Ella. -Aquest Nadal se'n fan molts, de casaments. Molts! Ves:
la Laieta i ma cosina, que es casen al mateix dia, se van
prometre cinc mesos després que nosaltres.
La mare. -Oh! I que ho ensopeguen; l'una un jove molt ric, i
l'altra un bon mosso i de bona carrera, i tots dos molt bons
subjectes.
Ell. -Me fa mal aquesta bota... ¡Demà les torno a cal sabater!
La mare (apart). -Jo no sé en què pensa, aquest minyó.