Nataniel, _mirant al Cel_: Tu ho has volgut, oh Deu Etern!
Altre home: Tornarèm a trepitjar la terra hont hem nascut!
Un home de la banda contraria: Nó; qu'està en poder nostre!
Altre home: Mes, a cada país tornarà la terra propia.
Nataniel: Sí, sí; les fronteres propies de cada poble!
Un home: Les qu'hem guanyat són nostres per sempre!
Home del altre exèrcit: Cada hu les seves!
Altre home: Nó; les que té ara!
Nataniel: Les que abans tenía, que Deu va distribuhir la Terra
donantla als passats.
Un home: Ah, nó; axís nó! (_Tornant a recullir la seva arma ara'ls uns
ara'ls altres._)