D. Ignaci. Estant la cosa decidida, jo l'efectuaria

¡Africa!

Comedia en tres actes y en prosa

Antoni Ferrer i Codina

1897

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut

d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual

Informatitzat de la Llengua Catalana.`

Al distingit lletrat y aplaudit autor dramátich D. Francisco Xavier

Godo, en prova d'afecte y bon companyerisme.

Son amich,

D. Ferrer y Codina

__Repartiment__

Personatjes Actors

--------------------- ---------------------------

Africa 16 anys. Doña Carmen Parreño

Hortensia 20 anys. " Concepció Ferrer

Don Lluís 58 anys. Don Jaume Virgili

Carlos 28 anys. " Hermenegild Goula

Mariano 28 anys. " Frederich Fuentes

Don Ramón 60 anys. " Aciscle Soler

Don Ignaci 60 anys. " Vicens Daroqui

Pólit 33 anys. " Ramón Valls

Dr. Salvat 50 anys " Joaquím Pinós

Pere. " Lluís Muns

Nen 8 anys

Julio 20 anys. " Ernest Fernandez

Un sereno. Un vigilant. Convidats d'abdós secsos.

Director artístich: D. Hermenegild Goula.

Punt de vista del actor.

## Acte primer

Sala luxosament amoblada.

Porta d'entrada al foro y una primer terme esquerra; en segon una

xemeneya encesa.

A la dreta primer terme, un' altra porta; en segón un balcó.

Entre 'ls mobles una tauleta rodona ab tapete (_primer terme

esquerra_) sobre la que hi haurá un plano rollat, un timbre, pipas,

una tabaquera figurant un cap de gos, cigarros puros, una botella de

licor ab copas, y recado d'escriurer.

Primer terme dreta un silló.

### Escena primera

Pere, luego D. Ramon

(_Arreglant la xemeneya._)

Pere. Ah, ja, ja!... Pero are tinch la temperatura de

la sala massa elevada. Deixam obrir un xich lo balcó. (_Ho fa._)

Uf! ¡quin ayre! Pero, no hi ha remey: Si surt l'amo y no trova la

atmósfera en los graus que m'ha dit, 'm pela.

(_D. Ramon foro dreta._)

D. Ramon. Bon dia per aquesta casa.

Pere. Bon dia, D. Ramon. ¡Quant temps sense deixarse

veurer!...

D. Ramon. Encara vinch massa.

Pere. Bo! y per qué?

D. Ramon. Y ton amo?.

Pere. Prenent lo bany.

D. Ramon. M'ho havia d'haber pensat. Encara podia

estarme mitx' hora mes en lo colegi electoral.

Pere. Prompte sortirá. (_D. Ramon se senta._)

D. Ramon. ¡Quin ayre!... Tanca aquell balcó com cent

regiments de dimonis! ¿Vols qu' agafi una pulmonia?

Pere. ¡Deu me'n reguart! L'amo está á punt de sortir, y

tinch la temperatura de la sala un xich elevada.

D. Ramon. Donchs, ja 'l tancaré jo. (_Ho fa y torna á

sentarse._)

Pere. Després'm renyará.

D. Ramon. Se'n pot aná al Infern ton amo ab tantas

precaucions. Com si li servissin de rés á un quant li arriva

l'hora...

Pere. Diguili á n' ell.

D. Ramon. Quaranta graus mes ó menos no li vindrá

d'aquí. Y Africa, qué tal?

Pere. Ara, quan vaig aná á dur la mensualitat al

colegi, estava bona.

D. Ramon. Pobre xicota! En mal hora va aná á perdre 'l

seu pare!

Pere. Vosté, crech que 'l coneixía.

D. Ramon. ¿Al pare d'Africa?... Al germá de ton amo? Ja

ho crech! Pero quins germans mes diferents!

Pere. També era com vosté: militar.

D. Ramon. Lo brigadier mes brau del exercit espanyol y

republicá com jo, desde l'extrem dels cabells á las puntas de las

sabatas! Yo era alférez de la seva brigada. Va morir en la

emigració.

¡Vetlla per la meva Africa! va dirme... Llamp del Cel!... Ja devia

preveurer que son germá, aquest carlinás, no se'n cuidaria gayre.

Pere. No se'n ocupa massa, la vritat.

D. Ramon. Com que li falta temps per ocuparse de si

mateix. Ara pera treurerli d'entre mans, la caso.

Pere. ¿Que casa á la senyoreta?

D. Ramon. Li proporciono un marit rich, jove, guapo...

Pere. Y republicá? naturalment...

D. Ramon. T' creus que confiaria aquesta joya á un que

no ho fos? republicá, carambolista de punta; casi tant com jo; y un

tirador de sabatót que ja hi poden anar hasta ab un revólver. Jo li

he vist tenir dos desafios deixant las caras dels seus contrincants

fetas una llástima.

Pere. ¿Y qui es, si pot saberse?

D. Ramon. Prou. L'únich fill varó de D. Ignaci Mas; lo

xocolater mes rich de la Provincia.

Pere. A fé que D. Ignaci no es pas republicá.

D. Ramon. Un clerical com ton amo. ¡Vaya un parell de

ximples! Aquell 's passa tot lo Sant dia bofetejantse 'l pit á

l'iglesia, mentras roba 'ls cuartos dels seus parroquians tirant

polvos de galeta y ayguacuyt al xocolate. ¿Cóm, sino, s'haguera pogut

fer rich ab tan poch temps? No fa pas cap cent anys que venia café ab

llet en un carretó en lo port de Tarragona.

Pere. ¿D. Ignaci?

D. Ramon. Ay Deu te fassa bó!... Qué sabs tú de mon?

Pere. Y es cert?

D. Ramon. Yo era cabo y estava de guarnició en aquell

presiri. ¿Ara l veus tan devót? Donchs en aquella época era president

d'un casino anticlerical que 'n deyan "La Xarpallera."

Pere. ¿Ell?

D. Ramon. Y era lo sello de la Societat un Sant Joan

vestit de levita y ab barret de copa.

Pere. 'M fa quedar parat!

D. Ramon. Jo n'era sócio; mira si ho sabré! Encara

guardo recibos ab la firma del xocolater. Ell no se'n recorda de mi.

Han passat tants anys que ja no 'm coneix; jo á n' ell si. Lo primer

dia que 'l vaig trová aqui de visita, vareig reconeixer aquella cara

de gat d'Angola.

Pere. Y no n'hi ha parlat?

D. Ramon. May. Ni crech parlarni... que s'arregli. Y

ara, casant á la noya ab lo seu fill, encara menos. Aquest si qu' es

un xicót que val. Ara acaba d'arrivá d'un llarch viatje. A la cuenta,

sabent que jo era tan amich del pare d'Africa, y qu' á n' ella

l'havia vista neixer, 'm va veni á trovar l'antich carretonayre

perque li dés informes d'ella. Va preguntarme si la noya era ferventa

religiosa... jo, ¿qué sé? Pero vareig dirli que si, que 's passava

tot lo Sant dia resant sense recordarse de menjar. Va quedar molt

content, y, ara vinch á dir á n' aquest comodin que dintre poch rato

vindrá 'l xocolater á demanarli oficialment la má de la nevoda.

Pere. Donchs veu? La fama d'aquest noy, no es alló que

diguém... Diúhen que 's passa 'l dia al café.

D. Ramon. Los que ho diuhen, segur que 'l passan per

las sagristias que encara es temps mes perdut. (_Se sent un

timbre._)

Pere. D. Ramon, perdoni, tinch d'entrá la copeta de ví

á D. Lluis.

D. Ramon. Si, ves, ves, que no 's desmayi! (_Vase Pere

primer terme esquerra._)

### Escena II

D. Ramon, luego Sr. Pólit y nen

D. Ramon. Veyam si hi ha cap diari... (_Buscant per la

taula._) Lo plano! ¿Vols jugar qu' aquest zulú de 'n Lluis ha tingut

lo mateix pensament que jo!... (_obra 'l plano._) Si, si... aixó es;

exacte! Lo carrer de Bilbao divideix lo solar del Doctor Salvat, y la

finca que avuy cau en un mal carreró, aumentará d'un mil per cens lo

seu valor... Calculém! Lo plano va darse ahir vespre á llum, y 'l

metje ve aqui cada dematí á las deu. De manera qu' encara no l'ha

vist. Si logro toparlo jo abans qu' ell, faig lo negoci.

