-Noi, des d'això del còlera, estic en gran; el pare em deixa fumar
davant seu...
-Quina sort! Jo el que voldria és que durés i no s'obrís la
Universitat.
-Sí que fóra ganga! L'any vinent simultanejaríem...
-I aquest any simultanejaríem... eh? Però ca! el meu pare fóra
capaç de voler-me enviar a Saragossa a estudiar...
-Home, millor; quant més lluny del guetu.
-Sí; allí tinc un oncle i una tia més rapatanis... allò fóra
pitjor que el còlera. No hi aniria pas.
-Oh! si t'ho manava...
-Si m'ho arribés a manar, fingiria rampes i m'embrutaria de tinta
perquè es pensés que l'havia agafat de valent...
-Tens raó, noi; és un acudit ben caio!