Placidia: (al rey). Senyor...
Ataulf: (per Vernulf). Lliure! Placidia!...
Placidia: (marxant ab lo Rey á la cambra real). Ens interessa sa vida,
mon senyor. T' ho diré... Vina...
Velia: Lliure ell! Misteri estrany!
Varogast: Ni jo m' ho creya.
Velia: (á Varogast retirantse 'ls dos). Retiremnos; ja 'ls Reys van á sa
cambra.
Vernulf: (sol al mitj). Mes, per qué no la mort!
Ja la cortina ha caygut sobre dels Reys. Mes Placidia torna á sortir.
Treu un arma de la paret y li dona.
Placidia: (ab gran emoció que tracta de dissimular). Tot molt rápit. Té.
Y aquest vespre com guarda noble vetllarás mon somni.
Vernulf: Oh senyora!... Placidia!... La Reyna torna á desapareixer.
Seny, no 't perdas. Besa la espasa.
Cau lo teló rápit.