(_Sr. Pólit foro dreta dant la má al nen. Va ab gorra de pisa y

sombrero de copa y lo restant del trajo delata al home de sagristia.

Lo nen que representa uns set ó vuyt anys va ab carrich y gorra de

colegial._)

Sr. Pólit. Ave Maria!

D. Ramon. Ola, Senyor Pólit!

Sr. Pólit. Ay caramba! ¿No es Don Ramon?

D. Ramon. ¿Ahont va? ahont va per' qui?

Sr. Pólit. Donant voltas. No sab que soch andador del

Monte-Pio, y corredor del xocolate de Don Ignaci Mas?

D. Ramon. Ah, si?

Sr. Pólit. Digas: Deu lo guart, Don Ramon. ¿Com ho

passa?

Nen. Jo no ho vuy dir!

D. Ramon. Be es prou amable.

Sr. Pólit. Molt dolent!

D. Ramon. Al hospici!

Sr. Pólit. Pobret! Afiguris que de set esposas y tretse

fills que he tingut, sols aixó es lo que 'm queda.

D. Ramon. Digui que voste es un Barba-Azul ab gorra de

pisa...

Sr. Pólit. Qué vol ferhi? Nostre senyor ho ha disposat

així... ¿Que no hi es Don Lluis?

D. Ramon. Crech qu' es alli dins en fresch.

Sr. Pólit. Be, ja tornaré. Sembla que casém á 'n

Carlets ab la nevoda?

D. Ramon. Algo hi ha.

Sr. Pólit. Per xó que m'ho han innovat; jo me'n

alegraria.

Nen. (_Estirant_) Anem.

Sr. Pólit. Are. Que no gasta xocolate, D. Ramon?

D. Ramon. No.

Nen. Anem.

Sr. Pólit. Ara, fill. Donchs, qué pren al demati? café

ab llet?

D. Ramon. Ayguardent!

Sr. Pólit. Te rahó... vostés los militars...

Nen. Anem.

Sr. Pólit. Quin xicot! Vaja, aném. Digas á Don Ramon

que ho passi be.

Nen. Jo no ho vuy dir.

D. Ramon. Ja ho diria si fos fill meu.

Nen. Anem.

D. Ramon. Deixuplina!

Sr. Pólit. Pobret! Ara'l vaig teni á la mort.

D. Ramon. (Tan de be li hauria fet Deu.)

Sr. Pólit. Lo vareig posá d'escolá á Santa Mónica y en

un moment de descuit va obrir un armari y 's va menjar set paquets

d'hóstias que, al menos, n'hi havia quatre lliuras.

D. Ramon. Aixó ja fa taúl.

Sr. Pólit. Vamos, anem. Recados á Don Lluis.

D. Ramon. Alante!...

Sr. Pólit. Vamos (_anantsen._)

D. Ramon. (Tan bestia es lo pare com 'l fill.)

(_Al arrivar lo Sr. Pólit á la porta 's topa ab lo Doctor qu'

entra._)

### Escena III

Mateixos, Doctor Salvat

Doctor. Adios, senyor Pólit.

Sr. Pólit. Passiobé, Doctor. (_Vanse._)

D. Ramon. (_Aquí tenim al nostre home._)

Doctor. Ola, Don Ramon! Vosté per' qui?

D. Ramon. Esperant á 'n Lluis.

Doctor. Y qué tal? cóm va de salut?

D. Ramon. Jo, be... l'estómach es 'l que no vol fer

bondat. Un dia me 'l obro á veure qué hi tinch.

Doctor. Vosté no 'm vol creurer. Vol seguir las costums

de campament, sense mirar que la caldera ja es un xich usada.

D. Ramon. Qué vol dir?

Doctor. Que l'alcohól se l'hauria de mirar d'un hora

lluny.

D. Ramon. Pero si no mes 'n prench tres gotas per

desdejunarme.

Doctor. Ni tres, ni cap. Una sucada de xocolate y un

vas d'aygua.

D. Ramon. Fa sagristá.

Doctor. Ja li darán. Y qué tal... qué tal? Quan pujan

los seus?

D. Ramon. No s'apuri... ja pujarán.

Doctor. Be, per xo, Deu nos'n guart!

D. Ramon. Deu nos 'n guart?... Véu? vosté, ara, 'm

faria enfadar!

Doctor. Ordre, ordre necessitém.

D. Ramon. Precisament l'ordre está en que, dintre la

legalitat, cada hú fassi lo que li donga la gana.

Doctor. ¿Y que li puga pegá una punyalada al primer qué

passi pel carrer?

D. Ramon. Si la mereix...

Doctor. Ba... ba... ba...

D. Ramon. Vostés matarian al lladre d'un pá, pero al

que roba millons lo voldrian per gendre. Lo nivell! La lley igual per

tots, desde 'l Sant Pare al Noy de Tona.

Doctor. Que boig!

D. Ramon. Sino que vostés los propietaris...

(_Primer disparo!_)

Doctor. Jo, propietari? Un mal casulot que no 'm

paga 'l procurador... ¿M' ho vol comprar?

D. Ramon. (_Bravo!_) Jo? qué vol que 'n

fassi?... ¿Quant ne vol?

Doctor. Cinch mil duros.

D. Ramon. (_Ja es meu._) Tres.

Doctor. Es poch... animis mes y...

### Escena IV

Mateixos, D. Lluis, luego Pere

(_Primer terme esquerra, detras d'ell Pere ab toballola y raspall._)

D. Lluis. Ola... ola...

D. Ramon. (Mal llamp te parteixi!)

D. Lluis. Doctor!... (_Dantli la má._) Bona pessa!

(_Dant la má á D. Ramon._)

D. Ramon. Mellor que tú.

D. Lluis. Ja has sapigut trová á casa?

D. Ramon. Tú no has estat may á la meva.

D. Lluis. Si estigués ociós com tú...

D. Ramon. No sé qué tens que fer...

D. Lluis. Cuidar de la meva salut.

D. Ramon. ¿Qu' estás malalt?

D. Lluis. Pera no estarho. Si sabias lo be que 'm trovo

ara... Com me circula la sanch! La sento correr! Quina elasticitat en

los nervis!...

D. Ramon. Y del cap, cóm te trovas?

Pere. ¿Vol rés més lo senyoret?

D. Lluis. Que 't fassis tallar las unglas, m' has

esgarrinxat dugas vegadas.

Pere. Diré á la Brigida que me las talli. (_Vase foro

esquerra._)

D. Lluis. Vés, vés... Vegim lo pols, Doctor.

D. Ramon. (Y al pensar que hi ha un presiri á

Tarragona...)

Doctor. Un poch frecuent. Plètora, plètora!...

L'alimentacio massa forta.

D. Lluis. Avisaré á la cuinera.

D. Ramon. A tú, lo que't convenen son hervas.

Doctor. Aixó: cols, bledas...

D. Ramon. (Y ofáls.)

Doctor. Per lo demés la pell está fresca. Los pulmons

semblan dugas manxas.

D. Lluis. Es dir que puch estar tranquil?

Doctor. Del tot.

D. Ramon. Si, home, si. Viurás hasta que 't moris...

com jo.

Doctor. Senyors... Altres malalts reclaman los meus

serveys, D. Lluis...

D. Lluis. Hasta demá, Doctor, vinga dejorn.

D. Ramon. Si, qu' está de cuidado.

Doctor. Y ab vosté, un altre dia, parlarém del nostre

asunto; pero, ja ho sab: los cinch mil duros.

D. Ramon. Be, si, be... Ja passaré. Doctor Adios.

(_vase foro dreta._)

### Escena V

Mateixos, menos Doctor, luego Pere

D. Lluis. Ep... tú... escolta. ¿Quin negoci es aquest?

D. Ramon. Cá... rés... unas visitas...

D. Lluis. Que valén cinch mil duros? Lo plano! Ja

comprench! Un negoci que jo tenia pensat... que s'hi poden guanyar un

grapat de mils duros...

