch felis!)
Carlos. (M' agrada aquesta xicota!)
Quadro. Teló rápit.
Fí del primer acte
## Acte segon
L'escena representa la sala d'una casa rica, pero
cúrsi; mobles molt antichs. Al foro una capelleta ab una verge ab
ciris encesos á sota una taula en forma d'altar, á cada part una
porta; sent la de la dreta la d'entrada; la segona figura don á
l'interior de la casa.
A la dreta, primer terme, una porta, á l'esquerra, també en primer, un
altra. En segon, un piano; á l'esquerra segon terme una calaixera; al
sostre una gran aranya.
### Escena primera
Pere, Home, després Sr. Pólit després D. Ignaci
(_Entra Pere foro dreta seguit d'un home que porta un' órga._)
Pere. (_Ab veu baixa._) Veniu... deixeula aqui.
(_La deixa tercer terme esquerra._) No feu soroll. Aixó es. Ja os 'n
podeu anar. (_vase home foro dreta._) Vaja; ja tenim l'órga! No sé
per qué diable m' han hagut de fer venir!... Com si á casa no hi
hagués prou feyna!
(_Pólit foro esquerra cridant._)
Sr. Pólit. Pere... ¿Que m'haurias vist al noy?
Pere. No cridi tant que 'l senyó Ignaci s'ha tirat
sobre
'l sofá de l'altra sala. (_Renyantlo._)
Sr. Pólit. (_baixant la veu._) ¿Que me l'haurias vist?
Pere. Ara mateix era á la cuyna.
Sr. Pólit. No pot está segur á cap puesto.
Pere. Ja voldria que tot aixó fos acabat per anarmen á
dormir. Cregueu qu' estich cansat! Com si á un li vinguessin á fer la
feyna á casa.
Sr. Pólit. Com que la criada d'aqui ha tingut prou
trevall en fer lo dinar. ¡Quin dinar! Hi cantavan 'ls ángels!
Pere. Vaya un dinar! Sopa de galets y platillo ab
préssechs!
Sr. Pólit. Ben bo qu' era!
Pere. Ja ho he vist qu' heu embarcat molt.
Sr. Pólit. No... la gana si que no l'envejo á ningú.
Pere. Las postres també m'han distret: arróp y mitxas
presas de xocolate crúas.
Sr. Pólit. ¿Qué té? Tot ho critiqueu!
Pere. Pitxor D. Ramon qu' ha dit á D. Ignaci, al devant
de tothom que per haver de presentar aquell ápat, mes valia que no
hagués convidat á ningú.
Sr. Pólit. Aixó li ha dit?
Pere. Aquell si que las canta á tothom.
Sr. Pólit. Perque no te educació ni temor de Deu.
Pere. Y tots los qu' han estát al dinar vindrán ara al
concert?
Sr. Pólit. Jo crech que si. Ja n'han arrivat molts.
Sols qu' están jugant á prendas á la sala del devant hasta qu' arrivi
l'hora.
(_Nen foro dreta saltant._)
Pere. Miris, aqui te'l noy.
Nen. Jo vuy veure la sala, (_cridant._)
Pere. Ps... (_renyantlo._)
Sr. Pólit. Calla... No cridis, que D. Ignaci dorm y 't
renyaria. Vés mirant. (_Lo nen va mirant, primer lo piano y al fi
arriva á l'orga que comensa á putinejar._) Oh! y are que hi penso...
l'altre dia vaig ser á casa vostra á dur lo recibo á D. Lluis y no hi
era.
Pere. Que'l porta?
Sr. Pólit. Si.
Pere. Dónguimel que jo li pagaré.
Sr. Pólit. Antonet, no toquis res. Tingui; ja l'hauria
dat á n' ell pero com que 'l noy li ha abocat aquella tassa de café
bullent sobre las camas, no he gosat.
Pere. Tinga. (_Li paga._)
Sr. Pólit. Está molt bé. Sembla bó tot aixó. (_Per las
monedas._) (_Lo nen 's posa á tocá l'orga Sr. Pólit y Pere corran
esbarats._)
Sr. Pólit. Ay, Jesus!
Pere. Llamp de xicot!
Sr. Pólit. (_Treyentlo d'allí._) T' haig de matar!
