VIII.--De com el ser viu moltes vegades no vol dir rès, 73

IX.--Unes rahons matrimonials, un cedassayre cedasser,

una discussió, y una serenata interrompuda, 83

X.--De com en Pepis Calau va ferse seu al batlle y de

com el batlle va ser nomenat President honorari dels

«Habitants de la lluna», 94

XI.--Les nits dels «Habitants», la expulsió d’en Requena

y les rahons d’en Terratrèmol a favor del culpable, 105

XII.--De lo que pot el sentiment paternal, de còm va

desvetllarse en el cor d’en Barrabola, y de còm s’ho

varen pendre’ls seus companys, 115

XIII.--De la rahó que tenía aquell que va dir: «O creure

a la dòna, ò anar al diable», 125

XIV.--Un avi que se’n sent, una argentería revifada y una

cansó que no ve al cas, 135

Els habitants de la lluna · 第 24 / 26 题