La mare eterna
Drama en tres actes
Ignasi Iglesias
1902
A L'ENRIC BORRÀS
PERSONATGES
-------------- ---------
Marió 18 anys
Florenci 25 "
Gabriel 22 "
Andreu 55 "
Enganya-amos 60 "
Ros 26 "
Llec 30 "
-------------- ---------
_L'acció, a la comarca del Vallès._
_Època, actual._
_Esquerra i dreta, les de l'actor._
_Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en
el
"Teatre de Novetats", la nit del 22 de Novembre de 1900, baix el
Següent repartiment_: Marió. Da. Dolors Delhom; Florenci, D. Enric
Borràs; Gabriel, D. Enric Guitart; Andreu, D. Jaume Borràs;
Enganya-amos, D. Vicens Daroqui; Ros, don Enric Vinyals; Llec, D.
Joaquim Vinyas.
_Director artístic:_ D. Enric Borràs.
_Anteriorment, com a prova d'estudi, La Mare Eterna va
representar-se a Sitges, en el teatre del "Prado Suburense", la nit
del 8 de Setembre de 1900, per l'agrupació dramàtica "L'Avançada",
amb el següent repartiment_: Marió, Srta. Susagna Molgosa; Florenci,
D. Andreu Guixer; Gabriel, D. Victor Baldirà; Andreu, D. Antoni
Cussó; Enganya-amos, D. Miquel Sirvent; Ros, D. Joan Quintana; Llec,
D. Agustí Gambús.
_Director artístic:_ l'autor.
## ACTE PRIMER
_Cuina-menjador d'una masia acomodada. Al fons, l'entrada principal,
ovirant-se una gran extensió de terra de regadiu plena de gabellons
de blat posats simètricament. A l'angol de la dreta domina una llar
molt ampla: la xemeneia am volta de campana, i l'escudeller ple
d'objectes de pisa, de caràcter antic. Al primer terme de la dreta,
una finestra, am la vidriera oberta, veient-se l'hort, am roserars i
altres plantes, al bo de la florida. Entre aquesta finestra i la
llar, una fontana de terriça verda, am pica, aixeta, savó i un
aixuga-mans. Al fons, a continuació de la llar, l'aigüera i els
fogons amb escorre-plats de fusta blanca. A l'esquerra, d'esquena al
públic, una escala d'obra. Al costat de la mateixa, una obertura que
dóna accés a una altra dependència; i a l'unic replà, un rellotge de
caixa i una porta que comunica als dormitoris, amb uns_
goigs _enganxats a un plafó. Sota la volta de l'escala, la porta del
rebost. Al primer terme de l'esquerra, una taula de noguera, i,
paralelament a la mateixa, arrambat a la paret, un banc, també de
noguera, amb els espatllers ben alts. Del damunt del banc, a uns dos
metres d'alçada, pengen tres rosaris. A tot volt de l'escena, una
socalada de rajoles de diferents colors. Decoren les parets tres
quadros a l'oli representant escenes bíbliques, algunes plates de
tons virolats, dugués cornucopies i altres ornaments, tot ben antic.
De part a part del montant que sosté la xemeneia, penja una
cortineta de roba de rovell. La llar és encesa, i an el pedriç hi ha
molta llenya, uns tres-peus, uns calamastecs, una olla que fumeja i
una paella am vianda fregida. Ben repartits per tota la cuina, un
manat de farigola, unes graelles, un saler, un ventall, paelles,
caceroles d'aram, etc. Damunt de l'aigüera, un gibrell amb escarola
en remull, un porró blau, ple de vi; unes cetrilleres, una
llumanera, una galleda de fusta i un canti de terra. Del sostre
pengen enfilalls de tomatecs, i forcs d'alls i cebes. Als plafons de
la porta principal hi ha dugués creus de grill de palmó.
Convenientment repartides per l'escena, unes quantes cadires de
vaqueta. Al davant de la finestra, un silló, també de vaqueta.
Garbells, forques i altres eines._
_Es cap-al-tard d'un dia del mes de Juny._
### ESCENA I
La Marió i l'Andreu
(_La Marió, tot cantant en veu baixa, extén unes estovalles sobre la
taula. Desprès hi posa les cetrilleres, el porró, un pa sencer i una
ganiveta. Seguidament apareix l'Andreu per la dreta del fons._)
ANDREU
Hola, Marió.
MARIÓ
Deu vos guard, oncle.
ANDREU
Com tenim el sopar?
MARIÓ
Mireu: ja paro la taula.
ANDREU
Ah, ah! (_S'asseu aprop de l'escala._)
MARIÓ
Com se coneix que ja teniu gana!
(_Va servint la taula pera set persones. Els plats són blancs, am
viuets blaus. Les culleres i forquilles, de boix. Sobre cada plat
destinat a l'Andreu, en Gabriel i en Florenci hi posa un tovalló._)
ANDREU
Sí, que'n porto avui.
MARIÓ
Això és bo. (_Curt silenci._) Que no vénen aquells?
ANDREU
Qui?
MARIÓ
En Gabriel i en Florenci.
ANDREU (_un xic malhumorat_)
Els he deixat al camp amb els segadors.
MARIÓ
Que li agraden al senyor Florenci les coses de pagesia!
ANDREU
Sí, que li agraden. Més que les de ciutat. Tot-hom s'enamora de lo
dels altres.
MARIÓ
És molt bon minyó, oi, oncle?
ANDREU (_de mala gana_)
Sí... Però és tant aixelebrat!
MARIÓ
Aixelebrat?... Què voleu dir? Bé sembla prou quiet.
ANDREU
Ho sembla. Però si te l'escoltes... Jo no sé com no l'ha corretgit el
seu pare... Ja té sort de que no està bo i de que és fill de don
Climent, que, si no, prou el treuria de casa!
MARIÓ
Voleu dir que n'hi ha per tant?
ANDREU
Ja ho crec que sí!
MARIÓ
No'n feu cas, oncle. No veieu que'l pobre no gasta salut?
ANDREU
Jo penso que tot li prové dels seus escrits... Perquè hi ha escrits,
Marió, que són un corc pel cos i per l'ànima. I els d'en Florenci no
poden ser pitjors.
MARIÓ
Un jove tant instruit!
ANDREU
Que'n fan de mal les ditxoses lletres!
MARIÓ
Escriu unes histories més boniques!
ANDREU
(_aixecant-se i passejant per l'escena_)
Tot són falornies. El paper pren lo que li donen. Saps lo que hauriem
de fer, amb en Florenci?
MARIÓ
Què sé jo!
ANDREU
No escoltar-lo per res. Perquè, mira lo que són les coses: fins en
Gabriel se l'escolta. Ja ho veus, en Gabriel, un xicot tant
espavilat.
MARIÓ
No veieu que té tant bon cor?
ANDREU
És clar que ho deu fer això! (_Ben accentuat._) Però jo no estic
tranquil.
MARIÓ (_amb una mica d'ansia_)
Per què, oncle?
ANDREU
Tinc por que en Florenci, amb els seus escrits, no'm distregui an el
meu fill i li faci perdre la carrera.
MARIÓ
Voleu dir?
ANDREU
Sí, sí... Sempre estic am l'ai al cor. Si això dura massa...
MARIÓ
No passeu quimera, oncle, que en Gabriel serà un capellà molt
virtuós.
ANDREU
Jo veig que ell aprecia molt an en Florenci.
MARIÓ
És clar que sí! Com que de petits que's coneixen!
ANDREU
Se l'estima com un germà.
MARIÓ
Com que ha d'esser aixís...
ANDREU
Devegades també's perd la vocació.
MARIÓ
Bé; però ell ha de recordar-se que la seva mare, abans de morir, va
fer-li prometre que estudiaria pera capellà pera encomanar tota la
vida la seva ànima a Déu.
ANDREU
Allavors encara era un noi: avui ja és un home fet.
