Clim.Sòn bailadas. (_apart_)
No sò gelos, aixó no;
peró l' home que assegura
no fa mes que prevenir,
pues sempre he sentit á dir
que aquell que assegura dura. (_sen va pel' balcó_).
Salv.¿Si 'm deurá estar vigilant?... (_apart_)
no 'l sento, probaré; jum... (_tossint_)
¿si haurá anat á encéndrer llum?
¡ah tunante! ¿sí? entretant
jo baixo. ¡Dèu ab mí sia!
y si trobo la ocasió
torno á surtir pel' balcó
y demá será altre dia.
Ja 'l sento venir; m' agech,
fingiré que m' he adormit,
y al moment que 's fique al llit
fugiré com un llampech.
_Surt Teresa: per la porta segona._
Ter.Casi respirar
no puch de cansada;
¡perqué jo vaig naixer
¡ay! tant desgraciada!
¿Qué he comés senyor,
que no m' es permés
de gosar la ditxa
igual als demés?
¿perqué sent tant jove
me baren casar
ab qui no mereix
tal ditxa gosar?
¡Estrella fatal!
¿perqué 'm persegueixes,
que ni un sol instant
de mí 't compadeixes?
Així com se troba
un petit aucell
que trist suqumbeix
encara novell
á mans de un noyet,
que está tant joyos
ab lo pardalet,
que de tant gelos,
ja 'l tanca,
ja 'l lliga
y ja l' oprimeix,
perque la ignocencia
lo mal no coneix;
y tant se desvetlla
volentlo guardar
que fins sent enveja
si 'l van á mirar:
ja 'l tanca y retanca,
no 'l fia á ningú
y sempre li sembla
que li pren algú.
Y tant lo atormenta
y al lliga tant fort,
que un dia s' enquantra
ab l' aucellet mort.
Tota noya jove
fa igual á l' aucell
al moment que 's casa
ab un home vell,
que fent com lo noy,
está tant gelos
que tota la vida
pateixen als dos.
Aquesta es la estrella
de ma joventut
que 'm segueix als passos
desde que he nasqut.
Salv.Ell no ve y tot está quiet...
no 'l vull pas aquí esperar;
per lo que puga tronar
baixaré á poch á poquet;
y embolicat com als fardos
atropello á trotxe y motxe.
que 'm vinga detrás; de noche
_todos los gatos son pardos_. (_baixa del llit_).
_Surt lo senyor Climent; del balcó._
Clim.He observat á una vehina
que escondintse anava entrant
al carrer de aquí al devant...
no m' ha dat mòlt bona espina:
en aquesta hora de nit,
telégrafo pot ser bè la vehina;
miraré si la Teresa es al llit.
Salv.Ara vaig dret al balcó (_surtint de l' alcoba_)
sens fer ruido.
Clim.Demá,
pany y clau se posará
un á cada porticó.
_Lo senyor Climent se dirigeix á l' alcoba. Salvador surt de la esquerra
del llit dirigintse al balcó: essent al mitj de la sala, pegan de cap lo
un ab l' altre; y de una empenta lo senyor Climent cau d' esquena, y
Salvador, al sentir la veu de la Teresa se para frente 'l balcó._
Clim.¡Alto!
Ter.¡Ah!
Clim.¡Lladres!
Salv.¡Aqueix crit! (_apart_).
Ter.¿Quí hi ha aqui dins? (¡estich sorpresa!)
(_apart_)
Clim.¡Ay! Lladres.
Ter.Lladres.
Salv.Teresa,
segueixme y ten esperit. (_sen va pel' balcó_).
Ter.¡La veu den Salvador! (_apart_).
Clim.No (_se aixeca y se col·loca devant del balcó_)
infame, no surtirás.
Ter.Aixó desprès ho sabrás. (_apart. Sen va per la
segona porta tancantla per part de fora_).
Clim.No t' ennirás pel' balcó,
(_lo tanca y se dirigeix corrent á regoneixer la segona porta_)
la porta está ben tancada;
men vaig á encéndrer un mixto;
(_se acosta á la taula_)
no surtirás no, per Cristo,
ja 't tinch ben assegurada:
ves dona, ¿perqué no vas
ab lo galan que t' espera?
hats caigut á la ratera,
cregas ten recordarás.
¡Ahont sòn los mixtos Dèu meu! (_impacient y buscant_)
estich tant atribulat
que ni se ahont als he deixat.
