--Que pujarà a veure-l?
--Si, --vaig respondre-li,-- ja ho crec.
Pujarem a l'habitació aon ell estava. El vaig polsar, i el seu pols era
irregular, amb una bradicàrdia que feia temer una assistólia. Aquella
nit el vetllava un amic seu; jo em vaig oferir per a vetllar-lo
l'endemà, i quan vaig anar-hi ja era mort.
Pobre Joan! Va morir del cor perque en tenía, cosa de que careixen molts
poderosos de la terra. En aquest mon, hi ha qui neix amb cor i qui neix
ja sense entranyes, essent aquestos els que triomfen i pugen, perque en
el gran mar de la vida, no porten el lastre del cor, que per a surar,
destorba.