D. Ramon. Rahó de mes perque jo'l pretengui.

D. Lluis. Veurém qui se l'endurá!

D. Ramon. Veurém. Avuy mateix tornaré á veure 'l

Doctor.

D. Lluis. Avuy? Esperat. (_Sentantse á escriurer._)

D. Ramon. ¿Qué vas á fer?

D. Lluis. Doná ordre al meu procurador que compri la

casa á qualsevol preu.

D. Ramon. Ja te l'endurás cara.

D. Lluis. Y tú'm donas'l nom de amich?

D. Ramon. No me 'l donas tú á mi? (_Acaba de escriurer

Lluis toca 'l timbre. Pere foro esquerra._)

D. Lluis. 'N Miquel que porti aquesta esquela al

senyor Granell. (_vase Pere foro dreta._) Encare no ets prou rich?

D. Ramon. Mes ho ets tú.

D. Lluis. Un capital de cent mil duros, com aquell qui

diu: trovát. Un tio que 't va sortir d'escotilló á America; que, al

morirse, ni sabia que fossis al mon.

D. Ramon. Tú, un de dos cents mil, com qui diu:

escamotejat, sent vista de l'Aduana de Cuba sis mesos y cuatre dias.

D. Lluis. Quina solta!

D. Ramon. Com la teva.

D. Lluis. Jo hagués sigut del teu tio!...

D. Ramon. Y jo del gobern.

D. Lluis. Prou ho deixo al hospici!

D. Ramon. Y jo't clavo á presiri!

D. Lluis. Un home sol, que no pot acabarsho, y sabent

que jo tinch una nevoda qu' 'm costa un ull de la cara, y, un nevot

que me'n costa dos.

D. Ramon. No digas mentidas. Ja sabs que los del teu

remat castigan ab set anys de Purgatori cada infracció de la vritat.

Africa, la teva nevoda, es rica, y no necessita 'ls teus ulls per

rés.

D. Lluis. Pero si los meus cuidados. Bon amohino 'm vá

deixá 'l boig del meu germá!

D. Ramon. Boig?... En fi, pochs te 'n ha de causar mes,

perque avuy te la vinch á demaná en matrimoni.

D. Lluis. De debó? Ay, Ramon... abrássam! Y quin pés 'm

treus de sobre!... oh! no 't pensis... Has fet un magnifich

pensament.

'T felicito. Africa es rica. Cinquanta mil duros de dót. Y ha d'estar

molt instruida. Veurás... 't puch ensenyar los partes mensuals que

rebo del colegi. (_Va a buscarlos._)

D. Ramon. Si no vuy veurer rés.

D. Lluis. No, si aqui'ls tinch tots tancats encara.

D. Ramon. Tancats?

D. Lluis. Té... Descloune un... qualsevol.

(_Desclouentlo ell mateix y dantli._)

D. Ramon. Vamos... llegim. (_llegint._) Relacion

mensual... etcetera. Música regular.

D. Lluis. No mes diu regular?

D. Ramon. Gimnacia, notable.

D. Lluis. Qué tal?... notable.

D. Ramon. Equitación, sobresaliente.

D. Lluis. No t'ho deya?

D. Ramon. Labores, mal. Idiomas, bien.

D. Lluis. Mal?... Diu mal?

D. Ramon. Mira... conducta, malissima.

D. Lluis. No pot ser, home, no pot ser... (¡Mal Viratje

la directora!)

D. Ramon. Lo desitj de sortirte de cuidados 't fa

desvariejar.

D. Lluis. Donchs no t' ho creguis... 'T dich que t'hi

pots casar ab tota confiansa.

D. Ramon. Qu' ets boig?... Jo, un home de xixanta anys

vols que carregui ab una criatura de dissét? Africa 's casará, pero

no ab mi.

D. Lluis. Oh!... con tal que's casi...

D. Ramon. Per xo mateix. Dintre poch vindrá lo senyor

Mas á demanartela pera lo seu fill. Un xicot qu' acava d'arrivar de

viatje. Ja 'l coneixías... es rich, gran tirador de sabatót y

excelent carambolista.

D. Lluis. Tirador de sabatót?

D. Ramon. Si, home... hi ha tiradors de sabatót com

n'hi ha de floret y de pistola.

D. Lluis. No ho havia sentit á dir may.

D. Ramon. Oh! y ja estranyo com no han vingut. Lo

partit es brillant, pus lo xicot, á demés de ser rich, no es de la

colla de multons com tú y son pare.

D. Lluis. Sort que no't faig cas.

D. Ramon. Está mes ilustrat. No 'l fan combregar com a

vosaltres ab rodas de moli.

D. Lluis. Be, be... lo que jo vuy es que's casi.

D. Ramon. Jo també. Y digam deu estar hermosa?

D. Lluis. Jo crech que si.

D. Ramon. Creus? ¿Que fa molt que no l'has vista?

D. Lluis. Desde que va entrá al colegi... uns sis

anys.

D. Ramon. ¡Sabs que mereixerias cadena perpetua!

D. Lluis. Ja veurás... No hi he anat perque no 'm vaga,

y no l'he deixada venir perque... vaja... si... es molt entremaliada,

y no

'm puch enfadar. Es lo que 'l metje 'm te mes recomanat.

D. Ramon. Pero ara ja es una dona.

D. Lluis. Be... ara ja suposo que deu haver cambiat.

D. Ramon. Donchs, ja ho sabs.

D. Lluis. Mira... en gracia de la bona noticia qu'

acabas de darme, 't proposo la compra de la finca de compte y mitat.

D. Ramon. Acepto.

D. Lluis. ¿Paraula d'honor?

D. Ramon. Paraula de republicá.

D. Lluis. Esperat, donchs, qu' enviaré contra ordre al

procurador. (_S' posa á escriurer._)

D. Ramon. Y jo veuré al Doctor avuy mateix; deixau per

mi.

D. Lluis. Al mateix temps enviaré á la Brijida per la

noya. Aixís adelantarém feyna.

D. Ramon. No 'm sembla mal. Y, parlant de tot: Qué 'n

sabs de 'n Mariano?

D. Lluis. Vet aqui un altre nevót que també m' amohina

bastant. Fill d'una germana pobre l'he hagut de cuidar fins que vaig

pogué embarcarlo. Ara 'm va escriurer d'un port del Brasil hont la

febra amarilla hi feya estragos.

D. Ramon. Pobre xicot!... Sentiria que li toqués 'l

rebre.

D. Lluis. Jo també. ¡Ara que m'havia d'enviar

cigarros!

D. Ramon. Es á dir que ho sentirias pels cigarros?...

D. Lluis. Veuras, no'm puch afectá! Primer la salut.

D. Ramon. Egoista! Has de morir aburrit de tothom.

D. Lluis. (_toca el timbre._) Aixó si que 'm te sense

cuidado. (_Pere foro dreta._). A la Brigida que vagi ab aquesta

targeta, á buscar á la noya. Que la instali al pabelló que dona al

jardí, y quan s'hagi cambiat de trage, qu' avisi.

Pere. Está be.

D. Lluis. Y aquesta esquela pórtala tú mateix ahont ha

dut l'altre 'n Miquel.

Pere. Está molt be. Ara acaba d'entrar al pati un cotxe

ab maletas.

D. Lluis. Vés lo qu' es.

(_Vase foro dreta, mentres entra 'n Mariano pel mateix puesto vestit

d'uniforme de marina mercant trasatlántica._)

### Escena VI

Mateixos, Mariano, luego Pere

D. Ramon. Miratel!... Ay voto'n Mariano!

D. Lluis. Ell!

Mariano. Tio! (_corra á abrassarlo. D. Lluis

s'aparta._)

D. Lluis. Ep!... no'm toquis... La febra amarilla...

D. Ramon. Vina á fer cuarentena en los meus brassos.

(_Obríntloshi._)

Mariano. Que tio...! (_Abrassant á D. Ramon._)

D. Lluis. Vols dir que no hi ha perill en abrassarte?

D. Ramon. Té... ja está fumigat. (_Dant una empenta á

Mariano._)

Mariano. No tinga por. (_Lluis l'abrassa._) Y Africa?

