Parleu-me d'una casa espaiosa, a fora; d'una casa gran, ventilada,
amb un jardí, amb una font, amb sombra d'arbres, amb soroll
d'aigua, amb aucells que volin per on vulguin; però, ei, amb
butaques, amb llibres, amb mosquiteres, amb bustos o estàtues que
no sien de gerrer, amb totes les comoditats que la cultura i la
civilització fan indispensables, sobretot a fora; però ¿piset
llogat? veïns? carros? pols? poc siti? sol? burgit?... Fugiu-me
d'aquí; per això no hi aniré mai, a fora.