A Bonaventura Sabater.
Noble i car amic: a Vós adreço aquest llibre,
escrit en diversos lleures, sense més motiu que el
de la ploma als dits, sense més inspiració que la
del cigar en els llavis.
No negaré pas que hom pugui formular certes
objeccions psicològiques contra els nerviosos fumadors
de cigarreta i certes objeccions estètiques
contra els embadalits fumadors de pipa. Però els
fumadors de cigars com vós i com jo, em semblen
aproximadament inatacables. Allò que nosaltres
fumem no és pas una mixtura de paper i de tabac,
o de tabac i de brossa adventícia de la butxaca,
sinó aquella pura i ben curada i delectable fulla
que, diran els metges el què voldran, és molt més
salutífera que el més gran nombre d'aigües, olis,
polsims i untaments, que els apotecaris conjuminen
en una sospitosa clandestinitat. Tinc la impressió
que els fumadors de cigars formen una categoría
humana excel·lent, i, perquè no dir-ho,
agençadora. Un senyor que fuma un bon havà,
pot comparar-se en excelsitud a una senyora en
_decolleté_. De fet hom ens mira amb aquella certa
simpatia respectuosa que demostra que l'home no
és pas, nadiuament, un animal bolxevista. Som
els Cavallers del Realme del Fum, que és un realme
més positiu que no pas els de terra i pedruscall,
estirats rezelosament entre unes quantes fronteres.
Permeteu-me de dir que clares vegades un home
ha tingut una més exquisida silueta per a fumar
cigars que Vós, o gentil amic. Teniu altrament
el somriure típic -somriure només que dels ulls-
del bon fumador, i la vostra companyia en aquell
_tête-á-tête_ al que conviden dos bons cigars,
és tan aromàtica com una crema escollida. M'és,
doncs, plaent de posar el vostre nom com un defensiu
a la primera pàgina d'un llibre de contes que han
estat escrits amb el cigar a la boca. Si vós, amb un
altre a la vostra, en recorreu a l'atzar algunes
pàgines, jo estaré prou satisfet d'aquest llibre,
que ja sabeu que us tenia ofert, en satisfacció d'un
deute de fumador, d'ençà d'aquell dia que vam
travessar plegats Catalunya, -els dolços paisatges
de la qual veien estojades llurs gràcies lineals en
bromes fines, però no pas tan efímeres i voluptuoses
com aquelles que nosaltres inhalàvem devotament,
mena d'encens de l'Amistat.