(_D. Ignaci primer terme, esbarat ab bata sabatillas y estrenya
caps._)
D. Ignaci. ¿Qué redimoni es aixó?
Sr. Pólit. Desvergonyit! Dispensi D. Ignaci. Ha
sigut 'l noy que m'ha de matá á disgustos.
D. Ignaci. No val tant ell com lo susto que m'ha dat.
Sr. Pólit. (_Anantsen_) Au... cap al altra sala! ¿Hi
tornarás mes?... Ja t'arreglaré jo!
(_Vanse foro esquerra._)
D. Ignaci. No he vist xicot mes mal criat. Que hi ha
molta gent ja?
Pere. Uns quants.
D. Ignaci. Qu' ha tornat D. Lluis?
Pere. No encara. (_Hortensia vestida ridiculment foro
esquerra._)
### Escena II
Mateixos, Hortensia
Hortensia. 'M pensava que ja havian comensat.
D. Ignaci. Aquell dimoni de xicot del Sr. Pólit!...
Pere,
'm vols dur 'l casquét? (_ficantse l'estrenya caps á la butxaca._)
Pere. Prou. (_entra primer terme esquerra._)
Hortensia. A la cuyna s'han descuydat un xich y s'ha
menjat tots los secalls.
D. Ignaci. Endevant!... Que no 'l portin pas mes! Es
una calamitat aquesta criatura! Té, Pere... (_Pere ab lo casquet_)
porta sis lliuras mes de secalls del forn de San Jaume.
(_Vase Pere foro dreta._)
### Escena III
D. Ignaci, Hortensia
D. Ignaci. A qui has deixat allí?
Hortensia. A la tia.
D. Ignaci. Deixam comensá á encendre los llums del
piano.(_Ho fa._)
Hortensia. (Déu fássi que 'n Mariano vinga. Avuy m'hi
declararé... y si 'm retxassa... si no 'l mou á pietat lo inmens del
meu carinyo, lo Morrót de Montjuich será 'l meu promontori de
Léucades, y lo meu mar d'Actium la platxa de San Bertran!)
D. Ignaci. Ja está.
Hortensia. Suposo que no vindrá al concert l'heretje de
D. Ramon?
D. Ignaci. No me'n parlis! ¿No has sentit com ha posat
al Sr. Rafecas perque ha alabat 'l platillo?
Hortensia. Y á mi?
D. Ignaci. A tú?
Hortensia. No ha dit res pero en tot lo dinar no ha fet
mes que mirarme y riurer.
D. Ignaci. A mi sempre ha estat tirantme pinyóls
d'oliva á la cara.
Hortensia. No sé... li guardas unas tendencias que
cualsevol diria que t'oculta algun crim.
D. Ignaci. Escolta! M'has dit aixó tantas vegadas, que
m'obligas, encara que 'm siga botxornós, á confessarte lo perqué
tinch consideracions á un home que 'm repugna tant com puga
repugnarte á tú. Escoltaho, y olvidaho, perque hi ha actes en la
vida, que l'home que los ha comés la donaria per esborrarlos.
Hortensia. Casi'm fas pór!
D. Ignaci. Fá... ja ni ho sé quants anys! jo era solter
y vivia á Tarragona guanyantme la vida venent café ab llet en un
carretó á baix del port d'aquella antiquíssima ciutat.
Hortensia. Tú!... quina vergonya!
D. Ignaci. Oh! esperat!... Los meus parroquians, ja
pots pensarte quins eran!... la gent mes alegre que pugas imaginarte
may... Religió, 'n tenian una: lo ventrell!... y 'l seu ideal
polítich: lo reparto!
Hortensia. Jesus!
D. Ignaci. Jo, que; francament, pensava distint d'are
(que 'l cel m'ho perdoni!) y que veya que ab lo reparto, no hi anava
á perdrer rés, perque un carretó de café ab llet sempre m'hauria
tocat, simpatizava ab aquella gent qu' ara 'm faria horror, y
frecuentava lo seu tracte. Un dia, un cabo de la guardia de presiri,
qu' era 'l mes tabola de la colla, va proposar la creació d'un
cassino anticlerical; idea que, al fi, va durse á cap sent elejit jo
president.
Hortensia. 'M deixas absorta!... Pero suposo que te 'n
confessarias...
