BIEL. Pero no m' heu atrapát. (_Fentli mofa._)

BOY. ¡Pero!... Vaja... no... no puch.

BIEL. Perque sòu un vell xaruch.

BOY. ¡Tens bon manxaire !... es trempát.

BIEL. ¡Sí; es trempát, y just me veu

que ja vá á desesperarse!

BOY. ¡Ah! ¿Y no n' hi ha per recremarse

de lo que 'm passa?

JORDI. Diguéu.

BOY. Y ben aviát está dit:

que no penso ni faig cosa

qu' ell no m' hi surti á fer nosa.

Vinch jo, ja vè ell tot seguit:

m' en vaig, ja surt de seguida:

en tot tè 'l mèu gust mateix

y en tot sembla que 'm segueix

tots los pasos de la vida...

¡Passa, que tè 'n farás creus!

Parlarém de la pubilla,

y, com jo estimo á ta filla...

BIEL. Jo tambè la estimo.

BOY. ¿Veus?

La voldrè un dia obsequiar,

y, com en totas las cosas:

li he dút jo aquell ram de rosas...

BIEL. Jo li he dút aquell d' allá.

BOY. ¿Veus? Donchs, com en aixó, en tot.

(_Mentrestant ha anát á buscar lo devantal y se'l posa, com Biel._)

Ja que us ho espliqui no cal.

Me poso jo 'l devantal...

Lo ferrer de tall · 第 13 / 131 题