Amic Eloy: Encara que sols podràs contar-me llàstimes d'aquest
Barcelona, escriu-me'n alguna cosa. Ja saps que la pàtria sempre
tira i que jo só enyoradís.
Ja m'afiguro que no eixiràs de casa, perquè ben bé sabem que pels
carrers no s'hi troba una ànima, i que tot està ple d'herbes. Veig
que et deus consumir, però pren paciència. Alguns veïns
m'encarregaven que et digués que els enviesses certes coses; mes
ja els he desenganyat; que, fora de lo més indispensable per
menjar i remeis, a Barcelona no hi ha res. Aquí no deixem de
distreure'ns algun rato. Anem totes les tardes a una font, i el
dia que menos, nos hi reunim vuit o nou persones i de tant en tant
hi fem taral·la. ¡Quina diferència entre la nostra distracció i la
soletat d'eixa capital! Anem; no et vull entristir contant-te que
cada dia sens falta juguem a dames i gosem d'altres diversions,
per no augmentar la teva melancolia. Escriu-me, que en mig de ta
tristesa pot ser per tu un entreteniment agradable. Conserva't bo,
anima't i mana i disposa de ton segur servidor. -A.