## ACTE SEGON.
La mateixa decoració.
### ESCENA PRIMERA.
ROSA, ARNAL, JORDI, BOY, BIEL, ROS, y tots los fadrins. Los dos
enamoráts un á cada cantó de teatro. Los ferrers tots al entorn de
JORDI que figura acabar de contarlos una rondalla.
JORDI. No, si jo ho tinch de trovar...
Si 'm balla pe 'l cap.
BIEL. ¿Vos balla?
BOY. Bè, sí; tú calla, quitxalla.
JORDI. Calléu... deixeumhi pensar.
(_Ell pensa y tots esperan qu' ho trovi._)
ROSA. (¿Qué li déu passar? Agravis
tenen de se. ¡Verge pura!
(_Mirant á Arnal._)
Aquest sonrís d'amargura
no se'n vá may dels seus llabis.)
ARNAL. (¡Tant honráts, tant bona gent,
d' ánima tant ennoblida!...
¡Ah! No puch... no puch... m'ho crida
la veu del remordiment.)
JORDI. Sí, ja ho tinch.
BIEL. ¡Ah! Ja s' hi posa.
BOY. ¡Calla!
BIEL. Es que...
BOY. ¡Calla, que 's tart!
Sembla que, Dèu nos en guart,
t' han dát una mala cosa.
JORDI. Sí... la tornada fá així.