JOAN (_sense fer-ne cas_)
Jo entenc, estimats companys... jo entenc que som mal despatxats.
PERE
Jo també.
MENUT
I jo.
(_Crits d'aprovació per part de tots._)
TIT
(_cridant més fort que de primer_)
Demano la paraula pera fer una proposició prèvia!
JOAN
Qui es?
TIT
Jo.
JOAN
Té la paraula'l company Tit.
TIT (_aixecant-se_)
Jo sóc del parer que's nomeni una comissió pera que vagi a avistar-se am
l'amo.
PERE
Ben pensat!
(_Aprovació general._)
TIT
Doncs, apa, anem al gra!
OLAGUER
Calla, si vols!
TIT
Calla tu!
OLAGUER
No'm dóna la gana!
PERE
Cada hu que hi digui la seva!
ROVELLAT
Que parli'l que'n sàpiga més!
PERE
Aquí tots som iguals! Idees, idees falten!
VADOR
I fets!
(_Crits i confusió._)
JOAN
Ordre! Ordre!
GERONI
Vés dient.
JOAN
Calleu!
CALDERÍ
Que parli en Joan!
ROVELLAT (_brandant el cap_)
No farem res! No farem res!
BORRA
Ni'ns arribarem a entendre!
OLAGUER
Digues, Joan, digues!
PERE
Sentem bases!
JOAN
No'm trenqueu les oracions!
CALDERÍ
Calma! Calma!
BORRA (_així que's fa silenci_)
Apa, digues.
JOAN
Si'ns han despatxat, no es perquè no fessim bona feina, sinó perquè'n
volien més.
PERE
Com que ells treballen tant!
TIT
No tenen raó!
(_Crits d'aprovada._)
PERE
I que han de tenir!
BORRA
Com que les _metxeres_ van tant ganses...
OLAGUER (_interrompent-lo_)
Ben nèt que hi van!
GERONI
(_interrompent-los a tots dos_)
No'ns donen l'abast pera cambiar la _fileta_.
ROVELLAT
I, es clar, no podem fer la feina que vol l'amo.
VALERI
I d'ençà que gastem metxa _del número dèu_...
MENUT (_recalcant-t'ho_)
Que no val re!
VALERI
... tot són _gates_ i _aixemics_.
ROVELLAT
I mals-de-cap.
PERE
Vès qui treballa amb aquest cotó!
TIT
Després s'ha de descomptar el temps que's perd, quan el contramestre
arregla l'_estiratge_ perquè fa _cargolí_.
MENUT
Am tants entrebancs, les _mudades_ se retrassen.
JOAN
Per això mateix. La qüestió es anar a trobar l'amo i fer-li veure.
OLAGUER
Si ja som vells!
JOAN
Ja't dones?
GERONI
Tenim masses anys!
VADOR
Al nostre lloc més s'estimaran posar-hi joves. Som gent sobrera,
nosaltres!
JOAN
Que n'hi posin un, de jove, a la meva _màquina_!
PERE
I a hi meva!
JOAN
Si treu els _setantes_ que jo treia...
TIT
I jo!
JOAN
Allò era una seda!
MENUT (_aixecant-se, cridant_)
Demano la paraula!
JOAN
Digues.
MENUT
Jo sóc del parer, com ha exposat molt bé'l company Tit, que's nomeni una
comissió, donant-li amplies facultats pera resoldre lo que cregui més
convenient.
JOAN
Apa, doncs. Qui la compondrà aquesta comissió?
PERE (_an en Joan_)
Tu, un.
MENUT
I en Valeri.
ROVELLAT
I l'Olaguer.
JOAN
Apunta, Agustinet.
(_Crits d'aprovació._)
GERONI
Que's passi a votació!
JOAN
Tira, home, tira! No cal!
OLAGUER
No, jo no puc ser-ho.
JOAN
No?
OLAGUER
Jo... no m'embolico. Tampoc sóc bo pera treballar...
JOAN
I tu, Geroni?
GERONI
Jo?... Veuràs...
JOAN (_a l'Olaguer, amb ironia_)
Sí: tu comptes amb els teus fills. (_An en Geroni._) I tu encara tens
esperances de que't donguin una plaça, a triar el reco.
GERONI
No ho nego.
JOAN
Oh! Ja, ja! I tu, Menut?