MARIÓ
No temeu res.
(_Per la dreta del fons compareixen en Gabriel i en Florenci. El
primer vesteix trajo talar, am sotana i manteu. El segon va vestit
amb americana i pantalons de tons clars, berret tou de color de
cendra, un xic caigut d'ales, i camisa i corbata a la négligé. Va am
barba i bigoti castanys, tirant a ros, am cert escaient. Al
comparèixer du una rosella a la boca. Ve molt content i sofocat pel
sol._)
### ESCENA II
Andreu, Marió, Gabriel i Florenci
GABRIEL
Déu vos guard.
FLORENCI
Bones tardes.
ANDREU
Hola, nois.
FLORENCI
(_aixugant-se la suor del front_)
Quina xafogor!
GABRIEL
Ara's gira un xic de marinada. Em sembla que avui, aquesta nit, se
sentirà fresqueta.
MARIÓ
(_mirant am curiositat an en Florenci_)
Quina rosella més maca que porta, senyor Florenci!
FLORENCI (_somrient_)
La meva boca floreix.
MARIÓ (_rient am candidesa_)
Doncs, miri: li escauen d'allò més, les flors.
ANDREU (_reptant-la_)
Què dius ara?
MARIÓ (_avergonyida_)
Res, oncle.
ANDREU
Això no ho diuen les noies!
FLORENCI
No ho ha dit pas am malícia. Oi, Marió?
MARIÓ
No, senyor.
ANDREU
Apa, vés enllestint el sopar, que aviat vindran els moços.
(_La Marió's dirigeix a la llar._)
MARIÓ
Aviat estarà.
ANDREU
Aixís, dóna.
GABRIEL (_molt content_)
Pare: quina cullita aquest any!
ANDREU
Si: Déu n'hi doret.
GABRIEL
Quines espigues més granades i més plenes!... Deveu estar satisfet,
veritat?
ANDREU
No estic gens descontent.
FLORENCI
Que és hermós un camp de blat abans de segar, tant ros, boi
caient-hi'l sol!
GABRIEL (_dirigint-se cap a l'escala_)
Sí que ho és, sí.
FLORENCI
Tot brodat de roselles!
GABRIEL (_rient_)
Com t'entusiasmes!
FLORENCI
Sí que m'entusiasmo. Com hi disfruto amb aquesta vida!
GABRIEL (_rient i anant pujant l'escala_)
Ja't dic jo de Florenci!
FLORENCI
Sí, tu vés rient.
GABRIEL
Ja torno desseguida.
(_Desapareix per la porta esquerra del replà de l'escala. En Florenci
s'apoia en un cant ell de la taula._)
### ESCENA III
La Marió, l'Andreu i en Florenci
MARIÓ
(_deixant una plata d'escarola damunt de la taula_)
Vol fer el favor, senyor Florenci?
FLORENCI
Ah! Sí, Marió. (_Separant-se de la taula._) Quina escarola més maca!
MARIÓ
És blanca i fresca: veritat?
FLORENCI
Més que la neu.
(_La Marió amaneix l'escarola. Després llesca pa moreno, repartint-ne
per tota la taula._)
ANDREU (_asseient-se al banc escó_)
I que tal, com se troba, Florenci?
FLORENCI
Molt bé, Andreu; molt bé. Am quin dalit he caminat avui!
ANDREU
Sap lo que'm deia'l seu pare aquest dematí?
FLORENCI
Què us deia?
ANDREU
Que a vostè no li convé treballar gens ni mica de cap, perquè
s'encaparra molt i...
FLORENCI
Oh! El pare, el meu bon pare!
ANDREU
Que no té raó ? Lo que vostè fa, de llegir tant i escriure tot el dia,
de cap manera pot ser-li bo. Després... que enraona massa i es
fadiga...
FLORENCI
Si encara'm distrec.
ANDREU
I lo que ha fet aquesta tarda? Que's creu que li ha d'anar bé'l córrer
pels camps, amb aquest sol de Juny que cau tant aplomat?
FLORENCI
El sol, el sol! No sé per què se l'ha d'estimar tant poc, quan tot ho
devem an ell!
ANDREU
Es que vostè n'abusa.
FLORENCI
Bé massa que allà a casa he hagut de viure-hi, sense sol, sempre a
l'ombra, ben arraserat com una planta d'invernacle. Que us penseu,
pel que ve de ciutat, que és poc hermosa i confortable aquesta vida
d'aquí, a ple aire i a plena llum?
ANDREU
No li diré lo contrari; però no sé si a vostè...
FLORENCI
I bé: què us ha dit més el pare?
ANDREU
Oh! Don Climent m'aprecia molt!
FLORENCI
Com us mereixeu.
ANDREU
No tenia prou boca per alabar-me. Tot ho ha vist tant ben conreat...
Lo que és de parcers com jo, m'ha dit que no n'hi havien pas, avui.
FLORENCI
Us ha fet molta justícia.
ANDREU
Segons ell, en aquesta masia s'hi conserva encara l'aspecte senyorial
dels seus avis. I això li agrada molt, al seu pare.
FLORENCI
Veritablement, en tot ella s'hi respira un ambient d'antigor...
ANDREU
Ben agradable, per cert. Es veu, al primer cop d'ull, que en aquesta
casa hi han viscut persones de supòsit.
FLORENCI
I no ha dit quan tornarà'l pare?
ANDREU
No. Jo prou l'he pregat pera que's quedés uns quants dies; però...
FLORENCI
És clar que sí.
(_Torna en Gabriel, vestit no més am la sotana._)
### ESCENA IV
Els mateixos, més en Gabriel
GABRIEL
Què diu, què diu en Florenci?
FLORENCI
Parlàvem del pare.
GABRIEL
Ah! Vès si no podia quedar-se aquí per passar uns quants dies am
nosaltres.
FLORENCI
Tota la culpa la deu tenir el metge.
GABRIEL
Per què?
FLORENCI
Perquè li deu haver dit que jo estava molt bo.
GABRIEL
Millor que se n'hagi anat content. Com que t'hi trobes molt, de bè...
FLORENCI
Si m'hi trobo!... Vès com passa'l temps! Tot rient rient, ja fa tres
mesos que sóc entre vosaltres.
(_La Marió va preparant el sopar._)
GABRIEL
I no te'n canses, oi?
FLORENCI
I què tinc de cansar-me'n! Si això és viure al Paradís!
GABRIEL (_rient_)
Com exageres!
FLORENCI
La vida contemplativa que faig, la tranquil·litat d'aquesta casa, i,
sobre tot, lo sanitosa que és la comarca... Aquí'l meu esperit se
conforta i s'asserena.
ANDREU
Jo crec que més aviat s'atabala.
FLORENCI
Per què ho dieu?
ANDREU
Perquè vostè pensa molt i discuteix massa.
FLORENCI
Què voleu fer-hi? És el meu natural.
ANDREU
Ves què'n treu d'enraonar tot el dia amb els nostros moços? Que no veu
que's rebaixa?
FLORENCI
Que poc me compreneu!
ANDREU
Jo fos, com vostè, l'hereu d'aquesta hisenda...
FLORENCI
Què farieu?
ANDREU
Voldria que se'm respectés.
FLORENCI
Què enteneu vós per respecte? El servilisme, l'humiliació, el temor?
Dels vostres moços jo no vui altra cosa que la seva franca voluntat.
GABRIEL
És que sí que te'n porten!
ANDREU
Sembla que'ls hagi encegat a tots tres. Cregui que per vostè farien
qualsevol sacrifici.
FLORENCI (_am fruïció_)
Ho veieu?
GABRIEL
Això no pot negar-se.
FLORENCI
És clar que no. M'agraden més ells, rústics com són, però amb el cor
generós, que molta gent que conec, sense comprensió de la vida i am
refinaments perversos. Ells no són instruits; però senten lo que jo
vui que sentin, s'emocionen amb els meus cants, i viuen la meva obra:
són poetes inconscients.
