(Preludi a la Rambla)
Ell. -Doncs, ja que li agraden els clavells, n'hi puc donar un
esqueix.
Ella. -Ai, gràcies! Clavells i pensamenteres m'agraden molt.
Ell. -Pensamenteres? N'hi puc donar llavor, que en tinc tot un
paper.
Ella. -Sí? Doncs me farà molt favor.
La mare. -No sies amoïnosa, dona. El faràs anar carregat.
Ell. -Això rai...
Ella. -Té raó, li enviarem la criada, i al mateix temps faci el
favor de dar-li el llibre d'_Estela_, que em va prometre. Que
fa plorar? M'agraden, tristos.
La mare. -Però, noia, no et canses de demanar. Això no està
bé...
Ell. -Senyora, no sia així! Jo li portaré tot amb molt de gust,
d'aquí a tres dies; perquè demà i demà passat seré a Girona,
que són festes i hi tinc el padrí.
Ella. -Nosaltres, demà i passat demà, tampoc vindrem a passeig.
Jo, ni sortiré de casa, perquè... vull acabar un mocador que
brodo.
Ell,(fent l'orni). -I... dijous ¿tampoc vindran?
Ella (com un llamp). -Dijous sí.
La mare. -Dijous? Potser sí.
_Se despedeixen. Llambregada d'ell; llambregada d'ella; estreta
de mà; barretada a la mare. Als quatre passos, se giren tots
dos i es fan la rialleta..._
Ai! Ja hi som!
_Tant hi som, que ell, en arribant a casa escriu:_
«Querido padrino: Sabrà como tengo el sentimiento de decirle
que no puedo venir a Gerona _per_ la fiesta mayor _de la
misma._ Tengo una cosa _al ojo_ que dicen si será _un mochuelo_
y he tenido que dejar el vino que no _me prueba_ y también
tengo que quedarme _a casa mi tio Quirse_ que está
muy _enfermo de la rompedura_.»
«Sin màs per _aoy_ mande y disponga de S. S. S. q. b. s. m. -N.
N.»
I