MENUT
Jo, sempre vaig am la majoria.
JOAN
I en Calderí què hi diu?
CALDERÍ (_no gosant-ho dir_)
Veuràs, Joan: una persona que'm vol bé me deixa diners pera posar-me a
vendre bitllets i apuntacions de la loteria pels carrers.
PERE (_amb sarcasme_)
No més te faltava això!
JOAN
I en Vador?
VADOR
Jo, com que, estalviant, he arribat a arreconar cosa de trescents
durets...
JOAN (_amb impaciència_)
Digues.
VADOR
Te seré franc: penso posar una mica de tenda, que pera mi i la dòna molt
serà que no'ns dongui pera les tristes caixalades.
JOAN (_indignat_)
Vés, formiga vella!
PERE (_an en Vador_)
Garça!
VADOR
Envejós!
JOAN
I en Borra, què hi diu?
BORRA
Feu lo que volgueu. Jo, de tot dic amén.
JOAN
Bé, però...
BORRA
Jo aniré vivint com puga, i allà on caigui... m'hi deixaré anar.
JOAN
Això no es dir re.
BORRA
I es dir molt.
ROVELLAT (_abstret i en to tragic_)
Jo, ja tinc pres el meu determini.
JOAN (_amb ansietat_)
Què?
ROVELLAT
(_més accentuat i grave que de primer_)
Sé ont es la via del carril i...
JOAN (_esgarrifat_)
Calla!
(_Tots, menys en Borra, protesten de les paraules d'en Rovellat._)
PERE
(_aixecant-se, am desesperació_)
Jo crec que lo més ben pensat es anar a escometre'ls joves!
JOAN
Com s'entén?
PERE
Nosaltres som l'idea: ells, la força!
JOAN (_entusiasmat_)
Explica-t, que m'agrada això!
PERE
Sí! Hauriem d'engrescar-los pera que's declaressin en vaga!
JOAN
A favor nostre?
OLAGUER (_movent el cap_)
No pot-ser.
GERONI (_am somriure amarc_)
I cah!
BORRA (_am sentiment_)
No'ns escoltaran.
TIT
Ells fan el mateix camí que nosaltres, i si arriben a vells...
OLAGUER (_interromptent-lo_)
Vès què'ls contes! No hi pensen en demà.
MENUT
No, que no hi pensen!
BORRA
Som arbres caiguts!
ROVELLAT
(_mirant a terra i en to concentrat_)
El carril ho arreglarà tot!
JOAN (_a l'Olaguer, fòra de sí_).
Es a dir que no'ns escoltaran, els joves?
OLAGUER
No!...
JOAN
Què't sembla, Agustinet?
AGUSTÍ
L'Olaguer té raó!
JOAN (_fòra de si_)
Però, es just això?
AGUSTÍ
Just, no; natural, sí.
JOAN
Pera defensar-nos a nosaltres no's declararan en vaga?
AGUSTÍ
No.
JOAN
Quantes vegades s'hi han declarat per un mal treballador?
AGUSTÍ
Lo que haurien de fer, si de cas, els joves, es no consentir que s'hagi
de treballar a la vostra edat!
MENUT
Això en el nostre temps no passava.
PERE
Els joves d'avui en dia no són ningú.
CALDERÍ (_depreciatiu_)
No van enlloc.
PERE
Deixa-ls presumir i divertir-se força!
OLAGUER
Això!
GERONI
No'ls amoïna res més.
JOAN
Perquè són uns ignorants.
TIT
I uns fatxendes!
VADOR
Que no estimen.
ROVELLAT
Ni als seus pares.
AGUSTÍ (_aixecant-se serenament_)
Per què'n dieu mal dels joves?
PERE
Perquè s'ho mereixen!
AGUSTÍ (_amb amor_)
Però, no veieu que feu mal fet?
JOAN
Que'ns defensin! Que prenguin exemple de nosaltres!
AGUSTÍ
Ja ho fan.
JOAN
Que no!
AGUSTÍ
Com vàreu portar-vos amb els vostres pares?
JOAN
AUavors tot anava d'una altra manera.
AGUSTÍ
I amb els vostres fills? Què'ls heu ensenyat?
JOAN
Tot lo que hem pogut.
AGUSTÍ
De petits que'ls feu anar a la fàbrica am vosaltres.
PERE
La necessitat no té llei.