ANDREU
Tot lo que vulgui, Florenci... Però'ls tres són robustos, gasten força
salut... i si vostè s'escarraça per ells, ja veurà, ja veurà...
FLORENCI
Oh! És que a un malalt, com jo, de debilitat, no sols li fan bé'ls
aliments sustanciosos i els aires sans, sinó que també li és bo viure
en mig d'humanitat ben vigorosa!
GABRIEL
El pare vol dir que t'ho prens massa a la valenta.
FLORENCI
No sé per què ho dius. (_An en Gabriel._)
Que't penses que vui tornar a fer la vida artificial de ciutat? No...
Jo no sento aquella poesia macabra ni l'art histèric que allà està de
moda.
GABRIEL
Mira que vas fer obres...
FLORENCI
Els meus versos d'allavores eren, segons molts, dolços, melangiosos,
refinats. Els d'ara diu que són rústics, selvatges... i fins brutals!
Doncs, aixís m'agraden. Vui que cada vers vessi poesia, força, llum.
GABRIEL
I com tens el poema?
FLORENCI
Bastant avançat.
ANDREU
Vaig a veure aquells si vénen.
(_Se'n va per la dreta del fons._)
### ESCENA V
Els mateixos, menys l'Andreu
GABRIEL
Noi, estic cansat!
FLORENCI (_mirant a la Marió_)
Com treballes, Marió!
MARIÓ
Ten compte!
GABRIEL
Sí que treballes massa.
MARIÓ
Fugiu! L'escarraç!...
GABRIEL
Jo no sé per què'l pare no ha de volguer una dóna per ajudar-te. A
casa hi ha molta feina, per tu sola.
MARIÓ
Bé prou coses que dono a fer. Ja ho diu l'oncle, ja, que vol pendre
una minyona.
GABRIEL
Faria molt ben fet.
MARIÓ
No n'hi ha per tant.
(_Agafa una galleda i es dirigeix cap al fons._)
GABRIEL
Ont vas ara?
MARIÓ (_girant-se_)
A pouar aigua per posar el vi en fresc.
GABRIEL
Espera an els moços.
MARIÓ
Ui, d'aquí que ells vinguin!
(_Desapareix, cantant alegrament, per l'esquerra del fons._)
### ESCENA VI
En Florenci i en Gabriel
FLORENCI
Quina criatura més xamosa!
GABRIEL
Sí que ho és.
FLORENCI
I a propòsit, Gabriel. Dies ha que vui parlar-te d'una cosa.
GABRIEL
Digues.
FLORENCI
Ja ho hauria fet; però és tant delicada, que'm sabria greu ofendre-t.
Sóc tant especial, que quan tinc una observació feta, friso fins que
l'he comprovada per veure si m'he equivocat o no... Devegades pot-ser
resulto indiscret.
GABRIEL
Parla sense recel... Ja saps que pots parlar-hi... (_Un xic torbat._)
FLORENCI
Me seràs franc?
GABRIEL
Com sempre, Florenci.
(_En Florenci invita a seure an en Gabriel._)
FLORENCI (_molt baix_)
Doncs vaig a dir-t'ho.
(_Seuen aprop de la taula._)
GABRIEL
Digues.
FLORENCI
Vinc observant que la Marió i tu...
GABRIEL
Què vols dir?
FLORENCI
Em sembla que us estimeu i encara no us en heu adonat.
GABRIEL (_torbant-se_)
T'enganyes, Florenci, t'enganyes.
FLORENCI (_somrient_)
No, home, no.
GABRIEL
Què has vist? Què has notat?
FLORENCI
Res de mal. (_Somrient. sense malicia._) Però, us estimeu, us
estimeu.
GABRIEL
Jo't prometo, Florenci...
FLORENCI
Vaja, Gabriel, no dissimulis.
GABRIEL
Jo no sé en què t'has fixat?
FLORENCI
En què m'he fixat?
GABRIEL
Sí... (_Molt torbat._) Digues.
FLORENCI
Quan ella't mira, creu que està tota encisada. I quan tu't mires an
ella, sembla que contemplis a una imatge. En les vostres mirades hi
ha llum d'amor... d'un amor místic sensual. (_Tus un xic fadigat._)
GABRIEL
És cert que la miro am molt bona voluntat. Fes-te càrrec que m'és
cosina. De petita, que va quedar sense pares, ha viscut sempre aquí.
Sent els dos infants, tot lo dia anàvem junts i saltàvem com els
aucells. Si gaire bé l'estimo com una germana!
FLORENCI
Tu l'estimes i voldries que't correspongués. Vaja: no m'ets prou
franc.
Gabriel (_molt baix_)
No?
FLORENCI
És clar que no. Sembla que vulguis desorientar-me.
GABRIEL
Doncs, com vols que't parli?
FLORENCI
Diga-m que no tinc dret de saber les teves intimitats, però no
m'enganyis. T'adverteixo que la meva insistència és pel teu bé.
Perquè tu sofreixes molt... tu estàs molt trist... tu estimes... Si:
tu estimes a la Marió.
GABRIEL (_mirant cap enfora_)
Calla! Calla, per favor!
FLORENCI
L'altre estiu ja vaig tenir ocasió de veure unes petites espurnes
d'aquest amor que tu ara pretens ofegar. I, creu-me, no us he oblidat
més, a la Marió i a tu... (_Torna a tossir._)
GABRIEL (_am gran prec_)
Calla, Florenci!
FLORENCI
Am quina ànsia he esperat aquest any que tornessis del seminari!
GABRIEL
Per parlar-me d'això?
FLORENCI
Sí. I pel gust de passar una temporada junts.
GABRIEL
Tu ets molt bo!
FLORENCI
Penso molt en la teva sort. Recordo que en l'infantesa eres molt
vehement i enjogaçat. La mort de la teva mare va causar-te, com és
natural, un gran sentiment... Però d'allavores ençà no has estat mai
més alegre... Sempre t'he vist melancolic i capficat... com esclau
d'una obsessió... per mi incomprensible. Perdona si per aquests
motius jo dubto de la teva vocació.
GABRIEL
Pobre de mi!
FLORENCI
Em fas pena, tant jove i tant apocat. Tu duus la llum santa de l'amor
en el teu cor. No vulguis apagar-la: te resplendeix als ulls.
GABRIEL (_quasi plorant_)
Oh! Sí, sí!
FLORENCI
És cert? És cert?
GABRIEL
Sí: jo estimo.
FLORENCI
A la Marió?
GABRIEL
Sí... sí. No ho diguis, no ho diguis mai a ningú!
(_Apareixen l'Andreu i la Marió per l'esquerra del fons. La Marió, am
la galleda plena d'aigua._)
### ESCENA VII
Els mateixos, més la Marió i l'Andreu
ANDREU
T'afanyes massa, Marió.
MARIÓ
No, oncle, no. (_Posa'l porró en fresc._)
ANDREU
Apa, que aquells ja vénen.
FLORENCI
Ah, ah!
(_L'Andreu, en Gabriel i en Florenci van a la fontana a rentar-se les
mans._)
GABRIEL
Que deuen estar cansats!
FLORENCI
L'Enganya-amos, que ja és vell, deu estar-ho força.
ANDREU
Ell rai, que gasta salut!
GABRIEL
És un home de ferro.
FLORENCI
I molt alegroi!
ANDREU
Ja són aquí.
(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-amos, el Ros i en Llec.
Tols tres van espitregats i am barret de palla. Vénen molt suats i
colrats pel sol. L'Enganya-amos duu la falç a la mà. El sol és post.
Se sent el cant dels grills._)
### ESCENA VIII
Els mateixos, més l'Engany a-amos, el Ros i en Llec
ENGANYA-AMOS
Bona hora!
ROS
Salut tot-hom.
