BOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa.
BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam. 2. Cant de dit ocell.
BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam. 2. Resplendir.
BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment
una sola massa.
CAP DE TREURE. = Llivant, que serveix per a treure les barques de
l'aigua.
CATABAUMA.= Bauma (balma) oculta.
CATIFET. = Fet amagat. Home de molts catifets: home, que porta molts
negocis ocults.
CAVERNEJAR. = pendre forma de caverna.
CERTENITAT.= Seguretat d'encertar quelcom.
CLARER, A.= Adjectiu que s'aplica a les coses, que són clares de
fils, brins, malles, etc. Se diu: cabell clarer, blatar clarer. No
és diu: dia clarer, ni brou clarer, sinó dia clar, brou clar.
CLUSCA.= Cop al cap.
COFORRA.= Gorra, que abriga tot el cap llevat de la cara.
COFORRAR-SE. = Posar-se la coforra i, per extensió, qualsevol gorra.
CORRENÇA. = Corrípies, fluix de ventre. S'usa generalment en plural.
CRAQUEJAR. = Crepitar, fer crac, crac.
DEMPEUS.= Damunt els peus. Es una expressió adverbial molt usada per
tots e1s escriptors antics.
DESEMPALLEGAR.= Apartar de la pell. No s'hauria d'escriure
_desempellegar_?
DESHORES. = Hores impròpies o desacostumades per a fer quelcom.
DESPLOMBAT, DA.= S'aplica a les parets o edificis, que estan fora de
plom, és a dir, que han perdut la dretura vertical.
DINGÚ(dialectal). = Ningú.
EMBARRELLAR. = Posar barrelles o travessers a una gàbia.
EMBóS. = Bossa, que forma la capa madrilenya al voltant del mentó de
qui se l'hi acota. Es castellanisme vulgaritzat i acceptable per
poder-se referir a una rel catalana. S'hauria d'escriure embors?
EMPALLAR. = Entre paradors, posar palles a l'arbret o ram.
EMPAlAR (dialectal ).= Empallar.
EMPATOLLAR. = Inventar trapelleries o fantasies. S'usa també com a
reflexiu.
EMPESCAR-SE. = Treure alguna idea o invenció, empatollar-se.
EMPLATAIAR. = Fer tornar com plata. És verb actiu.
ENCIRAT, DA. = Participi pretèrit del verb reflexiu encirar-se, que
significa posar-se dret i test en guisa de ciri. Cal no confondre
aquest verb reflexiu amb l'actiu enciriar, que significa posar
ciris. Enciriar un canelobre és posar-hi ciris. Un home encirat és
un home alzinat i dret com un ciri; un home enciriat és un home
carregat o guarnit de ciris.
ENCOFORRAR-SE o ACOFORRAR-SE. = Encasquetar-se la coforra i, per
extensió, qualsevol gorra, barret, etc.
ENLLEIR-SE.= Cansar-se de no fer res o d'esperar quelcom, enervarse.
ENTRIQUELL. = Qualsevol objecte propi per a dur-se a mans. (Objecte
que fa nosa. Dic. Fabra.) Ve de la mateixa rel que entricar.
Es (dialectal).= Article masculí, singular.
ESCARRITX.= Soroll aspre per l'estil del que fa la sorra fregada
contra una superfície dura.
ESCARRITXAR. = 1. Fer escarritx. (J. Verdaguer.) 2. Esquitxar. (Dic.
Fabra.)
ESGUIMBAR-SE. = Deixar-se anar avall per un pendent. (Noticia verbal
de P. Fabra.)
ESPODREMENTS. = Moviments inútils i anguniosos d'algun orgue per a
espel·lir quelcom. Castellà: pujos. Fabra no porta aquest terme. Hem
adoptat la grafia de Bulbena. Al poble li hem sentit sempre
pronunciar: asputraments.
ESTARIA.= Lentitud i pèrdua de temps en fer les coses. Fer estaries:
perdre temps, cançonejar.
ESTASSAR.= Tallar i ajaure la bosquina.
ESTINTOLAR.= Posar quelcom de manera que una altra cosa ho sostingui
en una posició determinada. És verb actiu i reftexiu. Castellà:
apoyar. Punt d'estintolament: castellà, apoyo, punto de apoyo.
Estintolador: castellà, apoyo.
ESTOSSAR.= Atuir, pegar fortament. Literalment: rompre la tossa o
sigui el clatell.
ETS (dialectal).= Article masculí plural.
FALLANCA. = Ajupiment d'anca. Contracció de _falla anca_. S'usa molt en
el joc de _trenca porrons_. No s'ha de confondre amb fallança.
FOLGA. = Dita o concepte divertit. Francès: plaisenterie.
FOLLARSE.= Avortar la fembra, no arribar a bé alguna cosa.
FORNÍCULA. = Armari de paret, pastera. Castellà: hornacina.
FRÈJ0L, A.= S'aplica a les robes primes o escasses i al qui les
porta. Anar frèjol: anar prim o escàs de roba. (Es corrupció de
frèvol o de brèvol?)
FUA (dialectal).= Fulla.
FUTISQUEJAR. Fer feines de poca importància o simular que es fa
quelcom.
GAROLA. = Gaudiloqüencia, verbositat divertida. Fer o armar garola:
promoure conversa divertida.
GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa. 2. Batibull.
GUINJ0LA.= Mosquit petit, que vola sense soroll i pessiga molt fort.
GUSARAPA. = 1. Espectre, que fa por a les criatures. 2. Persona, que
s'amaga per vergonya.
HOMO (dialectal).= Home.
HOSTALLES. = Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes.
LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar. Literalment: espurnar llamps.
MALUC.= L'os de cada costat de la pelvis.
NEULIM. = Planta neulida o conjunt de plantes neulides. Neulir-se:
emmalaltir-se les plantes a causa de la neula. Neula: constel·lació
dolenta, passa d'una malura de les plantes.
PALLADA.= l. Conjunt de palles d'un arbret. 2. Palla bullida per al
bestiar.
PASTORELL:= L'ocell, que es dedica a la pastura.
PATlFELL.= Conjunt de materials per a l'armament i manteniment d'una
nau o d'un exercit. Castellà : pertrechos. Patifell de guerra:
castellà, pertrechos de guerra.
POTSEFER. = Tal volta, tal vegada... En aquest sentit he trobat viva
aquesta locució adverbial en boca de pagesos de Palafolls i de
Montnegre. Els autors antics l'usaven amb més extensió, sempre en
sentit dubitatiu. Adverbialment _potser_, contracció de _potsefer_, ens
sembla preferible a _pot ésser_.
RAMBLIA. = La part del carrer compresa entre les voravies. Castellà:
arroyo.
REBOTZEGAR.= Moure's un líquid, rebotent per les parets de l'atuell,
que el conté. Es verb neutre.
REVOLT, A. = Participi pretèrit del verb antiquat revoldre, que
significa remenar quelcom, desordenant els seus elements. El
participi és viu i molt usat dins gran part de Catalunya.
SA (dialectal).= Article femení, singular. Dins els parlaments, on
fem ús d'aquest article, no usem mai les formes del possessiu sa i
ses.