D. Ignaci. Si, dona... Deu ja m'ho ha perdonat, pero
noya, 'ls homens no 's deixan convencer tan facilment, y 'ls que 'm
fan á mi 'l major consum de xocolate, encara menos. Si ho sabian!
pensanthi tremolo!
Hortensia. Ja podrias renunciá al teu somni daurát de
ser obrer...
D. Ignaci. Y Adios parroquia!... En fi... ja podia
plegar!
Hortensia. Que no podrias negarho?
D. Ignaci. Indagarian, y segú qu' encara trovarian
documents de aquella societat firmats per mi y qual sello era...
horrorisat! un Sant Joan Bautista ab levita y barret de copa!
Hortensia. Oh! calla!... calla!...
D. Ignaci. La juventut es diabólica y lo dimoni sempre
está al tanto!
Hortensia. Be, pero, ¿que té que veurer tot aixó ab don
Ramon?
D. Ignaci. Te qué veure, insensata! que, ó jo no fora
bo pera porter de la presó, ó D. Ramon es aquell cabo de la guardia
del presiri de Tarragona.
Hortensia. Vols dir?... ca!... T'ho haguera tirat vint
vegadas pels vigotis. Jo crech que hasta ho hauria fet cridar pel
nunci.
D. Ignaci. També ho he pensat.
Hortensia. Quin un!...
D. Ignaci. Pot ser ho es y no'm coneix.
Hortensia. Estigas tranquil, y no li aguantis mes
impertinencias ¡Ell callarse, podent fer mal!
D. Ignaci. Donchs, á la primera que fassi, m'hi
desmando.
Hortensia. Farás molt be.
D. Ignaci. Ves, ves. No deixis sola tan temps á ta tia.
Y aixis que hi sigan tots, comensarém. Ja 't recordas de tot?
Hortensia. De tot... Mira... aqui tens aquell tió del
Infern. (_D. Ramon foro dreta._) Me 'n vaig per no parlarhi.
(_vase foro esquerra._)
D. Ignaci. Ben fet. Ja'l pentinaré jo.
### Escena IV
D. Ignaci, D. Ramon, després Julio, despres Nen
D. Ramon. (Sembla que l'espanto á n' aquesta ximpla!)
D. Ignaci. (Pot ser si que no es éll!)
D. Ramon. Com ho tenim?
D. Ignaci. Vosté qu' es tan d'alló, vé á una festa
semireligiosa?
D. Ramon. Si no vinch á la festa, home; si no vinch á
la festa. Jo, á qui busco, es al doctor que fa tres dias que 'm
rellisca com una anguila. ¿Qué vol que hi vinga á fer jo aqui? ¿A
cantá 'ls goigs? per goigs estich!... Y si no que pensava trovarli á
n' ell, ni al dinar hauria vingut. ¡Vaja un dinar!... Tota la tarde
que menjo platillo ab préssechs!
D. Ignaci. (Si jo ho sabia del cert!)
D. Ramon. No crech que m'amarrin may mes. No cal que 'm
posi número al toballó. Bé... que l'ha vist perqui al Sr. Salvat?
D. Ignaci. A la galeria crech que 'l trovará.
D. Ramon. ¿A la galeria?... Ay gracias á San Patantúm!
(_Julio foro esquerra._)
Julio. Qu' han vist al Doctor per qui?
D. Ramon. Ja hi som! Vosté es la meva sombra!
Julio. Y vosté la meva.
D. Ramon. Li clavaria quatre natas!
Julio. Llengua!...
D. Ignaci. Lo Doctor es á la galeria.
Julio. Donchs, hasta luego...
D. Ramon. També vinch... també vinch!
Julio. Ah! vingui, vingui.
D. Ramon. Vosté y jo acabarém malament.
(_Vanse foro esquerra_)
(_Lo nen surt saltant foro dreta y entra foro esquerra á caball d'un
bastó y ab un barret de paper de general._)
### Escena V
D. Ignaci, despres Carlos
D. Ignaci. ¿Qué redimoni deuhen tenir aquest parell ab
lo Doctor! (_Carlos foro dreta._) Gracias á Deu!... Donchs, qué tenim
de fer? que no vas á vestirte?
Carlos. Are. (_Sentantse trist._)
D. Ignaci. No sé... t' veig d'alló mes estrany! ¿No
vares dir qu' Africa t'agradava tant? ¿Ja estás cambiat?