AGUSTÍ
Per què no'n protestàveu?
JOAN
Ja vàrem protestar-ne, en el nostre temps!
PERE
Convé que'ls joves sàpiguen lo que hem fet.
JOAN
Que consti ben alt!
AGUSTÍ
Per què?
PERE
Perquè si pensessin veurien que, sense'ls nostres esforços, avui ells no
serien res.
AGUSTÍ
Què són ara?
JOAN
Més de lo que's mereixen ! Nosaltres, a costa de la nostra sang, els hem
conquistat els drets de que disfruten.
AGUSTÍ
I encara són esclaus!
PERE
Per què no obren nous camins?
AGUSTÍ
Ja estan oberts! Seguiu-los!
JOAN
Jo'ls segueixo! Avant!
AGUSTÍ
Els vostres dolors m'havien aclaparat; la vostra desgracia m'ha encès el
cor. Sóc jove! Vui ser jove! (_Passant-se la mà pel front, amb accionat
tràgic._) Ah! Lluny del meu pensament aquestes negrors del passat!
Vingueu raigs de sol retornadors pera tots vosaltres!
JOAN (_am deliri_)
A viure tots!
AGUSTÍ
Caminem, tots units, els desgraciats, vells i joves; caminem combatent
l'egoisme, encara que sigui regant la terra am la nostra propria sang!
JOAN
Que s'arboli tot!
AGUSTÍ
Vosaltres ja heu complert la vostra missió en la vida. Se us té de mirar
am respecte.
JOAN
(_joiosament, baten t-li'l cor_)
Ens ho mereixem!
AGUSTÍ (_am gran pietat_)
Jo hi veig poesia damunt vostre, I se us té per una desferra inútil!
JOAN
Això no es just!
AGUSTÍ
La societat actual es egoista: no té cor.
JOAN
No, que no'n té!
AGUSTÍ
Lo que s'ha fet am vosaltres ho fa tot-hom: els amos amb els seus
treballadors; els fills amb els seus pares. L'un empeny a l'altre pera
pendre-s el lloc. El mal ve de lluny!
JOAN
Doncs, de qui'ns hem de valguer?
PERE
Que'ns assegurin la vida!
JOAN
No! Jo vui treballar! Vui guanyar-me-la!
PERE
Encara no hem treballat prou?
TIT (_aixecant-se, esverat_)
Deixeu-vos de raons! Pera mi no'ns queda més que un recurs!
JOAN
Quin?
TIT
Lo més positiu es armar-ne una de grossa.
JOAN (_decidit_)
Que s'ha de fer? Digues!
TIT
També estem condemnats a mort!...
MENUT
Som massa pocs nosaltres sols.
OLAGUER
Es com tirar aigua al mar.
TIT
Ja'n seguiran de nous! Nosaltres serem l'espurna!
JOAN
Ben dit!
PERE
Que reventi tot, d'una vegada!
OLAGUER
Qui'ns-e seguirà?
TIT
Molts homes que esperen l'ocasió de capgirar el món.
JOAN
Apa, doncs! Qui fa un?
TIT
Jo!
PERE
Jo faig dos!
JOAN (_als demés_)
I vosaltres?
OLAGUER
(_excusant-se, esporuguit_)
Jo ja he dit el què.
JOAN
No vols ser-hi?
OLAGUER
(_tremolant, esgarrifat_)
No puc...
JOAN
I tu, Geroni?
GERONI
(_am recança i horroritzat_)
Tampoc.
JOAN
I tu, Vador? I tu, Borra?
YADOR
Què't diré?...
BORRA (_am resignació_)
Jo no sóc bo pera res.
CALDERÍ (_desconfiat_)
Es picar en ferro fred.
ROVELLAT
El carril!... El carril!
JOAN (_escometent-los_)
Bé, doncs: quants som que estem disposats a tot?
TIT
Si hem de ser tant pocs, jo no m'embolico.
PERE
Ni jo.
JOAN
De què us-e serveix fer el valent?
PERE
Ja veuràs: nosaltres sols...
JOAN
Covard! Ja arronses?
PERE
Que't penses que vui anar a presiri?
JOAN (_amb ira concentrada_)
Que no hi ets ara, a presiri?
PERE
Tot lo que tu vulguis.
JOAN (_mirant l'un i l'altre_)
Sent aixís, no més puc comptar amb en Valeri...