LLEC
Déu vos guard.
FLORENCI
Hola, segadors!
ENGANYA-AMOS
Què hi ha, senyor Florenci?
FLORENCI
Molta gana.
ENGANYA-AMOS
Això és bo! Què tal? Li hem agradat, avui?
FLORENCI
Molt! Lo que és vós, sou un segador dels més braus.
ENGANYA-AMOS
I ben nèt que sí! Miri quines osques! (_Ensenyant-li la falç,_) Pobra
falç! Com ha brandat aquests dies! Toqui-la, que encara crema.
Nostramo: veieu: l'haurem de dur a esmolar.
ANDREU
Bé, això fins a l'any vinent. Vés a endreçar-la am la d'aquests.
ENGANYA-AMOS
Com us sembli. Renoi, quina cullita!
ROS
Oh! Sí que serà grossa!
ENGANYA-AMOS
Jo, en ma vida he segat una mojada més maca que la de la banda de la
sinia.
LLEC
Quina ufana!
ENGANYA-AMOS
Sí: quin blat més hermós! Aquest any no hi ha pogut res la llampadura.
Quins brins més sapats! Semblava, tot segant, que arraséssim un
canyar.
ANDREU
Apa, desa aquesta eina, que soparem desseguida.
ENGANYA-AMOS
Som-hi, doncs.
ANDREU (_an el Ros i en Llec_)
Ja heu abeurat el bestiar?
ROS
Sí, nostramo.
ENGANYA-AMOS
Ja torno. (_Desapareix, am la falç, pel fons esquerre._)
### ESCENA IX
Els mateixos, menys l'Enganya-amos
LLEC
Que ja han posat el vi en fresc?
MARIÓ
Sí. Me n'he cuidat jo mateixa.
LLEC
Ah!
FLORENCI
Veniu molt suats, minyons!
ROS
Això no és res.
LLEC
És salut.
ROS
Lo que tinc és el cap desballestat.
FLORENCI
De què? Del sol?
ROS
No, senyor: del ditxós cant de les cigales.
LLEC
Com cantaven, les gandules!
FLORENCI
Que no us agraden els seus cants?
ROS
No, senyor: fan venir mandra.
LLEC
No pas ane mi.
ROS
Doncs ane mi m'ensopeixen.
ANDREU
Tu sí que am poca cosa en tens prou. Fossis bon feiner!
ROS
Vós, mai esteu content.
ANDREU
Com que no més penses en el ball...
ROS
Ja veureu: com que un és jove i té bones cames...
ANDREU
Bé, bé: deixem-ho córrer.
(_Torna l'Enganya-amos, tot corrent._)
### ESCENA X
Els mateixos, més l'Enganya-amos
ENGANYA-AMOS
Per mi ja podem batre.
FLORENCI
Que'n teniu de gana!
ENGANYA-AMOS
Més que tots plegats
FLORENCI
Com heu treballat, avui!
ENGANYA-AMOS
Am quin coratge, eh? Que vagin dient-me vell, aquests joves
presumits.
FLORENCI
Si encara'ls feu la pols.
ENGANYA-AMOS
I ben depressa, que sí.
ROS
Com us alabeu, com us alabeu!
ENGANYA-AMOS
Això és alabar-me?
ROS
Sí.
ENGANYA-AMOS
Que't penses que faig com tu, baldufa d'envelat?
ANDREU
Apa, apa, a sopar.
ENGANYA-AMOS
Som-hi.
(_L'Andreu se col·loca al mig de la taula. Aquest, la Marió i en
Gabriel se senyeu i diuen la benedicció. L'Enganya-amos, el Ros i en
Llec miren, indecisos, a l'Andreu, fins que'l primer, poc a poc i am
recel, se dirigeix a la fontana pera rentar-se les mans. El Ros i en
Llec fan lo mateix. En Florenci, que al començar la benedicció de la
taula se n'ha anal a la porta del fons, recolzat al llindar, se
contempla'l paisatge. Acabada la benedicció, l'Andreu i en Gabriel
s'asseuen pera sopar. Va sentint-se'l cant dels grills._)
ANDREU (_un xic enfadat_)
A sopar!
(_Els moços s'asseuen entorn de la taula. La Marió'ls acosta la
galleda amb el porró._)
GABRIEL
(_an en Florenci, que segueix mirant el paisatge_)
Florenci...
FLORENCI (_girant-se_)
Ah!
GABRIEL (_molt amable_)
Vaja, home.
ENGANYA-AMOS
Cap viu, a l'hora de l'àpat!
(_Se serveixen escarola. La Marió també._)
FLORENCI
Eh, que és maca, Gabriel, aquesta escarola?
GABRIEL
Molt.
ENGANYA-AMOS
I és tendra.
ANDREU
Se fa bona, al nostre hort.
(_Silenci. Van menjant._)
ENGANYA-AMOS
Llec: que estàs cansat?
LLEC
No.
ROS
Aquest no's cansa mai.
ENGANYA-AMOS
Com que és masell...
(_Silenci. Segueixen menjant escarola._)
LLEC
Penseu que sóc com vós?
ENGANYA-AMOS
Dóna-m el porró.
LLEC (_donant-li_)
Teniu.
ENGANYA-AMOS
Ah, ah! (_Beu._)
(_La Marió retira la plata de l'escarola. Se'n va a la llar i aboca en
una altra plata tota una ollada de mongetes._)
FLORENCI (_als moços_)
En havent sopat us llegiré uns versos que he fet avui.
ROS
Ah! Sí?
ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)
Qui vol beure?
ROS
Jo.
ENGANYA-AMOS (_donant-li'l porró_)
Apa, que raja.
ROS
Quin vidre més fresc! (_Beu._)
ENGANYA-AMOS
Va de vals.
(_La Marió posa la plata plena de mongetes al damunt de la taula.
Muda'l plat an en Florenci. L'Andreu se serveix primer que tols.
Llarc silenci._)
FLORENCI (_a l'Enganya-amos_)
Escolteu, Josepó.
ENGANYA-AMOS
Mani.
FLORENCI
De què ve que us diguin Enganya-amos?
(_El Ros i en Llec se posen a riure._)
ENGANYA-AMOS
Vès ara am què surt, vostè!
FLORENCI
M'agradaria saber-ho.
(_El Ros i en Llec no poden aguantar-se'l riure._)
ENGANYA-AMOS
Vaja, no rigueu, poca-soltes!
ROS
Doncs contesteu lo que us pregunten.
LLEC
Ara sí que us han ben atrapat!
ENGANYA-AMOS
Fugiu! El gran secret!
FLORENCI
Doncs, veiam: per què us diuen Enganya-amos?
ENGANYA-AMOS
Aquest mal nom és el dot del pare.
(_Tot-hom esclafeix a riure._)
FLORENCI
El dot del vostre pare?
(_Tols se serveixen mongetes, menys l'Enganya-amos, que està
distret._)
ENGANYA-AMOS
Era ell el que, segons deien, enganyava als amos.
(_Tot-hom se posa a riure._)
ROS
Tu, Llec: diu que era son pare...
LLEC (_rient_)
Sí, son pare.
FLORENCI
Pobre home!
ENGANYA-AMOS
Va estar de parcer en moltes masies i...
ANDREU (_interrompent-lo_)
Ell se quedava am la millor part. (_An en Florenci._) Comprèn ?
(_Gran riallada i forces comentaris que no desdiguin del to general
d'aquesta escena._)
ENGANYA-AMOS
Això ho feien córrer.
(_Van menjant i bevent._)
GABRIEL
Tot devien ser malesvolences.
ENGANYA-AMOS
Es clar que sí.
ROS (_rient_)
Sí, malesvolences.
ENGANYA-AMOS
Però jo ho he pagat, que sempre he hagut d'anar d'una masia a
l'altra... fins que vaig venir a raure an aquesta...
