-Vegi; té raó. Oh! ¡i els vint-i-quatre incensers que també hi
havien d'anar! ¡Jo que tenia tantes ganes de veure'ls!
Si vostès són d'aquests, aquí els tenen.
Després de la professó ja saben lo que succeix: pertot hi ha
cadires trencades, taques, encadernats... Però tot passa,
s'adoba, es cura i es renta. La gent amb altres fàstics i
amoïnos van oblidant l'amoïno de les professons, i al març
vinent ja es comença a sentir-se a dir:
-Ai, ja voldria ser a _Corpus_!