¡Oy Jesus! ara veheu,
encara m' estich descals;
abuy perdo la xabeta;
ja pots estarte ben quieta
fentne lo caputxí fals.
(_entra á l' alcoba y se sent ruido de testos_)
¡Bè! bon jornal he guanyat:
vetaquí al menos un ral
al dimoni. Per tant mal,
abuy prou m' hauré olvidat
de senyarme ab la ma dreta
perque tot sem desbarata;
ara buscant la sabata
he trencat la gibrelleta.
Vejám torném á buscar:
(_surt de l' alcoba y torna á buscá 'ls mixtos_)
jo 'ls deixo en aquest cantó...
aquí sòn. Aquí están, bo,
ja 'ls he sapigut trobar. (_encen llum_)
Ja tenim lo llum ences:
vina aquí. ¿Ahont s' ha ficat?
¡Teresa! ¿qué s' ha escapat?
¡aquesta es mes negra! ¡pues,
m' ha deixat tancat á dins! (_regoneixent la porta_)
¡Agafeu los! ¡agafeulos!
lligueulos fort y porteulos,
que hi corren tots los vehins;
vingan á ajudar seguit
á un pobre home que ha quedat
dintre de un quarto tancat
y la dona li ha fugit.
_Figura que parla desde 'l balcó ab los vehins del carrer._
--Lladres, sí, que vol que siga.--
--Jo diré; no senyor, no,
han saltat per lo balcó,
no han passat per la botiga.
--¡Cóm si 'ls he vist! y tocat:
peró es dir, parlem clars si,
ells, ells m' han tocat á mí.--
--Si senyor, perque s' ha estat,
no fa vint minuts... ni deu;
un dels tants, fent l' adormit
qui sab quant temps dins del llit
com qui diu al costat meu.--
--Prou; jo ho crech qu' es cosa certa.--
--Al llit, al llit, si senyor;
si 'ls tenia 'l rodedor
mentres que jo estava alerta.--
--Es lo cas, que he reparat
que jo estava sol al llit
perque ella del llit ha aixit:
prompte del llit he baixat
per fer que al llit se fiqués;
cerca del llit l' he trobada,
y altre volta l' he obligada
que á dintre del llit entrés:
un altre que no era 'l llit,
peró que 'n lo llit dormia,
quant al llit jo 'm dirigia
de dins del llit ha surtit;
y al mateix punt que hi estat
a mitja sala, 'm regala
una empenta que 'm resbala
á terra tot estirat.
Corro seguit, encench llum
y crido per espantarlos,
regoneixo, ¡qu' es trobarlos!
no veig ningú, ¡cá! ni fum,
no trobo persona humana,
estich tancat com un gos,
y m' he quedat com si fos
la criada de santa-Ana.--
¡Pel' barret del pare Etern!
encara 's posan á ríurer:
digas Climent; ¿aixó es víurer?
aixó es estar al infern.
Y desprès de trastornat
de haver quedat sense esposa,
sento mes que tota cosa
ser la burla del vehinat.
Jo conech que viuré poch,
no hi ha per mí cosa bona,
perque un home sense dona
es un canti sense broch.
¡Ah! pensava haver sentit
soroll!... ¿Qui hi ha?... ¿què podrá ser?... (_assustat_)
registraré... mes primer
miraré sota del llit:
y si hi ha algú? no, no, no;
si acás hi ha algú cridaré...
¡qu' es lo que 'm passa! no sè
m' ha agafat un tremoló...
no per falta de valor,
peró al véurem tant sol... ba;
aixó sens dupte será
inflamament de vigor. (_mira ab recel sota lo llit_)
Respiro, no hi ha ningú:
¡si! ¿perqué no s' hi esperavan?
haurán vist ab qui tractavan
(_al dir eixos versos mira per lo pany de la primera porta_)
¡Misericordia! que algú
s' está aquí dintre amagat. (_va á la porta segona_)
¡Aquesta porta no passa!
avuy l' Univers en massa
contra mí s' ha conjurat. (_surt al balcó_).
¡Lladres, lladres! ¡via fós!
pugen, pugen desseguida,
ó vaig á pérdrer la vida
á mans de un facineros.
--Posen un peu á la reixa
y pugen per lo balcó.--
--Es tancada, no puch, no;
Dèu meu l' angunia no 'm deixa. (_apart_).
