BOY. (¡Bo! ¡Ja 's fá la melindrosa!)

AGNETA. He fèt vot de castedát...

BOY. Y ja 't será dispensát...

La butlla per ço es famosa.

Créume, Agneta; fora pòr

y acullte al matrimoni.

AGNETA. Calla, calla! ¡ Ets un dimoni,

un dimoni tentador! (_Senyantse_.)

¡Tú 'm vols matar... tu 'm perdrias...

tú buscas que 'ns condemnesim...

tú buscas que!... y ¿si 'ns casesim

encara m' estimarias?

BOY. ¿No 't recordas del convent?

tot lo mateix que llavoras.

AGNETA. ¡Ay Esquerrá!

BOY. ¿Qué? ¿Que ploras?

AGNETA. No; suspiro.

BOY. Bè: aixó es vent.

AGNETA. ¡Ay si jo sabès segú

que m'havias d'estimar!

BOY. Sí, dona; ¿aixó vols duptar?

AGNETA. ¡Oh es que jo 'm miro que tú

m'has conegút joveneta,

en aquell temps en que closa

encara 's tanca la rosa

á dintre la poncelleta,

y ara, ¡tant vella, poch sana,

y ab las genivas desertas!...

BOY. (Sí; sembla las escubertas

d'una doctrina cristiana.)

AGNETA. Ara'm veus que no sò alló

y ab tants anys una doncella...

BOY. No, dona: gallina vella

fa bon caldo...

AGNETA. ¿De debó?

BOY. Sí; y encara igual qu' allá

quan pasavam l'estoneta...

AGNETA. ¡Ay Esquerrá!

BOY. ¡Ay Agneta!

¡Ay Agneta!

AGNETA. ¡Ay Esquerrá!

¡Jesus, María, Joseph!

¿Qué faig jo?

BOY. Lo que t'agrada.

AGNETA. ¡Ay, Sí, sí; ja estic tentada!

Vuerè desprès com ho reb

lo mèu pare confessor,

y, si ho vol, sò ta promesa.

La senyora baronesa...

¡Oh! ¡Ay Dèu mèu! Lo que's l'amor.

BOY. ¿Qué? ¡Qué 't passa!

AGNETA. Que parlant

m'hi olvidát del sèu encárrech.

¡Ay! No'm faria poch cárrech.

BOY. Je tè'l donarè en tornant.

Pero ara digas...

AGNETA. ¿Qué vols?

BOY. La senyora baronesa

¿qué diu?

AGNETA. ¡Ah! No; he fèt promesa

de no dir ré.

BOY. ¿No estém sols?

AGNETA. ¡Ah! No, no, no; no hi fá ré.

Ella está mòlt enfadada

de tot aquesta passada,

que díu qu' ab tant mala fé

li ha jugát lo mestre Jordi,

y ja tè un propi á Girona,

per si aussili se li dòna,

que vol qu' Olot se 'n recordi,

y li ha dát l' ordre qu' he dít.

Lo ferrer de tall · 第 103 / 131 题