Nicéfor: No, Deu no! No es Deu qui lliga los sers per destrossarlos!
Esta dona Deu me l'ha dat sobre del camp de guerra. Es meva, tota meva!
Abat: Va jurarho ser de Deu!
Nicéfor: No!
Abat: Que ho diga! Que responga!
Andrónica: Sí, vaig jurar!
Nicéfor: Tot s'ha desfet! Onadas de sanch han esborrat aquesta jura! Y
si més sanch calgués, pera que sía esborrat fins lo rastre, altra de
negra ona gegant faría ab la sanch vostra!
Andrónica: No, Nicéfor!
Nicéfor: Oh inichs! Traydors! Venuda l'Anatolia teníu á aqueix Bisanci
qu'esventaré com pols! (A Andrónica.) Aquí están, mírals: ja ho portan
en los ulls! Son traydors! Hienas qu'ensuman la carn morta! En
cementiris tornarían los pobles, morrejanthi fins dintre las entranyas,
hont engendran las mares á sos fills! Oh vils! Oh monstres! Jo tancaré
la vostra negra turba mateix que'ls escorpits, de foch voltantvos, que
al cel s'enfili, y vostre Deu que us tregui!
Sergi: Al foch ab ells!
Poble: Al foch!
Nikelas: (á Nicéfor.) Senyor, arriban caballers rebelats!
### Escena IX
(Andrónica, Nicéfor, abat de Sant Thimur, Nikelas, Sergi, Alexis,
Matheu, Jordi, Heráclias, caballers, poble, sacerdots y monjos.
Heráclias no's deixará veure en mitj dels caballers fins que
s'indiqui.)
Nicéfor: Ah no, que al trono mos nobles son lleals! (A ells.)
Caballers...
Abat: Mira qui fa de guía als caballers, Nicéfor!
(Al dividirse'ls caballers se veu al mitj d'ells inmoble, groch, com
la cera, de cara y mans, á Heráclias.)
Poble: (molt soptat.) Heráclias!
Nicéfor: Es un somni!
Andrónica: (abrassantse á Nicéfor.) Heráclias!
Nicéfor: Tornan los morts á aquesta vida?!
Poble: (ab terror.) Un mort!
Nicéfor: (á Andrónica, desvariejant.) S'enganyan mos ulls? Míral! Es
ell? Es que'ls sepulcres gitan sos morts contra nosaltres? Míral! Com
lo cor me fa batre! Guspirejan sos ulls de condempnat! Lo cap se'm
torba! Estol d'osseras devant meu batallan!
(Xisclant com boig.)
Andrónica: (volguentlo fer tornar á la rahó.) No, no, Nicéfor! Ah,
Nicéfor!
(Lo poble remoreja.)
Nicéfor: Lluytan tots contra mí, y sos darts al cor m'arriban!
Andrónica: No, no!
Nicéfor: (com arrencantse'ls darts.) Tots fora! Fora'ls darts que'm
matan!
Andrónica: Deu meu! Deu meu!
Heráclias: Nicéfor!
Andrónica: (crit d'horror, sentintlo.) Ah!
(Remor creixent del poble.)
Heráclias: Nicéfor!
Nicéfor: (estúpidament.) Qué? Qué?
Heráclias: Tot ha finit per tú! Vaig durte jo assobre'l trono, y jo
te'n trech!
(Andrónica segueix abrassada á Nicéfor.)
Abat: Oh poble! que't rebelas á Deu y á sos ministres!... (Lleuger
remor del poble.) Fills d'Anatolia, dempnació á la rassa!
(Remor creixent del poble.)
Andrónica: (avansant al mitj y agenollantse.) Misericordia!
Abat: No! Jo beneheixo qui mati á aquesta dona!
Heráclias: (ferintla.) Jo! Te, móret!
Andrónica: Ah!
Nicéfor: (sostenintla.) Andrónica!
Alexis: Malvat!
Sergi: Arrosseguémlo!
(Desapareixen Heráclias, l'Abat y'ls sacerdots emportats per una onada
del poble que anirá ferintlos y donant crits de mort. Altra gran onada,
també ab las armas enlayre, volta á Andrónica, sostinguda per Nicéfor y
Sergi.)
Matheu: (venint del fons.) Los bisantins!
Jordi: (id.) La vila es plena tota de soldats de Bisanci;'ls nostres
perden!
Abat: (desde dintre.) Visca Bisanci!
Andrónica: (agonitzant.) Oh! No!
Nicéfor: No! L'Anatolia!
(Lo poble va desesperat d'un lloch al altre de la escena. Gran soroll
de batalla á fora.)
Alexis: La vila está cremant! Y es de Bisanci!
Andrónica: No; no morir! Triomfar!
(Fent esforsos pera sortir de la escena sostinguda per Nicéfor.)
Nicéfor: A triomfar!
Sergi: Guerra fins a l'últim alé!
Andrónica: (anant á caure.) No puch! Als brassos! Duyéumhi!
Nicéfor: Oh, sí!...
Andrónica: Aixequéume!... Sosteníume!...
(Entre Sergi y Nicéfor se la enduhen ben alta, dominantho tot. Gran
afany de viure en ella.)
Nicéfor: Guerra á Bisanci!
Sergi: Guerra!
Andrónica: (perque la posin més alta.) Enlayre! Enlayre! Més! Més!
Nicéfor: Companys: avant!
Andrónica: Enlayre!'M moro!
(Mor Andrónica y ells segueixen avansant cap á la galería portantla
enlayre, morta.)
Nicéfor: Símbol de ma nissaga, triomfa morta!
Sergi: Visca Andrónica!
Poble: Visca! Visca Andrónica!
(Lo soroll de campanas y clarins, los crits y la fressa d'armas s'han
de sostenir, lo mateix que la resplandor del incendi y la fumareda, fins
al últim moment.)