(_ab recel._)

D. Ramon. Bona, noy, bona.

Mariano. Ahont es?

D. Lluis. Al colegi.

Mariano. Encara?... Que li vol tenir fins al dia del

judici?

D. Ramon. Ara la treu.

D. Lluis. Vaya, Ramon, fes un xich mes de tertulia.

(_Se sentan._) Y donchs... que tenim lo vapor aqui?

Mariano. Tio... He fet una calaverada.

D. Lluis. No m' espantis.

D. Ramon. Tú t' espantas molt aviat.

Mariano. Ja li esplicaré. Figuris que als pochs dias

d'haver dexát port, un passatjer dels que venian á bordo, va caurer

malalt del contagi, y lo capitá, espantat, va resoldrer desembarcarlo

en un islót al mitx del Occeano.

D. Lluis. Ben fet.

D. Ramon. Bárbaro!

D. Lluis. Podia deixar lo contagi á bordo.

D. Ramon. Valent poca vergonya deu ser lo tal

capitá!...

Mariano. Jo... compadescut del pobre malalt, y sent

catalá, mes á mes, vaig resoldrer desembarcar y constituirme enfermer

del meu paisá.

D. Lluis. Mal fet! molt mal fet!

D. Ramon. Bravo noy! aixó es republicá pur!

D. Lluis. Vas cometre una gran imprudencia!

Mariano. Vosté, tio, al meu puesto hauria fet lo

mateix.

D. Lluis. Ah, no! Jo'l deixo.

Mariano. Be... ara ho diu.

D. Ramon. Si, Mariano. A son pare deixa aquest.

D. Lluis. Y naturalment que devia morir?

Mariano. Fa un mes que varem desembarcar bons y sans de

bordo d'un _Cliper_ inglés que va recullirnos, fondejant luego á

Santander. Jo m'he quedat allí uns quants dias pera veurer si 'l meu

vapor hi recalava com devia, mentras lo meu company 's dirijia aquí á

Barcelona.

(_Pere foro dreta._)

Pere. Los senyors de Mas.

D. Ramon. Aqui'ls tens. (_Tots s'alsan._)

D. Lluis. Mariano, dispensa.

D. Ramon. Jo me'n torno al colegi electoral. Passaré

pel jardí pera no toparme ab ells.

Mariano. Jo, al meu cuarto á rentarme la cara. Suposo

que tinch 'l mateix?

D. Lluis. Si. Pere, feslos entrar y digalshi que al

moment surto.

(_Vase Pere foro dreta._)

Mariano. Adios, D. Ramon.

D. Ramon. Adeu, Mariano.

(_Vase Mariano segon terme dreta._)

D. Lluis. Vés al Doctor. (_A D. Ramon._)

D. Ramon. Si... hasta la vista.

(_Vase Ramon primer terme dreta y D. Lluis segon esquerra._)

(_Queda l'escena un moment sola. Luego precedits per 'n Pere, entran

foro dreta, Carlos elegantment vestit pero pinxesco, ab sombrero de

copa decantat. D. Ignasi ab capa y sombrero de copa també, passat de

moda y Hortensia tipo romantich._)

### Escena VII

Pere, D. Ignaci, Carlos y Hortensia

Pere. Poden sentarse. D. Lluis surt al moment.

(_vase foro esquerra._)

D. Ignaci. Seu, noya... (_ab carinyo._) Seu tú.

(_ab molt modo._) (_Se sentan._)

Carlos. ¡Quins papers de ferme fer! Que no podian venir

sols?

D. Ignaci. Calla, calla, qu' has de ser la nota

discordant de la nostra familia.

Hortensia. Ja te rahó'l papá.

Carlos. Ves, ves á fer versos tú, que ningú t' hi

demana.

Hortensia. Sents, papá?

D. Ignaci. Val mes que fassi versos que no que porti

aquesta vida censurable que portas tú.

Carlos. 'Ls versos li darán pá!...

D. Ignaci. Noy! creu que 'l dia menos pensat, 't

desheredo!

Carlos. Vet-aqui la teva arma! Porta, porta un

cigarro...

D. Ignaci. No vuy que fumis aqui! Jo 'm pensava qu' ab

aquest viatje vindrias ab mes enteniment y ets igual.

Hortensia. Pitxor!

Carlos. 'M sembla qu' abans de sortir aquest tipo, os

planto!

D. Ignaci. Próbau!

Hortensia. A Don Lluis li diu tipo!

Carlos. Donchs, per qué 'm veniu á buscar

rahons!... ¿No faig tot lo que vols? 'M dius que porti mostras de

xocolate als quints inferns... hi vaig...

D. Ignaci. Y no'n vens una lliura.

Carlos. Ara 't passa pel cap que 'm casi, y tenintne

tantas ganas com de trencarme la nou del coll, 'm caso. ¿Qué mes

vols?

D. Ignaci. Mira, mira com porta 'l barret! Li acaba de

caurer... Aixís... ben dret: (_Posantli be._)

Carlos. Me'l clavaré ab puntas de Paris...

D. Ignaci. Si, ara, casat, no cambias com una mitxa, 't

desheredo.

Carlos. Ditxós desheredar!

Hortensia. Jo fos del papá!...

Carlos. Calla, tú... Traviata!

Hortensia. Papá!

D. Ignaci. Que callém! Qualsevol menos tú, n'estaria

joyós d'aquest casament que t'hem proporcionat.

Carlos. Ba... ba... ba!...

D. Ignaci. Una noya com un pom de flors... rica,

jove...

Carlos. Ja li dono.

D. Ignaci. Donchs t'hi casarás!

Carlos. (Ella treurá'l bé!)

D. Ignaci. Qué dius?

Carlos. Dich qu' está bé.

Hortensia. No ha dit aixó, no. (_Don Lluis segon terme

esquerra tots s'aixecan: D. Ignaci 's descubreix_)

### Escena VIII

Mateixos, D. Lluis

D. Lluis. Senyors... quina sorpresa!

D. Ignaci. Treute'l sombrero! (_á Carlos._)

D. Lluis. Fassin 'l favor de torná á pendre assiento.

(_Tots s'assentan._)

D. Ignaci. Vosté may no 'ns vol veni á veurer.

(_Carlos posa una cama sobre l'altra._)

D. Lluis. Estich sempre tan ocupat!... Caramba!... 'n

Carlos!... Está desconegut! Y donchs... ¿A qué dech 'l gust de tan

agradable visita?

Carlos. (Ja hi som!)

D. Ignaci. ¿No li ha dit rés D. Ramon?

D. Lluis. Be m'ha indicat algo.

D. Ignaci. Abaixa aquesta cama! (_á Carlos_)(_Dantli un

cop._) Don Lluis, ja fa temps que 'ns coneixém y no podem

enganyarnos. Jo tinch un noy qu' es aquest, qu' acaba d'arrivá d'un

llarch viatje. Es instruit, dócil, sensát...

Carlos. (Mira ara perque vol vendre'l burro!)

D. Ignaci. Ja, abans d'anarsen, estava agradat de la

seva nevoda... de l'hermosissima Africa.

D. Lluis. No sé com... pues ella fa sis anys que no ha

eixit del colegi.

D. Ignaci. Ja li esplicaré. L'Hortensia es molt amiga

de la directora y l'havia anada á veurer moltas vegadas acompanyada

de 'n Carlos. D'aixó fa uns tres anys.

Hortensia. Hi anava molt sovint. M'inspirava

estraordinariament en aquells jardins plens de rosas d'Alexandria y

llessamins de Corinto, als quals dech las mellors de las mevas

poesías.

D. Lluis. Ah si?

D. Ignaci. Per lo tant, enterát de que la noya es molt

virtuosa... de que te inculcats los preceptes de la nostra santa

religió y que, per consecuencia, ha de ser una excelenta esposa, jo,

Ignaci Mas, vinch á demana solemnement la má de la seva nevoda pera

lo meu únich fill varó y hereu de la nostra casa.

