AGNETA. He fèt vot de castedát...
BOY. Y ja 't será dispensát...
La butlla per ço es famosa.
Créume, Agneta; fora pòr
y acullte al matrimoni.
AGNETA. Calla, calla! ¡ Ets un dimoni,
un dimoni tentador! (_Senyantse_.)
¡Tú 'm vols matar... tu 'm perdrias...
tú buscas que 'ns condemnesim...
tú buscas que!... y ¿si 'ns casesim
encara m' estimarias?
BOY. ¿No 't recordas del convent?
tot lo mateix que llavoras.
AGNETA. ¡Ay Esquerrá!
BOY. ¿Qué? ¿Que ploras?
AGNETA. No; suspiro.
BOY. Bè: aixó es vent.
AGNETA. ¡Ay si jo sabès segú
que m'havias d'estimar!
BOY. Sí, dona; ¿aixó vols duptar?
AGNETA. ¡Oh es que jo 'm miro que tú
m'has conegút joveneta,
en aquell temps en que closa
encara 's tanca la rosa
á dintre la poncelleta,
y ara, ¡tant vella, poch sana,
y ab las genivas desertas!...
BOY. (Sí; sembla las escubertas
d'una doctrina cristiana.)
AGNETA. Ara'm veus que no sò alló
y ab tants anys una doncella...
BOY. No, dona: gallina vella
fa bon caldo...
AGNETA. ¿De debó?
BOY. Sí; y encara igual qu' allá
quan pasavam l'estoneta...
AGNETA. ¡Ay Esquerrá!
BOY. ¡Ay Agneta!
¡Ay Agneta!
AGNETA. ¡Ay Esquerrá!
¡Jesus, María, Joseph!
¿Qué faig jo?
BOY. Lo que t'agrada.
AGNETA. ¡Ay, Sí, sí; ja estic tentada!
Vuerè desprès com ho reb
lo mèu pare confessor,
y, si ho vol, sò ta promesa.
La senyora baronesa...
¡Oh! ¡Ay Dèu mèu! Lo que's l'amor.
BOY. ¿Qué? ¡Qué 't passa!
AGNETA. Que parlant
m'hi olvidát del sèu encárrech.
¡Ay! No'm faria poch cárrech.
BOY. Je tè'l donarè en tornant.
Pero ara digas...
AGNETA. ¿Qué vols?
BOY. La senyora baronesa
¿qué diu?
AGNETA. ¡Ah! No; he fèt promesa
de no dir ré.
BOY. ¿No estém sols?
AGNETA. ¡Ah! No, no, no; no hi fá ré.
Ella está mòlt enfadada
de tot aquesta passada,
que díu qu' ab tant mala fé
li ha jugát lo mestre Jordi,
y ja tè un propi á Girona,
per si aussili se li dòna,
que vol qu' Olot se 'n recordi,
y li ha dát l' ordre qu' he dít.