ARNAL. (Massa intent dú la cansò.)

JORDI. Vá probarse en la ocasiò:

lo mèu 'cer las mallas passa.

BARÓ. ¡Vejám donchs si será així!

JORDI. Quedaréu content de sobra.

BARÓ. Sòu ferrer de tall y d' obra

del castell de Vallgorguí.

JORDI. Tanta mercé...

BARÓ. Mercés duhen

lo ser mestre y en l' art vell.

JORDI. Diuhen que 'ls burros d' Urgell

en veyent la carga suan.

No ho dech ser quant crech, y no erro,

fer llest y bè tant treball.

Aviát sentiréu lo mall

com fá fer gemechs al ferro.

Aneusen, donchs descansát.

BARÓ. D'home honrát havéu dát mostra.

Lo castell es casa vostra.

JORDI. En la vostra havéu estát.

Y, sino com fan los richs,

com sólen la gent honrada,

hi ha sempre taula parada,

y llit gran, ab bons abrichs.

BARÓ. Mercé qu' agraheixo.

JORDI. ¡Aixó plá!

Lo qu' havéu de fè es probarho;

jo sò aspre, no puch negarho,

mes porto 'l cor á la má.

BARÓ. (Ja hi som amichs; de seguida

vindrém per lo altre.) Adèu siau.

JORDI. De mal los guardi sant Pau.

Lo ferrer de tall · 第 35 / 131 题