GABRIEL
Aont s'us aprecia.
ENGANYA-AMOS
Ah! Lo que és d'aqui, creieu que ni a fum de sabatots me'n treuen.
LLEC
Com que hi estem com a casa nostra.
ENGANYA-AMOS
Justa! Tu, Llec: dóna-m la plata de les mongetes.
LLEC (_donant-li_)
Teniu.
ENGANYA-AMOS
Veies, que m'has pres la forca (_per la forquilla_). Am què vols que
bati?
LLEC
Que no la veieu? (_Ensenyant-li sota'l cantell del seu plat._)
ENGANYA-AMOS
Ah, sí! (_Se posa a menjar._)
(_La Marió va a la llar. Aboca en un plat la vianda fregida de la
paella, i en un altre dugues costelles cuites a la brasa, pera en
Florenci. Ho posa tot damunt de la taula. Els altres segueixen fent
comentaris referents a l'Enganya-amos._)
MARIÓ (_an en Florenci_)
La troba prou cuita aquesta carn?
FLORENCI
Sí, Marió.
(_La Marió seu aprop de la taula i es posa a menjar._)
ANDREU (_an els moços_)
Doneu-me 'l porró, si us plau.
ROS (_donant-li_)
Teniu.
ANDREU
Ah, ah! (_Beu._)
ENGANYA-AMOS
Senyor Florenci...
FLORENCI
Digueu.
ENGANYA-AMOS
Ha vist quins gabellons més macos hem fet?
FLORENCI
Sí. Estan molt ben afilerats. Eh, Gabriel?
GABRIEL
Ja ho crec.
ANDREU
(_deixant de beure i amb el porró a la mà_)
Ja cal que demà mateix hi poseu uns quants espantalls.
ENGANYA-AMOS
Per què? Pels pardals?
ROS
Quins lladres!
ENGANYA-AMOS
Que mengi tot-hom! Aquest any tot va gras.
FLORENCI
Els pardals també tenen dret a la vida.
ENGANYA-AMOS
Les formigues i tot; oi, senyor Florenci?
FLORENCI
Vaia!
ENGANYA-AMOS
Llec: dóna-m el porró.
LLEC
Teniu, home!
ENGANYA-AMOS
No caldria sinó! (_Beu._)
ROS
En duc més a les butxaques, de formigues!
LLEC
Tot-hom recull una cosa o altra, al camp.
GABRIEL
Qui no pot segar, espigola.
FLORENCI
Jo he recullit sol per l'hivern.
ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)
A qui li toca?
ROS
A mi.
ANDREU
Que sou enraonaires!
(_Se fan passar el porró de mà en mà i beuen tots._)
GABRIEL
Ara jo.
FLORENCI (_al Ros_)
I que tal, Ros, la teva promesa?
ROS
Cada dia m'agrada més.
FLORENCI
Encara balleu tant?
ROS
Nosaltres?... Si ballariem a la punta d'un punxó!
GABRIEL (_deixant de beure_)
Marió: vols beure?
MARIÓ
Sí.
GABRIEL (_donant-li'l porró_)
Té, doncs.
(_La Marió beu. Gaire bé ja és fosc._)
ANDREU (_aixecant-se de la taula_)
Jo ja estic satisfet.
GABRIEL
Jo també.
FLORENCI
Que he sopat de gust!
ENGANYA-AMOS
Aixís, home.
ROS (_encenent un cigarro dels petits_)
Doncs, cremem-n'hi un.
FLORENCI
Ara, d'aquí una mica, us llegiré allò, sabeu?
ENGANYA-AMOS
Té raó.
FLORENCI
Espereu-vos, que vaig a buscar-ho a dalt.
(_L'Enganya-amos i en Llec se treuen la petaca de la butxaca i fan un
cigarret._)
GABRIEL
Tant aviat vols posar-te a llegir?
FLORENCI
Sí... Per què?
GABRIEL
Tot just acabes de sopar.
FLORENCI
Tant se val. (_Se'n va a dalt._)
ESCENA XI
Els mateixos, menys en Florenci
ANDREU
(_després d'un llarc silenci, diu als moços_)
No sé per què li heu d'anar tant al darrera, al senyor Florenci.
ENGANYA-AMOS
Com que'ns aprecia tant...
ANDREU
No veieu que'l molesteu?
ENGANYA-AMOS
No ho diu pas ell així.
(_La Marió despara la taula. Endreça les estovalles, el pa sobrant i
la ganiveta en un calaix. Els plats i demés ho col·loca tot al damunt
dels fogons._)
ANDREU
I què ha de dir, doncs?
GABRIEL (_a l'Andreu_)
És un xicot tant franc!
LLEC
Jo, ja ho veig que'l rebaixem...
ANDREU
Vaia, si'l rebaixeu! No us en doneu vergonya?
ROS (_un xic desinvolt_)
Jo no'm penso pas rebaixar a ningú.
ANDREU
Tu?... Callem, callem.
(_Torna en Florenci amb uns quants fulls de paper de barba,
manuscrits._)
### ESCENA ÚLTIMA
Els mateixos, més en Florenci
FLORENCI
Apa: ja podem començar desseguida.
ENGANYA-AMOS
Bé: esperi una mica, si no li sap greu.
FLORENCI
No, no'm fa res.
ANDREU
Més valdria que sortís a donar un tom per aquí.
FLORENCI
Bé prou que he caminat, avui.
GABRIEL
Pot-ser massa i tot.
FLORENCI
Però, mira: m'ha anat molt bé.
ENGANYA-AMOS
Gasta uns colors molt sans!
FLORENCI
Si, sí... Em trobo més bé que mai! Que estic content! Llegim, llegim!
ANDREU (_au en Florenci_)
Deixi'ls estar an aquests. Què saben ells!
FLORENCI
La qüestió és passar l'estona.
ANDREU
Al darrera de les lletres, en aquesta casa tot-hom se distreu de
passar el rosari. D'ençà que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se
recorda de lo que més hem de recordar-nos.
FLORENCI
Bé, home: no us ho prengueu aixís.
ANDREU
Oh! Es que vostè...
ENGANYA-AMOS
Nostramo: és molt bonic lo que s'empesca'l senyor Florenci.
ANDREU
Bé: tu deixa-t estar de camàndules.
ENGANYA-AMOS
Jo no'm cansaria mai de sentir-ho.
FLORENCI (_als tres moços_)
Ja us ho llegiré demà de matí, que és festa.
ROS
Ara que ja ho teniem coll avall!
FLORENCI
Si us-e sap greu, us ho llegiré desseguida.
ENGANYA-AMOS
Vaja, som-hi!
FLORENCI
Veniu, veniu aprop dc la finestra, que mentres l'amo i en Gabriel
pregaran, nosaltres farem la nostra tasca.
ANDREU
Vaja, no ho vui! A casa, mentres se passa'l rosari, ningú ha d'estar
per res més! (_Imperiós._) Gabriel!
GABRIEL
Què maneu, pare?
ANDREU
Per què calles? Per què no'ns guies l'ànima a tots ?
GABRIEL
Pare: lo d'en Florenci també és una oració.
ANDREU
Senyor! Doneu-me paciència! (_Tot contrariat se'n va a fer oració en
el banc de la dreta._) Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel.
Preguem per aquests condemnats!
GABRIEL
Preguem.
(_En Gabriel va a asseure-s aprop de la taula. Se senya, es treu un
breviari de la butxaca i fa oració en veu baixa. L'Andreu i la Marió
despengen uns rosaris del damunt del banc i també preguen. En
Florenci, segut aprop de la finestra, amb el manuscrit a la mà, se
disposa a llegir. Els moços l'enroden am gran curiositat. Va
vesprejant i sentint-se'l cant dels grills. La Marió encén la
llumanera i la deixa damunt de la taula._)
FLORENCI (_recomanant silenci_)
Apa, acosteu-vos... i calleu. No destorbem a ningú.