Carlos. ('M voldria fondrer!)

D. Lluis. La vritat... 'm trovan desprevingut. Ademés,

jo estimo á Africa, y...

Carlos. (Voldria que digués que no.)

D. Lluis. Y s'efectuaria aviat la boda?

D. Ignaci. Estant la cosa decidida, jo l'efectuaria

quant antes.

Hortensia. A las verges de Judá las casavan

desseguida.

Carlos. Es que jo no soch cap verge de Judá.

D. Ignaci. Qué dius ara?

D. Lluis. Ah, ja, ja... M' ha fet gracia...

D. Ignaci. Ell sempre 'n te una per dir... (Animal!)

D. Lluis. Jo suposo que 'n Carlos la fará felis.

D. Ignaci. Felissisima!

Carlos. (Prou hi guanyaria que l'escanyessis.)

D. Ignaci. Y pera solemnisá aquest acte, diumenge darém

una festa. Al dematí benehirém una mare de Deu qu' hem comprat al

carrer de la Palla y convidarém á tots los amichs; dinarém y al

vespre donarém un petit ball y un concert purament religiós.

Carlos. Y també ballarém ab l'orga de butxaca?

D. Ignaci. 'N llogarém una de grossa.

D. Lluis. No tenen piano?

Hortensia. Com que l'hauriam de tocar jo ó Africa, 'ns

veuriam privadas de ballar.

D. Lluis. Que no toca'n Carlos?

Carlos. 'L bombo!

D. Ignaci. (Béstia!) Sempre está de broma.

D. Lluis. Ja m' agrada.

D. Ignaci. Y ara que tindrém l'hereu colocat, pensarém

ab l'Hortensia.

D. Lluis. Encara no te'l cor ocupat?

Hortensia. Busco un ideal pero no'l trovo en llóch.

D. Lluis. Ja arrivará'l dia.

Hortensia. Ho dupto.

Carlos. bueno... Qué fem? (_D. Ignasi 'l pessiga._)

D. Lluis. Sento que no pugan veurer á la noya que

dintre un moment arrivará del colegi.

Hortensia. Esperémla, papá.

Carlos. Anem, anem... ja la veurém un altre dia.

D. Ignaci. (Imprudent!)

Carlos. ¿Que te un cigarro y dispensi? (_A D. Lluis. D.

Ignaci 's posa violent._)

D. Lluis. Ah, prou, prou... (_Va á la taula._)

D. Ignaci. (Lladre!)

D. Lluis. Lo trovará una mica fluix. (_Oferintli una

cajetilla._)

Carlos. Puro, volia dir.

D. Lluis. També, també. (_torna á la taula._)

(_D. Ignaci está rabiós._)

D. Ignaci. Deixi, D. Lluis! (T' haig de matá!)

D. Lluis. Tingui. Y vosté, D. Ignaci?

D. Ignaci. No acostumo... gracias. (No tens vergonya!)

Quedém donchs en que vindrán á la festa?

D. Lluis. Veyam... aixó de sortir de nit... Preguntaré

al metje si posantme un gaban y ab lo cotxe hermeticament tancat...

D. Ignaci. Sempre tan precabut...

D. Lluis. 'M fa horror l'estar malalt!

D. Ignaci. Ja fa be, no's pensi...

Carlos. ¿A cóm li costan aquets cigarros? (_Moviment de

D. Ignasi._)

D. Lluis. No sé... no recordo...

Carlos. Es que si 'ls hi venen per habanos, l'enganyan.

Aixó es contrabando y dolent.

D. Ignaci. (_Aixecantse violent: tots fan lo mateix._)

Donchs, ab lo seu permis.

Carlos. (Gracias á Deu!)

D. Lluis. Ja dich... sento que no vegin á Africa.

Hortensia. Sabs qué podém fer, papá? Anar á comprar la

vida de Santa Teresa y tornarém.

D. Lluis. Molt ben pensat.

D. Ignaci. Y sino, á la tarde.

Carlos. (Adios billar!)

Hortensia. No, no... tornarém. (_D. Ramon primer terme

dreta._)

### Escena IX

Mateixos, D. Ramon

D. Ramon. Ola! vostés encara aquí?... suposo que

s'haurán entés.

D. Lluis. Perfectíssimament!

Hortensia. (Quin home! ¡'m repugna!)

D. Ignaci. Y veig, D. Lluis, que D. Ramon encara no vol

ser dels nostres.

D. Ramon. Abans serán vostés dels meus. Encara está

enfadada ab mí? (_á Hortensia._)

D. Ignaci. Per qué?

Hortensia. Pues no va entrá ahir á casa cantant alló

tan ordinari que 'n diuhen peteneras?

D. Ignaci. Ell!

D. Ramon. Dispensi, no podia pensá que...

D. Ignaci. Calli, home, calli! Lo meu fill es lo meu

fill, y si demá entrava á casa cantant aquestas indecencias, lo

desheredava.

Carlos. (Miracle!)

D. Ramon. Allavors jo li deixaría tot lo que tinch.

D. Lluis. No coneixen á 'n Ramon?

Carlos. ¿Qué'ns hem d'está aqui fins demá?

D. Lluis. Vaja, vaja, anem... ja 'l convertirém algun

dia.

D. Lluis. Si.

D. Ramon. No perdi las esperansas... Sant Pau havia fet

pitxor que cantar peteneras y ara diuhen vostés, qu' es sant.

Hortensia. Papá, aném.

D. Ignaci. Que boig!... Vaja, hasta després.

Carlos. Gracia á Deu!

D. Lluis. Als peus de vosté. (_á Hortensia._) D.

Ignaci... Adios, Carlos.

Carlos. Alanta...

D. Ramon. A la vista.

Carlos. (_á D. Ramon._) (Fins la tarde.) (_Vanse foro

dreta._)

### Escena X

D. Lluis, D. Ramon, després Mariano

D. Lluis. No curarás pas may! Ets boig rematat!

D. Ramon. Casi estich penedit del negoci. 'M sab greu

que la noya entri á formar part d'aquesta familia de llanuts. Sort

que 'l xicót val.

D. Lluis. Donchs cregas que sino que es rich y la

familia m'agrada, y mes que tot, las ganas que tinch de sortir de

compromisos...

D. Ramon. Qué vols dir?

D. Lluis. Qu' es un nuvi que no'm fa'l pés.

D. Ramon. Be... veurás... he vingut perque redactém un

petit compromis com 'ns associém pera comprar la casa del Doctor.

Aixís no hem de tenir por d'enganyarnos.

D. Lluis. No 'm sembla mal... passa tú mateix al

despatx y avisa quan estiga pera firmarlo.

D. Ramon. Esta bé.

(_Mariano foro esquerra._)

Mariano. Que se'n va, D. Ramon!

D. Ramon. No. Baixo al despatx... ja 'ns veurém.

(_Vase foro esquerra._)

### Escena XI

D. Lluis, Mariano, després Pere

Mariano. Ara qu' estém sols, estimat tio, donguim

noticias de la meva hermosa cosineta. Deu está feta un tros de cel,

no es vritat?

D. Lluis. Naturalment. Prompte podrás veurerla. L'he

enviada á buscar aixís qu' has arrivat. Rés... vuy casarla.

Mariano. Casarla?

D. Lluis. Ab un jove qu' acaba d'arrivá d'América.

Mariano. (Ah!... comprench!) Tio! tio de l'ánima!

(_abrassantlo._)

D. Lluis. Sembla que te'n alegras molt!

Mariano. Estimo tant á Africa!. Pensava tant ab

ella!...

D. Lluis. No ets mal correspost... sempre m' enviava

recados per saber noticias tevas. Y ja 't pots preparar que dintre

poch será la boda, y' com comprendrás, tú ets qui menos pots

faltarhi.

Mariano. Aixó si qu' es vritat.

(_Pere á la porta del foro dreta ab una bandeja ab l'esmorsá de D.

Lluis._)

Pere. Acaba d'arrivá la senyoreta.

Mariano. Ella!

D. Lluis. Digas á la Brígida qui la instali com t' he

dit.

