JORDI. ¿Qué hi ha Bialò?
BIEL. Vinch enviát per un minyò.
JORDI. ¿Vèns tú?
BIEL. A parlarvos per ell.
JORDI. Pero, ans de saber que vol,
sapiguemho tot, manxaire.
¿Quí es ell?
BIEL. El que no fá gaire,
heu sentit tocá 'l fluviol.
JORDI. ¡Ah! El cansoner.
BIEL. A n' al poble
se li ha tret aquest motíu.
JORDI. Sí; pero ell jo crech que 's díu...
BIEL. Pere Pau; te 'ls noms en doble.
JORDI. ¿Y qué vol aquest minyò?
BIEL. Una mercé; puig li passa
que, com á n' ell la carbassa
sempre li ha fèt molta pò,
li cal ausili, y com es
cosa que mòlt se li endona,
ha buscát... una persona...
de respecte, qu' us parlès.
JORDI. ¡Ah! Ja. ¿Y la persona ets tú?
BIEL. Sí; 'l manxaire.
JORDI. Ja m'agrada.
BIEL. 'Sent una persona honrada,
ja es persona.
JORDI. Ben segú.
Esplícat.
BIEL. Com notaréu,
jo festeixos ab la Roseta;
ja li porto una floreta,
ja li regalo una creu,
ja, com avuy, la he firada
d'un anell de plata...
JORDI. Sí.
BIEL. Pero aixó qu' heu vist aquí,
pot ser mès d' una vegada,
no vol dir que la idolatri
ni que jo la estimi, no,
perque, en aquesta qüestiò,
jo, la festejo per atri.
JORDI. ¡Llamp tè toch! Per ço jo deya:
¿D' hont dianxa treu tants diners?
BIEL. ¡Y es clar! ¿cóm voléu qu' ho fès?
Era per ell que jo ho feya.
Ell me coneixia á mí,
y, com fá temps que 'l coneixo,
y sab ell que 'l protejeixo...
JORDI. ¡Ah! ¿Tú 'l protejeixes?
BIEL. Sí.
Com quá n' al mon passa aixó
que no hi ha home sens home.
JORDI. ¡Ja, ja, ja! ¡Miréu qu' es broma!
¡Ay llamp tè toch de Bialò!
BIEL. Quant vaig estar de manxaire
á casa l' altre ferrer,
ell, que 's lo fadrí primer,
ja no treballava gaire:
estava mal humorát,
y, al veurerm' venir aquí,
fesme est favor, me vá dí,
que 't será per gros pagát.
Veyeusho aquí tot; la estima,
y, com que 'l pobre xicot
está fèt un caramot,
que no treballa, ni llima,
pensant que vos no 'l voldréu,
m' ha dit: Parlalhi, y aixís,
tenint ja 'l vostre permís,
que ells s' entenguin y 'ls caséu,
ó li dich que ré ha de tréurer
del fluviol y el refilar,
perque... es clar, ja pots xiular
si es que 'l ase no vol béurer.
JORDI. Home... m' has dit una cosa
que no 'm desagrada gens.
Com en Pau no n' hi ha molts cents.
BIEL. ¡Ca ha d'haver!
JORDI. Si ell s' hi posa
es un bon ferrer de tall.
BIEL. Maneja mòlt bè la llima.
JORDI. Fá 'l que vol ab planxa prima.
BIEL. Es molt llest.
JORDI. Tè cop de mall...
BIEL. Mòlta idea.
JORDI. 'S porta bè...
BIEL. Treballa molt.
JORDI. Res l'apura...
BIEL. No mès es un xich criatura...
pero... aixó... jo ja 'l guiarè.
JORDI. Dígali que 'ns parlarém.
BIEL. Bè, vaja, diréu que sí.
JORDI. Ell que vingui y parli ab mí.
BIEL. Donchs vaig á veure á n' en Jem
á la fira, per si acás
li falta res, y, en tornant,
ho arregléu en un instant,
perque jo del bosch sé un cas,
y ell ne sab un de la reixa...
JORDI. ¡Del bosch! ¿De la reixa dius?
BIEL. Res... vull dir que si pot èsser
havéu d' aná un xich depressa.
Desprès sabréu los motíus.
JORDI. Com vulgas.
BIEL. Lo pas se dòna,
y, un cop ben arreglát tot,
desprès, si acás, lo del dot
ja ho parlarém una estona.
Com no tè ell pare ni mare
y jo me 'n cuido...
JORDI. ¡Ay caráu!
BIEL. Vaja doncas... Adèu siau;
penseuhi y obréu com pare.
(_Encaixant formalment y anantsen molt sério._)
### ESCENA XVII.
JORDI, lo BARÓ, ARNAL, y dos patges que portan tapicerías y bultos en
paquets.
JORDI. ¡Je!... ¡Ay diable de manxaire!
Re; 'l mateix qu' un home gran.
BARÓ. Mestre Jordi...
JORDI. ¡Hola, Endavant!
BARÓ. No hem tardát en veurerns gaire.
JORDI. Sabéu qu' aquí es casa vostra,
y aixís m' honréu mès subint.
BARÓ. M' ho havéu dit; per ço venint,
de que ho crech vos dono mostra.
Si no qu' ara 'ns passa un cas
que vos m' hi podéu fer bè.
JORDI. Donchs ja es cert qu' us li farè.
BARÓ. Obras á n' al castell fas,
com ja debéu saber massa,
y, volent qu' una sorpresa
la senyora baronesa
rebi, pensém una trassa.
Si allá hònt ella aquí a Olot posa
portém la tapicería,
la veurá, y no tè en sòn dia
sorpresa del qu' es hermosa.
Si la duhém á la posada,
ó, com ne dihéu, al hostal,
lo trasbals hi pot fer mal,
y res val si es matxucada.
Pensavam doncas, si á vos
molestia alguna no us era,
ferho d' aquesta manera:
fer portá aquí lo que fòs,
quedarse 'l criát fins al dia
perque tot ho anès rebent,
y, així ocult, fins al moment
de sè 'l castell, no 's veuria.
JORDI. ¿Es dir donchs, que sa ecselencia
vol?...
BARÓ. Que 'l mèu criát menji aquí
y dormi fins que jo...
JORDI. ¡Y sí!
¡Dèu no 'ns donguès altra urgencia!
BARÓ. Es indiferent lo lloch.
Qualsevol racò...
JORDI. No... ¡ca!
Bon llit y taula aquí hi ha,
y, quant es l' hivern, bon foch.
Sòm gent d' enclusa y fornal;
pá, vi, y no molt bona cara,
perque hi ha alguna enmascara,
pero ab cor net, que mès val.
BARÓ. Avant donchs, entréu aixó,
y anéu duentho cada viatge.
(_Arnal y 'ls patges entran per una porta lateral._)
Jo us pagarè l' hospedatge.
JORDI. Al hostal, á n' aquí no.
BARÓ. Si així ho voléu, siga així.
JORDI. Vagissen en santa pau.
BARÓ. Donchs aquí queda l' Arnal.
JORDI. Desd' ara 's pot quedá aquí.
BARÓ. Mes las cosas, si es vritát
qu' ab diners no sòn pagadas...
JORDI. Vagi y paguiu ab dinadas.