Ella. -I bé, mare, prengui un xic més de paciencia.
La mare. -És que jo no sé en què pensa, aquest minyó... Estic
per dir-n'hi unes quantes...
_(Truquen.)_
Ella. -Per mor de Déu no li digui res ¿Què em vol entristir
més?
_(Entra ell.)_
Ella. -Ola, bé de Déu!
La mare. -Ai que bé t'està, aquesta levita! (Apart) Bonics per
ell prou, però de lo demés... no sé en què pensa!