_Surten lo senyor Pau, senyor Xarápi y un comparsa pel' balcó._
Sr.Pau. ¿Ahont sòn?
Clim.¡Xit! callen quietut, (_a mitja veu._)
ó sinó 'n surtirá algun.
Sr.Xar. ¡Qué sòn mòlts!
Clim.Jo n' he vist un
qu' estava mitj ajagut.
Sr.Xar. ¿Y ahont era?
Clim.Dins del quartet.
Veurá vinga senyor Pau,
mire pel' pany de la clau.
Camine á poch á poquet.
(_lo senyor Pau mira pel' pany de la porta primera_).
¿Encara si está?
Sr.Pau. Si, si:
no hi ha temor que s' escapi.
Clim.¿Vol dir?
Sr.Pau. ¡Cá! Senyor Xarápi;
(_lo senyor Climent mira á la porta; y 'l senyor Pau parla 'l oido del
senyor Xarápi_)
¿vol saber qui es?
Sr.Xar. ¡Qu' es cert! ¿qui? (_los dos rihuen_).
Clim.Per tenirlo assegurat,
lo que 'n seguida hem de fer,
anar á donar primer
avís á l' autoritat;
per agafar aquest lladra'
que envíhen alguns civils,
y que vingan advertils
també alguns mossos d' esquadra;
y prenentne precaucions
per si lo cas convenía...
Sr.Pau. Demane caballería,
ó sinó trenta canons.
Vosté l' agafará.
Clim.¡Jo!
Lo meu avi, tinch present,
deya que un home valent,
y una bota de vi bo...
Sr.Pau. Pues, com li he dit tè de ser,
sinó marxem en seguida.
Clim.Per ferme pérdrer la vida
no 'ls tinch pas de menester.
Sr.Pau. Puch assegurarli...
Clim.¡Ja!
¿qué aquí vaig á donar fi?
Sr.Pau. Que si vosté 'm creu á mí,
ningun dany no sufrirá.
Clim.¿Y si aquest home 's tossut,
y 'm fa una creu al devan'?
á las horas me dirán
qui gemega ja ha rebut.
Sr.Pau. Sent aixís, que ho passe bè.
Sr.Xar. Que surti al lladre de marras
y que 'n fassa butifarras.
Clim.¿Qué haig de fer? ¡tot ho faré!
Sr.Pau. Entrar devant de puntillas,
luego al sèu detrás jo vinch.
Clim.Entre vosté, que jo tinch...
Sr.Pau. ¿Qué?
Clim.Rampa á las pantorrillas.
¿Y no seria mes bo
que entressen devant vostés,
y escapantse de tots tres
en seguit l' agafo jo?
Sr.Pau. Vosté pren aquesta capa.
(_li dòna la capa que está sobre la cadira de baqueta_).
Clim.Si ja suu.
Sr.Pau. Bè, no importa;
y quant obri jo la porta
li tira á sobre y al tapa.
Sr.Xar. No mal·logre'l temps.
Sr.Pau. L' espero.
Clim.Que Dèu m' haja perdonat.
(_se senya y entra impulsat per lo senyor Pau_).
Sr.Xar. Tot tremolant sen hi va,
y crehent fer una hassanya
que ja may en tota Espanya
de mes gran no sen veurá.
Ja, ja, ja... ja 'l tè agafat...
(_mirant pel pany de la clau_)
ara ha caigut... peró calla;
ja s' acabat la batalla
y al portan embolicat.
_Surten lo senyor Pau y 'l senyor Climent que porta un ninot mòlt
embolicat ab la capa._
Sr.Xar. ¿No 'm dirá senyor Pau, qui
dels dos ha aixit vencedó'?
Sr.Pau. _Debajo Climent cayó
pero encima le volví._
Sr.Xar. Si que tant mateix ha estat
ab la vida bè al encant.
Clim.Lo susto ha sigut gros,
quant á sota seu m' he trobat:
(_col·locan lo ninot assentat ab una cadira de baqueta_)
contenirlo no podia,
la meva forsa era poca.
Sr.Xar. ¿Era fort?
Clim.¡Com una roca!
Furios se resistía.
Sr.Pau. Ara veurém qui será.
Destápel senyor Climent.
Clim.¿No pot fer cap moviment?
Sr.Xar. No senyor.
Clim.Pues allá va.