VALERI
Deixem-ho córrer, Joan.
JOAN (_desesperat_)
Que no teniu sentits? Que sou masells?
(_Tots protesten._)
PERE
Això ho seràs tu!
JOAN
Tu ho ets!
OLAGUER (_aixecant-se_)
Bah, bah, bah!...
JOAN (_am sarcasme_)
Sí, ja pots anar-te'n!
OLAGUER
Ningú me'n priva!
GERONI
Anem, anem.
(_Tols van aixecant-se._)
JOAN (_molt desesperat_)
Us en aneu? Sense resoldre res?
VADOR
Pensem-ho mellor.
CALDERÍ
Dormim-hi.
TIT
Pot-ser que emprenguéssim una altra ruta...
PERE
Nomenem una comissió...
GERONI
Això mateix.
CALDERI
Apedacem-ho.
OLAGUER
Tot ho veig negre!
(_Poc a poc, ronsejant i fent comentaris, desapareixen a agrupaments._)
JOAN
Es a dir que'm deixeu?
VADOR
Veuras...
JOAN
I tu també, Pere?
PERE
Ja'n parlarem una altra hora.
JOAN (_als darrers que quedin_)
I vosaltres?... Responeu! Que no us en heu sentit de la vostra
desgracia?
MENUT
Cada hu que faci lo que mellor li sembli.
TIT
Que tot-hom obri pel seu compte.
JOAN
Que no heu vist lo que han fet am nosaltres? Ni'ns han donat vuit dies
de temps!
Ens han despedit a tots alhora, sense por, sense cap recel!...
OLAGUER
Ells fan lo que volen.
JOAN (_am gran indignació_)
Vells! Inútils! Covards! Mereixeu que us explotin!
VALERI (_acostant-s'hi_)
Deixa-ls, Joan!
JOAN
Fòra tots!
(_Crits i confusió._)
PERE
Ja'ns en anem!
JOAN
Fóra de casa! No us vui veure més! Sou pitjors que'ls amos! Fòra! Fòra!
(_Crits, insults i gran confusió._)
VALERI
No t'acaloris!
JOAN
Sembla mentida que siguin tant bèsties!
VALERI
Ja podies pensar-t'ho!
JOAN
Fòra! Fòra!
(_Criïs i esvalots. Desapareixen tols els vells per la primera porta de
l'esquerra.L'Agustí queda mirant-se pietosament en Joan i en Valeri._)
### ESCENA XXII
En Joan, en Valeri i l'Agustí
JOAN
No's pot fer res amb aquesta gent tant covarda!
VALERI
Ens deixen!... I són els del nostre temps!
JOAN
Mellor!
VALERI
Tot se n'ha anat per terra!
JOAN
No! Encara hi ha esperança!
VALERI
Ens hem quedat sols, Joan!
JOAN
Val més així! Ara s'ha vist ben bé que no'ns hem de refiar de ningú,
sinó de nosaltres mateixos.
VALERI
Què farem, tant tu com jo, si som pitjors que dos esguerrats?
JOAN
Molt, farem! Segueix-me a mi!
VALERI
I a ulls clucs, que't seguiré; però estem vençuts! Som morts!
JOAN
No t'espantis, Valeri!
VALERI
Ara sí que veig que som vells!
JOAN
Que no!
VALERI
I no'n sabem, de demanar caritat!
JOAN
Calla!... Jo'm defensaré sol, tot sol! (_Cridant fòra de sí._)
Engracieta! Engracieta!
(_Surten precipitadament l'Ursula i l'Engracieta._)
### ESCENA XXIII
Els mateixos, més l'Ursula I l'Engracieta
URSULA (_amb ansietat_)
Què vols?
JOAN
La noia! Ont es la noia?
ENGRACIETA
Aquí.
JOAN
Vine!
ENGRACIETA(_acostant-s'hi_)
Maneu.
JOAN
(_pregant amb els ulls plens de llàgrimes_)
Agustí: casa-t am la meva filla!... No esperis que jo i l'Ursula siguem
morts!
AGUSTÍ (_am dignitat_)
Oh! No!...
JOAN
No't serà gens feixuga la nostra carga!
AGUSTÍ
La soportaré!
JOAN
No! No ho consento! Uniu-vos i aneu-vos-en lluny de nosaltres, que no'ns
pogueu veure ni hagueu d'ajudar-nos!