Mariano. Tio... ¿No anem á rebrerla?

D. Lluis. Deixa que, quan menos, s'cambihi 'l trage. Vé

ab 'l de colegiala y se'n donaría vergonya... Qué esperas?

(_á Pere._)

Pere. Que en lo jardí hi ha tot l'equipatje qu' han dut

del senyoret.

Mariano. Vaig, donchs; hasta luego, tio. (Africa es

meva!... ah! soch felis!) (_Vase primer terme dreta._)

Pere. Duch l'esmorsá á la taula.

D. Lluis. Está bé. (_Desapareix Pere foro dreta._)

### Escena XII

D. Lluis, després Africa

D. Lluis. L'Africa casada. Ara sols 'm falta torná á

aviar á aquest xicot y quedaré completament tranquil. (_Ruido de

trencadissa de vidres y llossa._) Qu' es aixó!

Africa. (_Dins._) Idiota! ¿No hi veus?

D. Lluis. Adios lo meu servey de Xina! (_Africa á la

porta inspeccionantse 'l vestit. Va ab trage de colegiala y una corda

á la má._) Ella!...

Africa. Y no m'ha tacat... Ja ha sigut un miracle!

D. Lluis. Es hermosa!... Pero si es una dona!(_Veyent á

D. Lluis y corrent á abrassarlo._)

Africa. Estimat tio!

D. Lluis. Africa!

Africa. Quant desitjava abrassarte!

D. Lluis. No apretis tant! Pero tú no ets una noya...

ets un cartutxo de dinamita!

Africa. Quin tio mes graciós! Pero quin criat mes bruto

tens!... 'M veu tombá 'l corredor y 'm clava una bandeja plena de

pisa pels vigotis.

D. Lluis. Si... 'l meu esmorsar.

Africa. De debó?... Donchs, noy, ja has esmorsat!

(_Reparant ab lo mobiliari de la sala y fent dar voltas á la corda._)

Oh!... comme tout ça est jolie! Vaja... ja veig qu' ets home de

gust!...

D. Lluis. Que'm farás saltá un ull!

Africa. Qu' es aixó? (_á la taula._)

D. Lluis. Una tabaquera; figura'l cap d'un gos.

Africa. 'M pensava qu' era'l teu busto.

D. Lluis. Gracias, dona!

Africa. Oh! es qu' aixís, de perfil, t' hi assemblas.

Ja ho veig ara que no. Noy!... chartreuse!!... 'n bech una copeta

(_servintsela._)

D. Lluis. (Digna filla del seu pare! ¡fa honor á la

rassa!)

Africa. A votr' santé!

D. Lluis. Esperat qu' aniré per aygua...

Africa. Ne vous derangez... (_Beu._) C' est fini!

D. Lluis. Noya... ets un cabo de brigada!

Africa. Que gracia! (_voltant la corda._)

D. Lluis. Que no t'ha indicat la Brijida, la teva

habitació?

Africa. Si, pero estava impacienta per veurert y

preguntarte si tinch d'está al colegi "hasta la consumacion de los

siglos."

D. Lluis. Hasta que no acabis de donar voltas á aquesta

malehída corda no 't contestaré.

Africa. ¡Quin carinyo mes entranyable tens als teus

ulls; vaja, digas, ja estich quieta.

D. Lluis. (Y está hermosa de debó!)

Africa. Digas, perque estich de colegi, fins aqui!

D. Lluis. Per lo mateix que he cregut endevinar los

teus desitjos, t' he tret per sempre.

Africa. Ay, tio del meu cor! oncle cheri!... un' altra

abrassada!

D. Lluis. (Y la vritat es que l'abrasso de gust!)

bueno... escolta, seu, que t'haig de parlar de cosas molt formals.

Africa. Donchs, seyém. (_Ho fa._)

D. Lluis. Dona... passas dels dissét anys... Es precis

que posis formalitat, majorment, quan, si t'he tret del colegi, has

de saber qu' es pera casarte.

Africa. Vaja, tio, que me'n dono molta vergonya!

(_ab coquetería_)

D. Lluis. La teva edat...

Africa. Dech estar mes vermella!...

D. Lluis. Dintre quince dias pot ser que s'efectuhi la

boda.

Africa. Es massa aviat. Al menos vuy tardar tres

setmanas.

D. Lluis. No vindrá d'aqui...

Africa. Y qui es lo nuvi? Jo voldria un senyor alt...

molt gros... ab patillassas... que 'm dugués sempre á passejar ab

carretela, y als toros; sobre tot, als toros.

D. Lluis. (Apreta!) Donchs, mira. Lo teu nuvi no es ni

gros ni porta patillas.

Africa. Be, donchs... portará vigoti... jo deya si

podia ser...

D. Lluis. Y'l coneixes.

Africa. Calla... no'm digas rés. (_pensant._)

D. Lluis. Acaba d'arrivar d'un llarch viatje.

Africa. Ja sé... lo meu cosi!... 'n Mariano! ¡Quina

alegria! (_Picant de mans._)

D. Lluis. No es 'n Mariano.

Africa. Ah, no?

D. Lluis. Es diu Carlos Mas.

Africa. En Carlos Mas?... Ja ho crech que 'l coneixo!

Noy, qu' era dolent! 'Ns deya unas cosas! Ell y una germana que te,

molt bleda, venian á veure á la Directora.

D. Lluis. L'Hortensia.

Africa. Just. Ja ho sembla una hortensia pansida.

D. Lluis. Ets'l dimontri.

Africa. Sempre 'ns llegia versos mistichs... á

nosaltres que llegiam vigote, Gustavo el calavera...

D. Lluis. Que redimoni enrahonas! Y d'hont treyau

semblants llibres?

Africa. Oh! corrian pel colegi d'amagat.

D. Lluis. Ba... ba... ba!...

Africa. ¿D' aixó t' admiras?... si hasta formavam

partits polítichs... Mira... entre las noyas, hi havia carlistas,

republicanas, fusionistas, conservadoras...

D. Lluis. Ja'm jugo que tú eras republicana...

Africa. Petrolera.

D. Lluis. Mira, Africa... t'ho dispenso perque t'he

deixat massa temps al colegi, y á pesar dels teus disset anys, no

tens mes que 'ls de las tevas condeixeples. Pero, t'adverteixo que al

devant dels teus futurs papás politichs, t'abstingas de dir totas

aqueixas barbaritats que tirarian per terra tots los nostres plans.

Africa. Fas be de prevenirme. Tot ans que torná al

colegi. Digam qué haig de ser.

D. Lluis. Clericala intransigent.

Africa. Cauré malalta!

D. Lluis. Donchs preparat per...

Africa. "Calla... villano!... No acabes la frase, que

me horrorizas!"

D. Lluis. Donchs, quedém entesos. (_Pere foro dreta._)

### Escena XIII

Mateixos, Pere

Pere. Diu D. Ramon que s'arrivi al despaig qu' alló

está á punt de firmá... y quan vulga, te l'esmorsá servit.

D. Lluis. Digas qu' allá vaig. (_vase Pere foro

dreta._) Mira, Africa, torno al instant: Si vols entretenirte, en

aquesta sala(_primer terme esquerra_) trovarás ilustracións y

periódichs, ó, si vols tocá 'l piano ja veurás la clau al pany.

Africa. No tardis.

D. Lluis. No... adios. (_mitx mutis._)

Africa. Ah!... vous vous en allez sens m'embrasser?

D. Lluis. Oh!... ab molt gust! (_L'abrassa._) (De veras

qu' es molt hermosa!) (_Vase foro esquerra._)

### Escena XIV

Africa

Africa. Saben qu' aquesta imposició del tio 'm té molt

preocupada? Jo, carlista!... ¡Si ho sabessin las noyas!... Quina

xiula!... Jo, que hasta duch aqui aquesta gorreta (_Treyentse de la

butxaca un elegant gorro frigio._) feta d'amagat, que, posantmela

aixis, y enfilada en los pedrissos del jardi, á las horas de

recreo, 'ls feya aquells discursos: l'autonomia!... Los derechos

individuales!... El sufragio universal! el reparto!!... (_'s torna á

treure la gorra._) Ah! no, no!... que s'ho treguin del cap. Jo

fingiré fins que siga al poder... vuy dir: fins que 'm casi... pero

després?... (_cantant._) Allons, allons enfants de la patrie!...

