TOTS. Sí.
BOY. Hem de salvarlo,
y ja ho sabéu.
ROS. Endavant.
BOY. ¿Crech qu' havéu entés bè 'l plan?
BIEL. ¿Qué voléu torná á esplicarlo?
BOY. ¿Y si hi tornés, qué hi hauria?
BIEL. Que si mil cops ja l' heu dit,
fòran mil y un.
BOY. ¿Sí, petit?
(_Fá l' amoròs y desprès l' agafa._)
¡Ara! Ara 't tinch.
ROS. Ja ho sabia.
BIEL. ¿Ay, ay, ay!
ΒΟΥ. ¿Es dir que tú
fins del _espiritu tuó_
te mofarás?
BIEL. ¡Oy que no!
Si encara estich en dejú
¿cóm voléu que 'm mofi?
BOY. Mira:
perque 't recordis millor
de que á n' al fadrí major
que las aurellas t' estira... (_Lo joch._)
¡Ay borrango de criatura!
¿Qué no veyéu quin posát?
TOTS. ¡Ja, ja!
BOY. Res; me te embruixát;
vull pegarli, y la figura
que 's posa á ferme 'l xicot...
BIEL. ¡Ah! No... no aprenguéu de viurer.
BOY. Y veusho aquí... ¿Qué 'm de riurer?
BIEL. Jo...
BOY. Tú tens la culpa de tot.
BIEL. ¡Oh! Aixó si que poch ni gaire
me sorpren ja.
BOY. ¿Qué vols dir?
BIEL. Qu' aquí ja no 's tè de dir.
De tot tè culpa 'l manxaire.
BOY. Bè, aixó es vritát.
BIEL. ¡Tant se val!
Ni qu' us en haguéu rigút.
Sempre 'l manxaire ha sigút,
lo bobo de la fornal.
De dès que entra á sè aprenent,
aixerit y net de cara,
fins que s' hi fá una enmascara,
ni ell parla, ni ningú 'l sent.
Pero ja arriba al moment
en que sent de carbó flaire,
ja, per no mirarshi gaire,
la cara s' ha enmascarát,
ja, de tot lo qu' ha passát,
¿quí 'n tè la culpa? 'L manxaire.
Vá 'l ferrer á treballar,
y ell paga tot lo que passa;
si es fadrí, y li han dát carbassa,
mòlt cuidado ab lo manxar;
si canta, rep per cantar;
si no, per darse poch aire;
si parla: --Calla xarraire;
si calla: --Parla mussòl;
si de la carbassa 's dòl,
¿quí 'n tè la culpa? 'L manxaire.
¿S' acaba 'l vi del porrò?
--Lo manxaire l' ha begút.
¿Lo cantiret ja 's aixút?
--Se l' ha begút 'n Bialò.
¿Renya lo fadrí majò?
--Ja l' espía aquell xarraire.
¿Compareix l'amo cridaire?
--Ja li ha dit aquell mussòl;
y ¡fins de ploure ó fer sol!
ne tè la culpa 'l manxaire.
Y, d' aquí, rep clatellada;
d' allí, puntada de pèu;
d' allá estirada, que t' tréu
mitja orella d' esquinsada!
A l' un pegarli li agrada,
á l'altre, sentil cridaire,
y com pilota que 'n l' aire,
jugant á gèps s' ha tirát,
encara, d'haver votát,
¿quín tè la culpa? --'L manxaire.
¡Y 'l manxaire, que ja es net
d' allá hont li dòna la gana,
perque del clatell la llana
a clatelladas li han tret,
per guanyá d' un cop lo plet,
se torna pillo, xarraire,
rata, astút, dropo, cridaire,
golós, brút y enmascarát,
perque aixís sigui vritát
que'n tè la culpa 'l manxaire!
TOTS. ¡Bè, bailet! ¡Molt bè! ¡Molt bona!
ROS. No pot pas dirse millor.
BOY. No; aquest noy, predicador,
enfonsaria una trona.
BIEL. ¿Quí? ¿Jo? 'L mateix faig un ganxo
de ferro á la vostra vista
que cavo ó sòch organista.
BOY. ¡Ah! ¿Sí? ¿Tocas l' orga?
BIEL. Manxo.
ROS. Bè; pero vaja, acabém.
¿Cóm se queda?
BOY. ¡Ay votaván!
¿no havèm combinát lo plan?
ROS. ¿Y aquell será 'l que farém?
BOY. Aquell, seguit fil per fil,
y, un cop cassát, pochs treballs;
si acás crida, en l'aire 'ls malls,
qu' ofeguin los crits del vil.
Baixareu al soterrani
quant tornaréu, no per 'quí,
per l' altra trapa d' allí,
y faréu... lo que jo us mani.
BIEL. ¿Y no penséu que 'l vehinát
quant sentirá que piquém?
BOY. Deurá pensar que vetllém,
com ja cent cops ha passát.
L' entrar... per 'l hort.
ROS. Ben pensát.
BOY. Adèu siau.