Príncep Demetri, _que li ha pres el telegrama_: Que'l meu germà es
mort! Ho sentiu? (_Als ministres. Gran remor del poble, qu'ha sentit
el crit del príncep. Nataniel y'ls seus agrupats ben espessos,
muts._) Ho sentiu? Que'l Príncep Albert ha mort! (_Al poble._)
Rey Rodolf: No ho cregues, nó, mon fill! (_Als cavallers._) Y
vosaltres, còm es qu'ho creyèu? Allà hont ell es la victoria serà ab
ell, y es un traydor qui cregui en sa mort y en la derrota.
Príncep Demetri, _plorant_: S'ha confirmat, Senyor!
Primer ministre: Tots els telegrames que venen de diferents llochs ho
certifiquen.
Rey Rodolf: Ah, niçaga d'assessins, qu'has mort al meu fill! Jo't
castigaré no dexant pedra sobre pedra! Volèu la pau ab aquexa gent?
Oh poble! Oh poble meu qu'estimo!
Poble: Nó! Guerra!
Rey Rodolf: Guerra als assessins!
Poble: Sí: guerra! --Sí: venjança! --Guerra! --Guerra!
Rey Rodolf: Y tu, fill meu, no'l venjaràs tu al teu germà?
Príncep Demetri: Manèume, pare. Jo estaré ab vós.
Rey Rodolf: Anèm als enemichs! La Nació en pes!
Poble: Sí: tots! --Guerra!