Una senyora de la casa parla amb una veïna del davant i diu:
-Ja li asseguro que n'hem tingut un gran sentiment al cap de tants
anys de conèixer-la... però, no hi ha hagut remei! Demà a les onze
se'n enduran la caixa.
-No hi ha dubte- diu l'home; -la caixa? mort tenim. Algun pobre
senyor d'edat.
I no hi tal mort ni tal aca, sinó que la senyora ha tingut de
despatxar una criada que estimava però que se'n prenia massa per
lo llarg temps que estava amb la família, i la caixa de què
parlava era la de la roba...
V
-Sí, sí- diu un home a sos amics; -ahir en arribant a casa la vaig
trobar morta.
Parla d'una tomaquera que tenia al terrat; però la poruga que sent
dir «morta», lo primer que fa és esglaiar-se; després, se'l mira i
pensa: si era la seva dona, vet aquí un viudo que fa planta.