ENGANYA-AMOS
Engegui la fibla!... Tu, Ros, muixoni, eh?
ROS
Sí, home, sí.
LLEC (_fregant-se les mans am fruïció_)
Veiam, veiam.
FLORENCI
Us vaig a llegir un troç d'_El cant de Juny_.
ENGANYA-AMOS
Amb els segadors?
FLORENCI
Sí.
(_Tot en veu molt baixa._)
ENGANYA-AMOS
No devem ser pas nosaltres?
FLORENCI
Són tots els segadors de la terra.
ROS
Veiam si segaran gaire arran.
FLORENCI
Això que ara sentireu, pertany a la tercera part de l'obra que estic
fent: _La vida al camp_. Sabeu?
ENGANYA-AMOS
Doncs, sent aixís, no més tracta de l'estiu.
FLORENCI
Per ara sí.
ROS
I de l'hivern que no'n dirà res?
ENGANYA-AMOS
Fuig! Fa massa fred!
ROS
I a l'estiu massa calor.
ENGANYA-AMOS
Calla, calla, si vols. Apa, senyor Florenci comenci a refilar.
FLORENCI
M'escolteu?
ENGANYA-AMOS
Am molta devoció. Tu, Llec: no t'adormis, eh?
LLEC
Vós sí que us adormireu...
ROS (_an en Llec, per l'Enganya-amos_)
Mira: els ulls ja li fan pampallugues.
ENGANYA-AMOS
Vaja, calleu, esgarria-cries!
FLORENCI
Apa.
ENGANYA-AMOS
Amunt i crits! (_Mirant als que preguen._) Bé: sense cridar.
FLORENCI (_llegint_)
"Segueu arran, companys de feina!
Segueu arran, braus segadors!
No deixeu l'eina
tot regalant vostres suors!
Am pols segur i enginy selvatge
la rossa vall aneu segant.
Aixís, aixís! Tingueu coratge!
Brandeu la falç tot llampegant!
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!"
ROS (_molt emocionat_)
Redena!
FLORENCI (_tornant a llegir_)
"Mireu, companys, batent les ales,
quin vol d'aucells refïladòs
com fuig d'aprop de les cigales
per no sentir llur cant mandrós.
Mireu l'espai com s'emboirina,
tot sent, fa poc, tant ras i nèt,
i el ventijol com despentina
l'extens sembrat, que's plany de set!
Mireu el sol com va enlairant-se
tot desplegant ses ales d'or.
La rossa vall, balancejant-se,
mostra amb orgull el seu tresor;
i el cel, boirós, com ensonyant-se,
sembla que mor."
ENGANYA-AMOS
(_am molta emoció i entusiasme_)
Que refila bé!
LLEC
Quina mèl més dolça!
ROS
No he sentit un millor en tota ma vida!
FLORENCI (_tornant a llegir_)
"Am les garbes feu garberes
ben posades, a fileres,
lo mateix que un campament;
que han de dur-les a les eres,
pera batre, una altra gent.
Als aucells espigolaires
espargiu am l'espantall.
No'ls planyeu: ells són cantaires
que no viuen del treball.
Segueu arran, companys de feina!
Segueu arran, braus segadors!
No deixeu l'eina
tot regalant vostres suors!"
ENGANYA-AMOS
(_am molla serietat i emoció_)
Ben xafat!
LLEC (_en veu molt concentrada_)
Si un hom ho entengués bé!
ROS
Ja té raó, ja.
(_La Marió, mirant, extasiada, a l'agrupament, deixa de dir el
rosari._)
ENGANYA-AMOS
Apa, apa, sense parar, que això val més que un sarau!
(_En Florenci tus una mica._)
ROS
I ben nèt que sí!
ENGANYA-AMOS (_am sequedat_)
Calla, home, calla!
FLORENCI
(_tornant a llegir pujant gradualment de to_)
"Ja heu arrasat la plana d'or.
Am quin dalit heu treballat!
De tant segar, fins s'han cançat
la vostra falç i el vostre cor.
No heu perdonat a les roselles;
no heu compadit a les formigues:
(_En Gabriel, sense ell donar-se'n compte, deixa de pregar, dirigint
la mirada an els tres moços i fixant l'atenció en lo que llegeix en
Florenci._)
sols les espigues
s'han esgranat un xic per elles
i pels aucells, que, am cantarelles,
han endolcit vostres fadigues.
Ja'ls heu
segat, els camps dels altres!
Ja no hi ha res, sinó rostoll.
La flor del pa no és per vosaltres!
No us donaran ni un jaç de boll!
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!"
ENGANYA-AMOS (_am molt entusiasme_)
Renoi!
ROS
Quin escrit més bonic!
LLEC
Sí que ho és, sí! Que m'encaparren aquestes histories!
ENGANYA-AMOS
I a mi!
LLEC
Tota aquesta nit la passaré despert.
FLORENCI
Us agrada?
ENGANYA-AMOS
Si'ns agrada?... Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les roselles...
Ja és ben cert que no les compadim!... Tenim molt mal cor!... Am quin
dalit treballem!... Zis, zas! Zis; zas! Cop de falç per aquí, cop de
falç per allà, suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir allò de
les tristes roselles i les pobretes formigues.
(_En Gabriel els mira molt emocionat. La Marió, insensiblement, va
acostant-se an ells. L'Andreu segueix dient el rosari. L'Enganya-amos
agafa la llumenera que hi ha al damunt de la taula i l'acosta an en
Florenci._)
ENGANYA-AMOS
Torni-hi, torni-hi!
FLORENCI
(_Tornant a llegir amb entonació més viril que de primer i posant-se
afonic_)
"No heu perdonat a les roselles;
no heu compadit a les formigues:
sols les espigues
s'han esgranat un xic per elles
i pels aucells, que, am cantarelles,
han endolcit vostres fadigues.
(_An en Gabriel, embadalit i espurnejant-li els ulls, li cau el
breviari de la mà._)
Ja'ls heu segat, els camps dels altres!
Ja no hi ha res, sinó rostoll.
La flor del pa no és per vosaltres!
No us donaran ni un jaç de boll!
(_Va caient el teló pausadament_)
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!"
Teló
## ACTE SEGON
_La mateixa decoració de l'acte anterior. És al matí, a primera hora.
Fa un sol esplendorós._
### ESCENA I
La Marió i en Florenci
(_La Marió trasteja per la cuina, tot cantant alegrament i en veu
dolça. En Florenci, un xic ensonyat, baixa per l'escala._)
FLORENCI
Bon dia, Marió.
MARIÓ
Bon dia, senyor Florenci. Què tal? Ha descansat bé?
FLORENCI
Tota la nit l'he passada en un sòn. (_Somrient._) Tu l'hauràs passada
en un somni.
MARIÓ (_rient am candidesa_)
Sí, en un somni...
FLORENCI
Que no somnies mai?
MARIÓ
Sí, senyor. Però sempre unes coses més lletges i més estranyes! Quan
veig que hi ha noies que'n somnien de tant boniques!...
FLORENCI
Tot això, no saps lo que en la realitat representa?
MARIÓ
Què representa?
FLORENCI
Precisament lo contrari.
MARIÓ
Doncs, jo més m'estimaria somniar coses ben agradoses.
FLORENCI
Prou que'n somnies, sinó que tu no te'n dónes compte.
MARIÓ
Ves, si fos aixís, si no m'en donaria compte!
FLORENCI
Vaja, siga-m franca: ¿no has vist mai en somnis un xicot que
t'agradés?
MARIÓ
No: mai de la vida.
FLORENCI (_am molta delicadesa_)
Ni an en Gabriel?
MARIÓ (_ingènuament_)
Ah!... An aquest, sí: més d'una vegada.
FLORENCI (_somrient_)
Com? Vestit de dimoni temptador?
