Anguiol sarai per me...
Anguiol saró per te...
per me-per te-
per te-per me-
si... si per me-si... si per me-
Anguiol si si... peeeeer... te!
peeeeer me!
_(Eixamplen els braços, se posen les mans al cor, sacudeixen el
cap i acaben abraçant-se.)_
Ella (baixet). -Aquests sí que s'estimaven!
_Surten de casa d'una núvia. Ja s'han despedit i, a mitja
escala, ella s'eixuga els ulls de pressa. Ell ho veu, se li
acosta i li diu amb dissimulo:_
Ell. -Què té?
Ella (mig rient). -Res...
Ell (picat). -Ah! res?
Ella (confosa). -No s'enfadi... no sé, m'ha agafat una cosa...
per mi és de la cotilla.
La mare. -Déu els faci ben casats. Si tenen enteniment poden
ser ditxosos: perquè ell té alguna coseta, ella no va
despullada i ¡lo que és estimar-se!...
Ella. -Oh! ¡Aquests sí que s'estimaven de petits!