Comte d'Orlof, _que havía quedat pensatiu_: Nó; no es possible que
l'hagi mort.
Gladys: Jo ho sabré; jo ho arrencaré del Rey, si ha sigut obra d'ell,
y si hi té part el Príncep, jo'm revenjaré ab el Príncep.
Comte d'Orlof: Pensèu que'l Príncep s'està morint; que una emoció
sobtada de vós, Gladys, li pot costar la vida.
Gladys: Massa bona que he sigut ab aquest home sense cap energía, que,
per compassió, fins m'he resignat a les murmuracions, quan vós sabèu,
comte, que'ls llavis del Príncep no han passat de posarse
cerimoniosament en el revés de ma destra.
Comte d'Orlof: Crech en vós, Gladys, com en la meva mare.
Gladys: No sé, Orlof; no sé què haig de fer. Gracies.
Comte d'Orlof: Sento remor de veus.
Gladys: No voldría veure ara al Príncep.
Comte d'Orlof: Es el Rey qui ve cap aquí.
Gladys: Madama Gringoire: anèu al hotel. Y vosaltres. Depressa!
Madama Gringoire: Ay, jo no puch més!
Gladys: Sí, sí, depressa!
Madama Gringoire, _sortint ab Arlet_: Se li ha estraviat el seny a la
pobreta Gladys. (_També surten Dorman y Slavis disputant._)
Slavis: Es Jesús.
Dorman: Còm ho sabèu?
Slavis: Es Jesús.
### Escena V
_Gladys, Comte d'Orlof, Rey Rodolf, cavallers de son seguici y
Vescomte d'Arlet, que tornarà._
Rey Rodolf, _que ve enrahonant_: Y caldrà fer un altre esforç cridant
més gent d'aquexa joventut. (_A un dels servidors del palau._) Que
avuy dino aquí ab mon fill. (_A un cavaller._) Y que'l Consell el
tindré també avuy aquí, perque d'aquí no'm mouré avuy per rès.
(_Veyent a Orlof._) Ara ho deya, Comte d'Orlof, que cal un altre
esforç abans que arribi la Tardor, y les neus després...
(_Adonantse de Gladys._)
Comte d'Orlof: Senyor... (_Saludant y designant ab un moviment
cerimoniós a Gladys._)
Gladys: Senyor... (_Fent un acatament profon al rey y quedant sense
alçar el rostre._)
Rey Rodolf: Alcèu el rostre, senyora; que no dèu ser aquesta la
positura vostra; que les flors deuen mirar al sol.
Gladys: Gracies, Senyor. Mes...
Rey Rodolf: Oh, jo ja us conexía, senyora, que un dia desde mon palau
us vaig veure que us acostaveu, y no arribareu fins a mi.
Gladys: Aquell dia un oficial de la Guardia Real me negà l'arribada
fins a vós.
Rey Rodolf: Cavallers de ma Cort: jo us presento a la dama més hermosa
del meu Regne.
Gladys: Perdonèu, Senyor. Visch a França, y soch nortamericana.
Rey Rodolf: Oh, no soch egoista. Y què hi fà? Sent axís, jo us la
presento com la dòna més hermosa del món, d'aquest y del altre.
(_Ab certa ironía._) Mes, cavallers, guardèuvos d'ella, perque es tan
poderosa la seva fascinació, que disposa de la vida y de la mort dels
homes.
Gladys: Me confonèu, Senyor... Y jo voldría...
Rey Rodolf, _no dexantla seguir_: Precisament ara mateix estava
parlant de vós ab el meu fill. Y ara serà la conversa entre vós y jo,
que vull fervos conèxer quant ell vos considera. (_Els cavallers, uns
per una banda y altres per altra, desaparexen de la escena._)
### Escena VI
_Rey Rodolf y Gladys._
Rey Rodolf: Jo us volía parlar, senyora.
Gladys: També jo a vós, que per vós he vingut.
Rey Rodolf: Magnífich. Volèu ferme la mercè d'asseureus al costat
meu?
Gladys, _com si no l'hagués sentit_: He vingut per...
Rey Rodolf: O, millor dit: me volèu permetre, senyora, d'asseurem al
costat vostre y concedirme aquesta petita audiencia? Perque aquí anèm
de Magestat a Magestat... encara que'l lloch no sia gayre apropòsit
per la nostra Soberanía.
Gladys: M'han dit, Senyor, que'l Príncep tenía en perill la seva vida,
y veig ab goig que no es axís, a jutjar per vostre bon humor.
Rey Rodolf: Son dos els fills meus que tenen en perill la existencia:
l'un a la guerra; mes les noves derreres són tranquilisadores. Y axò
es degut al valor del meu exèrcit y a Deu. L'altre fill meu sí que
veritablement està en perill de mort. Y al triomf de la seva salut jo
no hi puch fer rès, segons m'asseguren. Mes, hi hà una persona que,
per lo que jo sabía, y m'ha confirmat ara'l Príncep, me pot donar la
victoria. Y veus aquí perque la meva alegría.
Gladys: Jo voldría, Senyor, que m'escoltesseu ara a mi.
Rey Rodolf: Si es lo que jo desitjo!
Gladys: Donchs, es per dirvos ab tota sinceritat que jo no he sentit
may l'afecte que cal perque ell se torni estimació de l'ànima. Mes,
jo may li he fet creure al Príncep altra cosa; que jo...
Rey Rodolf: M'ho ha dit; m'ho ha dit tot axò; fins qu'ell per vós està
boig en tal manera que li són indiferents els afers del Regne, fins
al extrèm de que no sembla fill meu: perque l'home que no sab dominar
aquexa mena de passions que'l posen... y perdonèu, senyora, al nivell
de...
Gladys: No diguèu més, Senyor, que ja us he comprès. (_Gladys se posa
dreta._)