MARIÓ
No! Ai, Déu m'en guard!
FLORENCI
I, doncs, com?
MARIÓ
Al peu de l'altar, entre núvols d'incens.
FLORENCI
I no l'has somniat mai enamorat... de tu?
MARIÓ (_acotant el cap, un xic ruborisada_)
No: aixís, no! Ell no pot ser per mi.
FLORENCI
Per què no pot ser per tu?
MARIÓ
(_amb el cap baix i jogant am les puntes del davantal_)
Vès... perquè... ¿No veu que estudia per capellà?
FLORENCI
Oh! Encara no ho és. Encara pot trencar de camí.
MARIÓ
Pobre d'ell, que ho fes!
FLORENCI
No seria pas el primer.
MARIÓ
Ell té l'obligació de pregar per la memòria de la seva mare.
FLORENCI
I que no pot fer-ho, no sent sacerdot?
MARIÓ
Si... Però no pas tant bé.
FLORENCI (_molt baix i en dolça intimitat_)
Si tu i en Gabriel --és una suposició-- us estiméssiu i us uníssiu, i
del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos
com tu (_la Marió torna a acotar el cap_), te creus que això no
equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a
la Mort?
MARIÓ (_en veu baixa_)
No l'entenc, senyor Florenci.
FLORENCI
Prou, que m'entens!
MARIÓ
Com que diu aquestes coses...
FLORENCI
Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant
desperta, somnia.
MARIÓ
Com ho sap, vostè?
FLORENCI (_s'asseu a vora la taula_)
Oh! Prou, que ho sé.
MARIÓ
Si és servit.
(_Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca'l got, una
cullereta, una sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté
la llet, al damunt de la taula._)
FLORENCI
Gràcies. (_Tot abocant la llet al got._) Vaja: digues la
veritat. ¿No'n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís
de ser capellà?
MARIÓ
Me sabria molt greu!
FLORENCI
(_posant-se sucre a la llet i remenant -la am la cullereta_)
I si fos per culpa teva... és a dir per culpa teva... perquè ell
t'estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d'anyorança?
MARIÓ
Oh! Déu no voldrà tanta desgracia!
(_Curt silenci. En Florenci beu la llet._)
FLORENCI (_aixugant-se 'ls llavis_)
Doncs, a mi'm sembla que sí... que t'estima.
MARIÓ (_molt vergonyosa_)
Com a cosina, gaire bé com a germana.
FLORENCI
I un xiquet més.
MARIÓ (_retirant el serviment_)
Aixís, jo no'l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l'esca del
pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera'm
tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel.
Tots se'l miren com un sant. Pobra de mi que l'escoltés!
FLORENCI
Me sembla, doncs, que va en camí de deixar la carrera.
MARIÓ
I jo'n tindré la culpa?
FLORENCI
Hermosa culpa, per cert!
MARIÓ
(_després d'un curt silenci i amb interès_)
I com ho sap vostè, tot això? Que li ha dit en Gabriel mateix?
FLORENCI
Jo us observo a tots dos...
MARIÓ
Què ha vist?
FLORENCI (_natural i sense malícia_)
Res... res.
MARIÓ (_somrient am candidesa_)
Es més malpensat vostè!
FLORENCI (_somrient_)
Veurem, veurem.
(_Se sent tossir an en Gabriel._)
MARIÓ
Ai, que ve en Gabriel!
FLORENCI (_escoltant_)
Sí, que és ell.
MARIÓ
Doncs, me'n vaig a fòra.
FLORENCI
I ara! Per què?
MARIÓ (_molt avergonyida_)
No vui que'm vegi.
FLORENCI
Espera-t, dóna, espera-t.
MARIÓ
No, no... Me'n donaria vergonya.
(_Se'n va, corrent, per la dreta del fons. Després d'un curt silenci,
apareix en Gabriel al replà de l'escala._)
### ESCENA II
En Florenci i en Gabriel
GABRIEL
Bon dia, Florenci. (_Ve molt apesarat i pensatiu. Vesteix trajo
seglar._)
FLORENCI (_mirant-lo estranyat_)
Bon dia. Ja ho veus: sóc més matiner que tu.
GABRIEL
(_am somriure trist i tot baixant l'escala_)
Fas com els aucells, que al primer raig de sol ja canten.
FLORENCI (_somrient_)
Com te burles del poeta!
GABRIEL
No, Florenci, no.
(_S'asseu, molt trist, a vora de la taula. Curt silenci. En Florenci'l
mira atentament._)
FLORENCI
Com és que avui has deixat els hàbits?
GABRIEL (_amb ironia trista_)
Els hàbits!...
FLORENCI (_rient_)
Te trobo tot cambiat...
GABRIEL
No te'n riguis, Florenci, no te'n riguis! Si tu sabies lo que
sofreixo!
FLORENCI
I això? Què tens?
GABRIEL
No puc dir-t'ho. Profanaria una memòria santa!
(_Curt silenci._)
FLORENCI
No seré indiscret. (_Se retira cap al fons._)
GABRIEL (_passant a la dreta, on s'asseu_)
No t'ho prenguis aixís!
FLORENCI
Que no sóc mereixedor de la teva confiança?
GABRIEL
Sí, Florenci, sí! En absolut.
FLORENCI
(_acostant-se an en Gabriel i en ven baixa_)
Que pot-ser se va refredant la teva vocació?
GABRIEL
Jo crec que mai n'he tinguda.
FLORENCI
Ah! No?
(_Curt silenci._)
GABRIEL
Quina nit he passat més terrible! No puc treure-m del pensament el
record de l'excursió d'ahir a la tarda.
FLORENCI (_entusiasmant-se_)
Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol esplendorós, caient damunt
nostre am les seves ales d'or ben exteses!
GABRIEL (_aixecant-se_)
Quan hi penso!... Quan veig els camps arrasats, sense roselles!...
Quan recordo'ls pobres segadors, treballant am tant dalit, el meu cor
s'omple de joia i alhora sembla que senti'l dolor humà. Que és
temptadora la vida!
FLORENCI (_amb ironia finissima_)
Més que la teologia, oi?
GABRIEL
Al punt que m'he llevat, quan he vist els primers raigs de sol que
besaven la terra, no sé lo que ha passat en mi: sospirava am força
impetuosa, amb esbatecs d'amor.
FLORENCI
Es que la teva sang jove's rebel·la.
GABRIEL
Tu ets un bon amic, tu'm comprens i saps veure ben endins de la meva
ànima. Ajuda-m, Florenci, a orientar el meu esperit!
FLORENCI
Fins avui no t'has adonat del camí que feies ni de les flors de la
teva vora. Has enlairat la mirada al cel i t'has distret de la terra.
I ara sents la punxada de les seves espines.
GABRIEL
Les seves espines se m'han clavat al cor!
FLORENCI
A tu, del dia, no més t'encisa la posta, el reculliment, lo somniós,
lo somort. El sol t'enlluerna i t'espanta. Fuges del món, horroritzat
de les seves lluites i misèries. No tens afany pera embellir-lo i
trobar-lo bell. Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort i sà,
ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, que estic malalt, sóc el
poeta de la Vida.
GABRIEL
Sento'l desig de viure lo mateix que tu, pot-ser am més intensitat que
tu. Però no puc tornar endarrera! No puc deixar el camí que he
emprès! Un dia vaig jurar ser ministre de Déu.
FLORENCI
Ane qui vas jurar-ho?
GABRIEL
A la meva mare. Moments abans de morir va pregar-me que fos sacerdot.
FLORENCI
I estàs disposat a fer aquest sacrifici?
GABRIEL
Sí; per ella, no més que per ella!
FLORENCI
És a dir que tu, per la teva mare, que ja és morta, estàs decidit a
sacrificar la teva joventut florida d'il·lusions? Això no pot ser!
Això és contra Natura!
