Abat: Mes, Livani, seguíu.
Livani: (no gosant) Senyor...
Abat: Precisa que ho diguéu tot, qu'es per la ditxa d'ella.
Livani: Puig que ho manéu... (A Andrónica.) Que si voléu servirlo una
nit com esposa, ell us regala...
Pare Joan: Oh, calléu!
Andrónica: (plorant.) Pare Joan! Pare Joan!
Pare Joan: Filla coratje, filla meva.
Livani: (al Abat.) Cal que's fassi la professió al instant perque
Nicéfor...
Abat: (á Livani.) Será al moment. (A Andrónica.) Y ara diguéume:
Andrónica la novicia qué vol. Si vol que apaguin los brandons del
altar...
Andrónica: Ah, no; qu'encengan per tot! Forsa claror! Llum! Seré esposa
de mon Jesus ara mateix! Germanas ja vinch á vora vostra! Ha estat
follía! L'últim jorn ha arribat per l'Anatolia! Pare, Pare veníu,
qu'es Deu qui ho mana!
Pare Joan: (emportántsela.) Fassas sa santa voluntat...
Andrónica: Que ho sía en cel y en terra eternament.
(Quan Andrónica y'l Pare Joan han anat al altar entrant pel mitj de las
cortinas, las monjas ja hi son ab ciris encesos. Lo Pare Joan y
Andrónica resan agenollats. Després s'agenollan totas las monjas
posadas als dos costats del altar y se sent la remor de sas oracions.
Una monja presenta al Pare Joan un vel blanch. Lo pare Joan l'ofereix
devant del altar, y després cubreix ab ell lo cos ajegut d'Andrónica.
Torna á agenollarse Andrónica. Al sentirse'l primer crit de Nicéfor,
comensan á cantar las monjas. Poch avans d'entrar á la escena Nicéfor,
Andrónica s'haurá posat dreta. L'Abat y Livani quedarán á primer terme
de la escena.)
Pare Joan: (sostenintla.) Oh, Andrónica!
Andrónica: Germanas, ja'm teníu entre vosaltras.
Abat: Hem triomfat, caballer. Albia es perduda. Lo palau de Nicéfor á
estas horas ja'l poble l'ha arrasat.
Livani: Sí, mes si ella mudava ara d'intent...
Abat: No, que á eixa dona la hem ferida en lo cor. Y á més, qui atura la
ceremonia!...
Livani: Aquests remors que creixen!...
(L'espectador no ha de sentir encara los remors del poble que vindrán
de la banda dreta de la escena. L'Abat ab marcada angoixa segueix la
ceremonia de la professió.)
Abat: Calma, Livani, calma. Ara nosaltres resém sols per la esposa que
li arriba á Deu Nostre Senyor.
(L'Abat s'agenolla. Se comensa á sentir remor del poble.)
Livani: Y si entra'l poble? Ell pot privar...
Abat: (volguentlo fer agenollar. Ab feresa.) Agenolléuvos ara! Y preguéu
al Altíssim!... (A mitja veu.) \"Pare nostre...
(Creixen los remors. Livani no s'agenolla.)
Livani: Vingués la nova de que ha mort Nicéfor!
Abat: (per l'altar.) Aquí que acabin: aixó cal... "...Que's fassi la
vostra voluntat així en la terra com..."
Livani: Jo diría que'l soroll ja es dintre del monastir.
Abat: (alsantse.) Qu'es qué diheu? Es somni!
(Creyent que somnia Livani.)
#### Escena VII
(Los anteriors. Sor Elena que ve de la porta de la dreta y després
Nicéfor fora de la escena. Los dits al altar.)
Sor Elena: Ay Verge santa! Es ell! Jo, jo mateixa l'he vist entrar!
Abat: Qui heu vist!
Livani: Parléu!
Sor Elena: A eix home!
Abat: (á Livani, que tancará la porta de la dreta.) Tanquéu la porta. A
qui es qu'heu vist?
Sor Elena: Si pujan las escalas!
Abat: (imperatiu.) Més baix!
Sor Elena: L'August es dintre del monastir, fugint!...
Abat:(allunyantla de la cortina.) Calla!
Sor Elena: El defensan uns caballers, y'l persegueix lo poble!
Livani: Estém perduts!
Abat: No encara. (A Sor Elena.) Aquí vos, muda! ó sino un llamp!...
(Alsant un bras al cel.)
Sor Elena: (esglayada. Se'n va per la dreta.) Oh, no, pietat.
Abat: (á Livani, per l'altar.) Acaban: un instant més, y es tart.
Livani: Oh, sí, sí!
Nicéfor: (de lluny.) Andrónica!
Abat: (á Livani.) Que Nicéfor no entri! A fora'l matin!
Livani: (aguantant la porta.) Aquesta porta es ferma.
Abat: (per Nicéfor, escoltant.) Ja s'acosta.
Nicéfor: (vora la porta.) Andrónica!
Abat: Aguantéu! D'allá no ho senten!
Livani: Es sol qu'empeny.
Nicéfor: Andrónica!
Abat: Ja arriba lo poble perseguintlo! (Per l'altar.) Com no acaban!
Nicéfor: Per Deu, obríu! Per Deu!
(Cops á la porta. Se sent la remor del poble que's va acostant.)
Abat: (cantan més fort las monjas.) Ara, ara ella va á ser professa!
Livani: (perque cedeix la porta.) Obran.
Abat: (apartantse de la porta.) Ja es professa! Ja está.
#### Escena VIII
(Los anteriors y Nicéfor. Després Sergi, Alexis y demés del poble.)
Nicéfor: (obrint la porta d'una revolada.) Andrónica! Ahont ets!...
Ahont ets Andrónica!
(La cortina cau despresa d'un costat per repenjarshi al mitj Nicéfor,
volguent obrirse pas. Queda penjant del altre estrém deixant
completament visibles l'altar y las monjas. Aquestas fugen donant un
crit d'esglay.)
Andrónica: Ah! Deu meu! Es Nicéfor!
Nicéfor: (cayent devant d'ella en terra, sobre las gradas.) Jo, sí,
sálvam!
(Nicéfor du'ls vestits esqueixats. En aquest moment lo poble, portant
tota mena d'armas, invadeix la escena capitanejat per Sergi y Alexis.)
Sergi: Mori Nicéfor!
Alexis: L'Emperant!
(L'Abat y Livani quedan en lloch invisible.)