(_remor de veus._) Alto que venen! Deixam amagar!... ay! la corda!...

No 'm descuido pas rés mes? Crech que no. Ja son aqui?(_Entra corrent

primer terme esquerra. Mariano y Carlos foro dreta._)

### Escena XV

Mariano, Carlos, luego D. Ignaci y Hortensia

Carlos. Poch pots pensar, Mariano, la satisfacció que

tinch d'apretarte en los meus brassos!

Mariano. Y jo.

Carlos. ¿Hi has estat molt á Santander?

Mariano. Avuy he arrivat.

Carlos. Pero, qui havia de pensar que aquell oncle

Lluis' de qui tant me parlavas, fos D. Lluis Clavell, tan conegut del

papá.

Mariano. Com jo feya ja cinch anys que faltava de la

Peninsula... Oh! y qu' arrivas á temps. Quedas nombrat padrí de la

meva boda.

Carlos. T' casas?... magnifich!... Ja no aniré sol al

sacrifici... y ho quedas també nombrat de la meva.

Mariano. Ah!... També't casas? Y qui es ella?

Carlos. Com! ¿No ho sabs?... Oh! aixi vuy darte una

sorpresa que crech t' ha de ser molt agradable.

Mariano. La conech?

Carlos. Mes que jo. Pero creume, 'm donan un disgust.

Ey! no t'ofengas.

Mariano. Jo?... Per qué?... Y es guapa?

Carlos. Ni me'n recordo. Fa tres anys que no l'he

vista.

Mariano. Es graciós!

Carlos. El papá s'ha empenyat en fer desgraciada á n'

aquesta xicota... (_D. Ignaci y Hortensia foro dreta. Hortensia

s'adelanta sense aixecá 'ls ulls d'un llibre que llegeix._)

Mariano. Mira.

Carlos. L' papá.

D. Ignaci. Ja no sabia hont erats.

Carlos. Papá... tinch 'l gust de presentarte al nevot

de D. Lluis, lo generós marino que va exposar la seva existencia pera

salvar la meva d'una mort segura.

D. Ignaci. Vosté?... Oh! vinga una abrassada!

Hortensia, vina á saludar al salvador del teu germá.

(_Hortensia s'adelanta._)

Mariano. Vostés'm confonen!

Hortensia. (_cayentli 'l llibre de las mans._) (Oh! ja

he trovat lo meu ideal!) (_D. Lluis foro esquerra._)

### Escena XVI

Mateixos, D. Lluis, després Africa

D. Lluis. Ja de tornada?

D. Ignaci. D. Lluis, he felicitat al salvador del

nostre fill.

D. Lluis. Com!

Mariano. Lo malalt de la febra amarilla.

D. Lluis. Si?... Molt ho celebro! qui havía de

pensar!...(_Africa primer terme esquerra._) Aquí tenim á Africa.

Tots. Africa! (_Africa saluda ab una inclinació de

cap. Mariano corra á abrassarla._)

Africa. (_alegre_) Mariano!

D. Lluis. Africa... Aqui 't presento al teu casi papá

polítich. Allí lo teu futur espós. (_Africa saluda ab lo cap._)

Mariano. (Ell!) (_Separantse d'Africa ab un moviment

nerviós._)

Hortensia. (M' ha mirat!... Soch felis!)

Carlos. (M' agrada aquesta xicota!)

Quadro. Teló rápit.

Fí del primer acte

## Acte segon

L'escena representa la sala d'una casa rica, pero

cúrsi; mobles molt antichs. Al foro una capelleta ab una verge ab

ciris encesos á sota una taula en forma d'altar, á cada part una

porta; sent la de la dreta la d'entrada; la segona figura don á

l'interior de la casa.

A la dreta, primer terme, una porta, á l'esquerra, també en primer, un

altra. En segon, un piano; á l'esquerra segon terme una calaixera; al

sostre una gran aranya.

### Escena primera

Pere, Home, després Sr. Pólit després D. Ignaci

(_Entra Pere foro dreta seguit d'un home que porta un' órga._)

Pere. (_Ab veu baixa._) Veniu... deixeula aqui.

(_La deixa tercer terme esquerra._) No feu soroll. Aixó es. Ja os 'n

podeu anar. (_vase home foro dreta._) Vaja; ja tenim l'órga! No sé

per qué diable m' han hagut de fer venir!... Com si á casa no hi

hagués prou feyna!

(_Pólit foro esquerra cridant._)

Sr. Pólit. Pere... ¿Que m'haurias vist al noy?

Pere. No cridi tant que 'l senyó Ignaci s'ha tirat

sobre

'l sofá de l'altra sala. (_Renyantlo._)

Sr. Pólit. (_baixant la veu._) ¿Que me l'haurias vist?

Pere. Ara mateix era á la cuyna.

Sr. Pólit. No pot está segur á cap puesto.

Pere. Ja voldria que tot aixó fos acabat per anarmen á

dormir. Cregueu qu' estich cansat! Com si á un li vinguessin á fer la

feyna á casa.

Sr. Pólit. Com que la criada d'aqui ha tingut prou

trevall en fer lo dinar. ¡Quin dinar! Hi cantavan 'ls ángels!

Pere. Vaya un dinar! Sopa de galets y platillo ab

préssechs!

Sr. Pólit. Ben bo qu' era!

Pere. Ja ho he vist qu' heu embarcat molt.

Sr. Pólit. No... la gana si que no l'envejo á ningú.

Pere. Las postres també m'han distret: arróp y mitxas

presas de xocolate crúas.

Sr. Pólit. ¿Qué té? Tot ho critiqueu!

Pere. Pitxor D. Ramon qu' ha dit á D. Ignaci, al devant

de tothom que per haver de presentar aquell ápat, mes valia que no

hagués convidat á ningú.

Sr. Pólit. Aixó li ha dit?

Pere. Aquell si que las canta á tothom.

Sr. Pólit. Perque no te educació ni temor de Deu.

Pere. Y tots los qu' han estát al dinar vindrán ara al

concert?

Sr. Pólit. Jo crech que si. Ja n'han arrivat molts.

Sols qu' están jugant á prendas á la sala del devant hasta qu' arrivi

l'hora.

(_Nen foro dreta saltant._)

Pere. Miris, aqui te'l noy.

Nen. Jo vuy veure la sala, (_cridant._)

Pere. Ps... (_renyantlo._)

Sr. Pólit. Calla... No cridis, que D. Ignaci dorm y 't

renyaria. Vés mirant. (_Lo nen va mirant, primer lo piano y al fi

arriva á l'orga que comensa á putinejar._) Oh! y are que hi penso...

l'altre dia vaig ser á casa vostra á dur lo recibo á D. Lluis y no hi

era.

Pere. Que'l porta?

Sr. Pólit. Si.

Pere. Dónguimel que jo li pagaré.

Sr. Pólit. Antonet, no toquis res. Tingui; ja l'hauria

dat á n' ell pero com que 'l noy li ha abocat aquella tassa de café

bullent sobre las camas, no he gosat.

Pere. Tinga. (_Li paga._)

Sr. Pólit. Está molt bé. Sembla bó tot aixó. (_Per las

monedas._) (_Lo nen 's posa á tocá l'orga Sr. Pólit y Pere corran

esbarats._)

Sr. Pólit. Ay, Jesus!

Pere. Llamp de xicot!

Sr. Pólit. (_Treyentlo d'allí._) T' haig de matar!

(_D. Ignaci primer terme, esbarat ab bata sabatillas y estrenya

caps._)

D. Ignaci. ¿Qué redimoni es aixó?

Sr. Pólit. Desvergonyit! Dispensi D. Ignaci. Ha

sigut 'l noy que m'ha de matá á disgustos.

D. Ignaci. No val tant ell com lo susto que m'ha dat.

Sr. Pólit. (_Anantsen_) Au... cap al altra sala! ¿Hi

tornarás mes?... Ja t'arreglaré jo!

