Llavors Sant Brandan de tota la congregació s'escolli set monjos,
els més bons, i es tancà amb ells dins el refetor; i obrí la boca a
semblant parlament: -O, vosaltres, mos elets companyons de
penitència, jo us deman la mercè graciosa d'un consell, com sia que
mon cor i mos pensaments són tots aunats en un voler, sempre que
aquest voler sia el voler de Déu. La terra de la qual ens parlà
l'abad Barint, ço és, de la promissió dels Sants, tenc propòsit de
cercar, i de no aturar-me mai fins a tant que hi sia arribat. ¿Què
us ne par d'aço i quin consell us plau donar-me'n?- Els monjos,
coneixent la seua voluntat, ço és, del dit sant pare, quasi tots a
la una i amb veu concordant, digueren: -Don abad, aquest voler, puix
que el teu és, el nostre també sia. ¿No saps tu que abandonàrem pare
i mare i parents tots, i encara la benanança mundanal abandonàrem
per servir a Déu? Nosaltres som aparellats d'anar amb tu a la mort o
a la vida, si tant és que aquesta sia la voluntat de Déu.- Ço varen
dir, i callaren. Sant Brandan s'acordà amb ells de fer un dejuni
de quaranta jorns seguits, i mentrestant aguiar el passatge cap al
verger de meravelles i el perdut Paradís de voluptat.