(_En Gabriel, sentint aquestes paraules, queda tot ell cor-près._)
GABRIEL
Si jo era un noi, quan vaig prometre a la mare satisfer la seva
darrera voluntat! No va ser la reflexió la que va obrar allavores: va
ser el sentiment, el tendre sentiment filial. Però ara, que ja sóc
home i tinc ús de raó, per què haig de cumplir un jurament d'infant?
FLORENCI
Segueix el teu impuls natural i obra en conciencia.
GABRIEL
No pot ser, Florenci.
FLORENCI
I aquella pobra rosella?
GABRIEL
La Marió? Vols dir la Marió?
FLORENCI
Sí. Fes-la feliça ! No l'estimes?
GABRIEL
Però, què dirà'l meu pare? I el poble, que ja'm mira com un sant?
FLORENCI
No hi ha un medi?...
GABRIEL
Cap.
FLORENCI
L'Iglesia, no tenint tu vocació, no pot deslliurar-te de la prometença
que vas fer?
GABRIEL
Sí.
FLORENCI
Per què calles, doncs?
GABRIEL (_pausadament_)
Però si no és am l'Iglesia, precisament am l'Iglesia, am qui sostinc
aquesta lluita: és amb el pare, amb el record de la meva mare, am la
prometença que vaig fer-li, am la gent que'm rodeja i am tot un munt
de preocupacions que pesa sobre meu. No! Jo no puc dir an el pare que
no sento vocació: destruiria l'il·lusió més gran de la seva vida!
Pot-ser li causaria la mort! M'haig de sacrificar per ell i per la
meva mare: no hi ha altre remei.
FLORENCI
D'aquesta manera tu no serveixes ni al cel ni a la terra.
GABRIEL (_aterrat_)
Per qué?
FLORENCI
Perquè ofegues les teves afeccions humanes i ets hipòcrita davant de
Déu.
GABRIEL
No, això no!
FLORENCI
Sí, Gabriel, sí! Tu no vius sincerament, am tota llibertat. Per què
aquests recels? Per què aquesta cobardia, més propria d'un
sentimental supersticiós que d'un xicot il·lustrat i conscient?
GABRIEL
Tens raó, tens tota la raó; però no puc tòrcer de camí.
FLORENCI
Perquè ets un apocat que't resignes a seguir la ruta que'ls altres te
senyalen, i vas fent via d'esma, a les palpentes, sense que la teva
voluntat te mogui. (_Tus un xic._) Canta la vida! Canta la joia de
l'amor! Deixa-t de sentimentalismes impropris d'una ànima forta; no
te'ls escoltis, els cants apocalíptics d'aquells que diuen que
l'existència terrenal és un castic. Jo voldria perpetuar-la, la meva
vida. La trobo hermosa, immensament hermosa! Per xo la canto am tant
fervor!
GABRIEL
Pobra mare !
FLORENCI
Estima-la, recorda-la sempre, viu les seves virtuts, però no vulguis
morir de pena.
GABRIEL
Jo visc per la Marió!
FLORENCI
Doncs no perdis el temps en somnis i esperances, fruint d'amagat i
reclòs els teus anhels. Explaia'l teu cor, dóna-li ales pera que voli
lliurement, fins que's cansi de volar. I pensa en el niu, en el niu
del teu repòs on vetllaràs els fills de la teva joventut.
GABRIEL
Com m'encoratges!
FLORENCI
Viviu enamorats, tu i la Marió, florint i reflorint nova vida, alegres
i alegradors!
GABRIEL (_amb esclat_)
Oh! Això és viure!
FLORENCI
Això és amor!
GABRIEL (_molt emocionat_)
Quin bé m'has fet!
(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-anos, el Ros i en Llec.
En Gabriel indica an en Florenci que calli, i passa a l'esquerra._)
### ESCENA III
Els mateixos, més l'Exganya-amos, el Ros i en Llec
(_Aquests tres van vestits am la roba de les festes. L'Enganya-amos,
am gorra de seda negra, un xic deslluïda; camisa blanca, de fil, nèta
de bugada, sense planxar; corbatí negre; gec i armilla de llana d'un
to fosc; calces de vellut negre; espardenyes am betes negres, i
mitjons blaus. El Ros, am gorra de seda negra, nova; camisa blanca,
ben neta i planxada, amb el coll tombat; corbata de seda vermella;
trajo de llana negra, encara que d'aire pagesivol força escaient;
faixa de seda blava i sabates rosses. Du rellotge, am cadena de
plata; una flor a l'orella i la gorra de cairell. En Llec va am gorra
negra, bastant usada; camisa de cotó d'un to moradenc, sense corbata;
vestit de vellut negre; espardenyes am betes també negres, i mitjons
blancs._)
ENGANYA-AMOS
Bon dia i bona hora tot-hom.
ROS
Salut.
LLEC
Déu vos guard.
GABRIEL
Molt bon dia.
FLORENCI
Hola, minyons! Què's conta de nou?
ENGANYA-AMOS
Moltes trapaceries. Tu, Llec, que no hi és la Marió?
ROS
Deu ser a missa.
LLEC
Jo, tot venint, l'he vista a l'hort que cullia flors.
ENGANYA-AMOS
A l'hort l'has vista?
LLEC
Sí.
ENGANYA-AMOS
Haurem de dir-li que nosaltres ja som aquí, m'entens? (_Signant que té
gana._)
FLORENCI
Que encara no heu esmorzat?
ENGANYA-AMOS
No pas avui.
FLORENCI
I ja veniu del poble?
ENGANYA-AMOS
Sí, senyor: d'oir missa. L'Andreu ens té manat que hi anem cada festa
a la mateixa hora. Però'ns hi fa anar dejuns.
FLORENCI (_somrient_)
Pot-ser perquè aneu més lleugers.
ENGANYA-AMOS
Jo crec que ho fa perquè no'ns envesquem enraonant amb els amics.
FLORENCI
Que no podeu veure-ls a la tarda?
ENGANYA-AMOS
Sí...
ROS
Lo que és ane mi, en havent dinat, que no'm vinguin am raons: cap al
Casino de dalt s'ha dit a pendre un calent i a jogar una estona a la
barrotada, tot esperant que's comenci'l ball.
ENGANYA-AMOS
Que feu sarau avui?
ROS
Vaia! I amb orquestra, tant o més bona que la de la festa major
passada.
ENGANYA-AMOS
Com les hi cargolaras!
ROS
I am la xicota!
ENGANYA-AMOS
Quina desesperació d'empentes i batzegades!
ROS
Me sembla que riurem!
ENGANYA-AMOS
I això?
ROS
Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar d'una revolada an aquell
mosquit de la "Torra Nova".
FLOHENCI
L'Enric de Valldaura? Aquell que sempre fa tanta olor?
ROS
Encertat.
ENGANYA-AMOS
Per què? Què t'ha fet?
ROS
Què m'ha fet? Aquest nyicris, allà ont el veieu, tant enverniçat i
tant fi, l'altre dia va llençar una expressió molt lletja a la meva
promesa.
ENGANYA-AMOS
I tira, home! No miris prim!
ROS
Així que toquin el darrer vals, creieu que, de l'empenta que li clavo,
prou se'n va a parar a l'altre cap de sala.
ENGANYA-AMOS
I ho faràs pagar a la seva balladora.
ROS
Que s'agarri fort an ell.
ENGANYA-AMOS
Vaia unes coses de dir davant d'en Gabriel!
ROS
Ja ho sap, que no puc fer-hi més.
LLEC
Es clar. Quines imprudencies!
ENGANYA-AMOS
Això.
ROS
Tant-se-val.
LLEC
Calla, home, calla!
(_Curt silenci._)
ROS
Quina gana que tinc!
ENGANYA-AMOS
Tu, Llec: ves, fes un crit a la Marió.
LLEC
No veieu que deu cullir flors per guarnir la capella?
ENGANYA-AMOS