(_Vanse foro esquerra._)

D. Ignaci. No he vist xicot mes mal criat. Que hi ha

molta gent ja?

Pere. Uns quants.

D. Ignaci. Qu' ha tornat D. Lluis?

Pere. No encara. (_Hortensia vestida ridiculment foro

esquerra._)

### Escena II

Mateixos, Hortensia

Hortensia. 'M pensava que ja havian comensat.

D. Ignaci. Aquell dimoni de xicot del Sr. Pólit!...

Pere,

'm vols dur 'l casquét? (_ficantse l'estrenya caps á la butxaca._)

Pere. Prou. (_entra primer terme esquerra._)

Hortensia. A la cuyna s'han descuydat un xich y s'ha

menjat tots los secalls.

D. Ignaci. Endevant!... Que no 'l portin pas mes! Es

una calamitat aquesta criatura! Té, Pere... (_Pere ab lo casquet_)

porta sis lliuras mes de secalls del forn de San Jaume.

(_Vase Pere foro dreta._)

### Escena III

D. Ignaci, Hortensia

D. Ignaci. A qui has deixat allí?

Hortensia. A la tia.

D. Ignaci. Deixam comensá á encendre los llums del

piano.(_Ho fa._)

Hortensia. (Déu fássi que 'n Mariano vinga. Avuy m'hi

declararé... y si 'm retxassa... si no 'l mou á pietat lo inmens del

meu carinyo, lo Morrót de Montjuich será 'l meu promontori de

Léucades, y lo meu mar d'Actium la platxa de San Bertran!)

D. Ignaci. Ja está.

Hortensia. Suposo que no vindrá al concert l'heretje de

D. Ramon?

D. Ignaci. No me'n parlis! ¿No has sentit com ha posat

al Sr. Rafecas perque ha alabat 'l platillo?

Hortensia. Y á mi?

D. Ignaci. A tú?

Hortensia. No ha dit res pero en tot lo dinar no ha fet

mes que mirarme y riurer.

D. Ignaci. A mi sempre ha estat tirantme pinyóls

d'oliva á la cara.

Hortensia. No sé... li guardas unas tendencias que

cualsevol diria que t'oculta algun crim.

D. Ignaci. Escolta! M'has dit aixó tantas vegadas, que

m'obligas, encara que 'm siga botxornós, á confessarte lo perqué

tinch consideracions á un home que 'm repugna tant com puga

repugnarte á tú. Escoltaho, y olvidaho, perque hi ha actes en la

vida, que l'home que los ha comés la donaria per esborrarlos.

Hortensia. Casi'm fas pór!

D. Ignaci. Fá... ja ni ho sé quants anys! jo era solter

y vivia á Tarragona guanyantme la vida venent café ab llet en un

carretó á baix del port d'aquella antiquíssima ciutat.

Hortensia. Tú!... quina vergonya!

D. Ignaci. Oh! esperat!... Los meus parroquians, ja

pots pensarte quins eran!... la gent mes alegre que pugas imaginarte

may... Religió, 'n tenian una: lo ventrell!... y 'l seu ideal

polítich: lo reparto!

Hortensia. Jesus!

D. Ignaci. Jo, que; francament, pensava distint d'are

(que 'l cel m'ho perdoni!) y que veya que ab lo reparto, no hi anava

á perdrer rés, perque un carretó de café ab llet sempre m'hauria

tocat, simpatizava ab aquella gent qu' ara 'm faria horror, y

frecuentava lo seu tracte. Un dia, un cabo de la guardia de presiri,

qu' era 'l mes tabola de la colla, va proposar la creació d'un

cassino anticlerical; idea que, al fi, va durse á cap sent elejit jo

president.

Hortensia. 'M deixas absorta!... Pero suposo que te 'n

confessarias...

D. Ignaci. Si, dona... Deu ja m'ho ha perdonat, pero

noya, 'ls homens no 's deixan convencer tan facilment, y 'ls que 'm

fan á mi 'l major consum de xocolate, encara menos. Si ho sabian!

pensanthi tremolo!

Hortensia. Ja podrias renunciá al teu somni daurát de

ser obrer...

D. Ignaci. Y Adios parroquia!... En fi... ja podia

plegar!

Hortensia. Que no podrias negarho?

D. Ignaci. Indagarian, y segú qu' encara trovarian

documents de aquella societat firmats per mi y qual sello era...

horrorisat! un Sant Joan Bautista ab levita y barret de copa!

Hortensia. Oh! calla!... calla!...

D. Ignaci. La juventut es diabólica y lo dimoni sempre

está al tanto!

Hortensia. Be, pero, ¿que té que veurer tot aixó ab don

Ramon?

D. Ignaci. Te qué veure, insensata! que, ó jo no fora

bo pera porter de la presó, ó D. Ramon es aquell cabo de la guardia

del presiri de Tarragona.

Hortensia. Vols dir?... ca!... T'ho haguera tirat vint

vegadas pels vigotis. Jo crech que hasta ho hauria fet cridar pel

nunci.

D. Ignaci. També ho he pensat.

Hortensia. Quin un!...

D. Ignaci. Pot ser ho es y no'm coneix.

Hortensia. Estigas tranquil, y no li aguantis mes

impertinencias ¡Ell callarse, podent fer mal!

D. Ignaci. Donchs, á la primera que fassi, m'hi

desmando.

Hortensia. Farás molt be.

D. Ignaci. Ves, ves. No deixis sola tan temps á ta tia.

Y aixis que hi sigan tots, comensarém. Ja 't recordas de tot?

Hortensia. De tot... Mira... aqui tens aquell tió del

Infern. (_D. Ramon foro dreta._) Me 'n vaig per no parlarhi.

(_vase foro esquerra._)

D. Ignaci. Ben fet. Ja'l pentinaré jo.

### Escena IV

D. Ignaci, D. Ramon, després Julio, despres Nen

D. Ramon. (Sembla que l'espanto á n' aquesta ximpla!)

D. Ignaci. (Pot ser si que no es éll!)

D. Ramon. Com ho tenim?

D. Ignaci. Vosté qu' es tan d'alló, vé á una festa

semireligiosa?

D. Ramon. Si no vinch á la festa, home; si no vinch á

la festa. Jo, á qui busco, es al doctor que fa tres dias que 'm

rellisca com una anguila. ¿Qué vol que hi vinga á fer jo aqui? ¿A

cantá 'ls goigs? per goigs estich!... Y si no que pensava trovarli á

n' ell, ni al dinar hauria vingut. ¡Vaja un dinar!... Tota la tarde

que menjo platillo ab préssechs!

D. Ignaci. (Si jo ho sabia del cert!)

D. Ramon. No crech que m'amarrin may mes. No cal que 'm

posi número al toballó. Bé... que l'ha vist perqui al Sr. Salvat?

D. Ignaci. A la galeria crech que 'l trovará.

D. Ramon. ¿A la galeria?... Ay gracias á San Patantúm!

(_Julio foro esquerra._)

Julio. Qu' han vist al Doctor per qui?

D. Ramon. Ja hi som! Vosté es la meva sombra!

Julio. Y vosté la meva.

D. Ramon. Li clavaria quatre natas!

Julio. Llengua!...

D. Ignaci. Lo Doctor es á la galeria.

Julio. Donchs, hasta luego...

D. Ramon. També vinch... també vinch!

Julio. Ah! vingui, vingui.

D. Ramon. Vosté y jo acabarém malament.

(_Vanse foro esquerra_)

(_Lo nen surt saltant foro dreta y entra foro esquerra á caball d'un

bastó y ab un barret de paper de general._)

### Escena V

D. Ignaci, despres Carlos

D. Ignaci. ¿Qué redimoni deuhen tenir aquest parell ab

lo Doctor! (_Carlos foro dreta._) Gracias á Deu!... Donchs, qué tenim

de fer? que no vas á vestirte?

Carlos. Are. (_Sentantse trist._)

D. Ignaci. No sé... t' veig d'alló mes estrany! ¿No

vares dir qu' Africa t'agradava tant? ¿Ja estás cambiat?

¡Africa! · 第 1 / 4 段