(_lo descubreix y s' queda ab la capa estesa á las mans y mirantse lo
ninot ab la major estupidés; lo senyor Pau y 'l senyor Xarápi, quedan un
á cada costat de la cadira y lo comparsa detrás lo respaldo; los dos
mirant al senyor Climent y signant al ninot, y lo comparsa ab los
brassos alsats en alt colateralment; los tres rihent descompassadament y
formant junts un quadro de caricatura_).
Sr.Pau. La victoria ha sigut seva.
Sr.Xar. Apareix que l' ha espantat.
Sr.Pau. ¿Avisem l' autoritat?
Clim.¡Un ninot! á casa meva.
(_la paraula ninot la pronuncia ab veu sumament profunda_).
¿Y vostés no saben qui es que l' ha dut aquí dins?
Sr.Pau. Si senyor, los sèus fadrins
l' han fet aquest dematí.
Sens dupte que s' ha lluhit.
Sr.Xar. D' aixó'n dich homens valents.
Clim.¿Perqué cahuen tants torments
sobre meu aquesta nit?
Qui sab si lo que he passat...
podria ben ser que fos
que per ser jo tan gelós
Dèu m' haja així castigat.
_Tíran per lo balcó una pedra embolicada ab una carta_
Sr.Pau. Si no m' enganyo he sentit
lo soroll de una pedrada; (_buscant_)
una pedra embolicada
ab un paper; y es escrit.
Clim.Si pot ser será... no sè
m' ha agafat un tremoló...
Sr.Pau. Acostat á la claró'
de aquest llum la llegiré.
"Esposo; teniendo que sufrir de continuo á tu lado el tormento de tus
celos imaginarios, he resuelto separarme de tí para no volver jamás,
mientras persistas en tus ridículas locuras, en sospechar de infiel, á
la que siempre te ha sabida guardar fidelidad al juramento inviolable
que te hizo al pié del altar; es cuanto tiene que manifestarte tu fiel
esposa." Teresa Gilera.
Sr.Pau. Ja ho ha sentit.
Clim.¿Si es així
que 'm guarda fidelitat,
qui ha sigut quant sen' ha anat
al que la treta de aquí?
¿tal volta s' esperará? (_mira per lo balcó_)
¡Oh! si: ja estich convensut.
Sr.Xar. ¿Si?
Sr.Pau. ¿Quí es?
Clim.Ja l' he conegut;
aquell es lo sèu germá.
Conech que no m' ha faltat;
vina seguit á prop meu,
puja Teresa, que Dèu,
dintre del cor m' ha tocat.
Gracias vos dono senyor,
arrepentit vos admiro;
ja pujan, obran, ¡respiro!
_Surten Salvador y Teresa per la porta segona._
Clim.¿Has sigut tú Salvador?...
Salv.Sí: peró estigas atent.
Devant de tot lo vehinat
ants tens de haver aprobat.
Clim.¡Qué!
Salv.La condició següent.
Vista l' angustia sens fi
que de contínuo sufria,
no 's queda ab ta companyía,
si no promets, que de aquí
en avant t' esmenarás,
no donantli mala vida,
ni la tindrás oprimida
ni mes gelos no serás:
quedará tot olvidat
ab pau y gracia vivint,
si ab los sèus quefers
cumplint gosa de tranquilitat.
Convenint ab lo que he dit,
la Teresa 's queda á aquí,
ó per lo mateix camí
torném á surtir seguit.
Clim.Vina Teresa, no 'm deixes
ab aquest torment que tinch,
no 'm deixes, que á tot m' avinch;
jo faré perque no 't queixes,
á fé de Climent Tusaigua,
lo que tú disposarás,
y al meu costat estarás
lo mateix que 'l peix al aigua.
Si tú promets lealtat,
juro serte constant.
Ter.Juro ser de aquí en avant,
tant fiel com sempre hi estat.
Clim.Que seguirás sentme leal (_a Teresa_)
no ho dupto no, y t' ho agraeixo,
y desde ara concedeixo
llibertat individual.
Si desprès de no dormir, (_al públich_)
desprès de ser esbroncat,
desprès de quedar tancat
y surts y burlas sufrir,
si desprès de tant patir,
lo públich calmés lo mal
de aquesta nit tant fatal
donantnos una palmada,
seria menos pesada
UNA NIT DE CARNAVAL.
Fí de la pessa.