Enraonen dues senyores en una cantonada.
La una tracta de comprar uns coberts de metall blanc. L'altra li
diu:
-Vagi amb cuidado que no l'enganyin. A casa en vàrem comprar de
baratos abans d'ahir, i ahir vàrem tenir un disgust de mort,
perquè al vespre ja s'havien tornat negres.
Una que passa sent les últimes paraules, es gira plena de llàstima
a les interlocutores, apreta el pas, i se'n va a casa dient:
-Disgust de mort? Es varen tornar negres? això és el còlera, ¡i
després aquests brètols que fan diaris posen que no hi ha res!
¡Ai, pobres de nosaltres!...
I... ¿saben què succeeix a la que ha interpretat tan malament unes
paraules sense connexió?
Que de por, li agafa... (ara ja es pot dir) còlic i tremolor, i
sembra l'alarma per tot allí a on passa, dient molt convençuda:
-Jo almenys ja sé _dos cassos_, contats per una senyora de la
família; i no em vinguin a dir que potser van morir d'altra cosa;
perquè ¡es varen tornar negres!