ENGRACIETA
No, pare, no!
JOAN
No vui que sigui dit que jo he mort les il·lusions de la vostra
joventut!
VALERI (_acostant-s'hi_)
Joan!
AGUSTÍ
No podem acceptar-lo'1 vostre sacrifici!
JOAN
Vosaltres no us estimeu ni us heu estimat mai!
AGUSTÍ
Sí, que'ns estimem!
JOAN
No pas com jo i l'Ursula! Avui dia no n'hi ha d'amor!
AGUSTÍ (_amb un esclat de vida_)
En nosaltres, sí, doncs!
JOAN
I el deixeu morir!
AGUSTÍ
No! Ara neix!
JOAN
No'n sabeu, d'estimar! En sabem més nosaltres, els vells, els que'ns en
anem del món!
AGUSTÍ (_am molt sentiment_)
Engracieta!
ENGRACIETA
(_an en Joan, referint-se a l'Agustí_)
Que no ho veieu que'ls ulls li vessen pietat?
JOAN (_a l'Agustí_)
Sostens lo que acabes de dir ara mateix an els meus companys?
AGUSTÍ (_enèrgicament_)
Sí, que ho sostinc!
JOAN
A costa de tot?
AGUSTÍ
De tot! Fins de la meva existència! El meu amor no pot morir!
JOAN (_triomfant_)
Estima, doncs...
AGUSTÍ (_interrompent-lo_)
Ja estimo!
JOAN
... a l'Engracieta!
AGUSTÍ
An ella i a vosaltres; a tots els germans de desgracia i als fills dels
meus somnis que han de venir. (_En Joan riu joiosament,
Il·luminant-se-li la cara d'alegria._) Engracieta! Engracieta!
(_Abraçant-la._) T'estimo! (_An en Joan._) Mireu! La vui! Es meva! Vós
sou el seu pare: jo'l seu amor!
JOAN (_am crit ferestec_)
Així, estimeu-vos! Enlaire, cor!
AGUSTÍ
Primer es la vida que tot!
JOAN (_tambalejant_)
A viure!
AGUSTÍ
Lluitant sempre!
JOAN
Alegria! Visca l'alegria! (_Am crit agonic._) Torneu-me la joventut! Vui
tornar a ser jove!
(_Cau mort, quedant de cara enlaire._)
ENGRACIETA (_amb esglai_)
Pare!...
URSULA (_també amb esglai_)
Joan!
VALERI (_aterrat_)
Què!
AGUSTÍ
No ha pogut més!
ENGRACIETA
(_agenollant-se pera palpar el cos del seu pare i fent-li petons an els
llavis_)
Pare! Pare de la meva vida!
URSULA (_també agenollant-se_)
Joan! Joan meu!
AGUSTÍ (_en ven baixa_)
Es mort!
(_Llarc silenci. En Valeri, un cop s'ha convençut de que en Joan es
mort, se'n va, aterroritzat, a un recó de l'esquerra. L'Ursula s'aixeca
impulsivament, i am veu ofegada, dirigint-se a l'Agustí, diu:_)
URSULA
Agustí!
AGUSTÍ
Ursula!
(_L'Engracieta segueix besant a son pare, tot cridant-lo am deliri. En.
Valeri, fent sanglots, se contempla'l cadavre d'en Joan desde'l mateix
lloc. Compareix la Susagna per la porta de l'escala._)
### ESCENA ULTIMA
Els mateixos, més la Susagna
(_Aixis que va pera entrar la Susagna i s'adona del cadavre d'en Joan,
s'atura horroritzada; després, i mentres l'Engracieta segueix plorant i
fent petons a son pare, avança poc a poc, aturant-se una bona estona a
mirar an en Joan, i tot- d'una, sentint-se esperonada per l'instint de
conservació, s'acosta an en Valeri, dient-li en veu llagrimosa i
grave._)
SUSAGNA
No t'espantis! No t'espantis!
(_S'abraça an en Valeri, posant-se a plorar tots dos, amb un plor
ofegat, sortit del fons de l'ànima. L'Agustí segueix aconsolant a
l'Ursula. l'Engracieta, deliranta, fa petons i crida a son pare._)
Cau el teló pausadament
## CANÇÓ DE L'ENGRACIETA