### Escena II
_Comte d'Orlof y Baró d'Arding._
Comte d'Orlof: Sembla mentida com he trobat el país ab aquest home!
Baró d'Arding: Tot ve d'ara tres anys, que abans ningú n'havía sentit
a parlar. Sabs aquella cremada dels boscos que va abrusar mig
reyalme?
Comte d'Orlof: A mí, d'Arding, se me'n va anar en fum un bon troç de
patrimoni.
Baró d'Arding: Donchs, conten qu'en un moment en que era més fort
aquell vent que tant feya avençar la flamarada, que diuen que tenía
d'ample unes vint hores... Donchs, sembla que's va veure a un home
desconegut que caminava cap al foch ficantse en mig d'ell ab los
braços estesos y perdéntsel de vista. Y que totseguit va cambiar el
vent, y sense estar núvol, se va posar a ploure molt espès, apagantse
l'incendi.
Comte d'Orlof, _irònich_: Sense estar núvol?
Baró d'Arding: Axís ho conten.
Comte d'Orlof: Y tu t'ho creus?
Baró d'Arding: Jo... jo nó. Però, míra: segons allà hont te trobis no
te'n enrigues.
Comte d'Orlof: Axís estèm?
Baró d'Arding: En aquest país tothom hi creu en aquest home.
Comte d'Orlof: Donchs, a casa meva no hi creu ningú.
Baró d'Arding: Que nó? Pregúntaho desde'l primer al últim dels teus
criats. Y si't volen dir la veritat...
Comte d'Orlof: Es extraordinari!
Baró d'Arding: En el meu castell, començant per la meva dòna, tothom
el té per un sér sobrenatural. Si fins hi hà qui creu qu'es el mateix
Jesús que ha tornat a la Terra.
Comte d'Orlof: Quin farsant que n'hi dèu haver!
Baró d'Arding: Nó. Ell nó. Ell diu a tothom que no es ningú. Y tot lo
prodigiós que conten d'ell, ell ho nega. Com la seva intervenció en
apagar aquell incendi.
Comte d'Orlof: Veyàm. Avuy el conexeré si passa per aquí, com diuen.
Baró d'Arding: Sí; perque es el camí més dret per anar a la capital,
qu'es la seva deria.
Comte d'Orlof: Si'l Govern li dexa arribar. Jo no ho consentiría.
Baró d'Arding: Per què?
Comte d'Orlof: Tanta de gent pot portar perturbacions, qu'es lo qu'ell
se proposa.
Baró d'Arding: No ho cregues. Hi va no més per parlar al Rey contra la
guerra que's prepara.
Comte d'Orlof: Com si axò no fos rès!
Baró d'Arding: Y't dexo, qu'es tart.
Comte d'Orlof: Nó; que't quedes a esmorzar ab mí.
Baró d'Arding: Un altre dia. A casa estaràn de tràfech per quan passi
Nataniel...
Comte d'Orlof: Que no veus qu'estich tan sol? Que no tinch ningú al
món y que l'anyoro aqueix París, hont hi havía posat arrels tant
fondes?
Baró d'Arding: Donchs, per què tornaves?
Comte d'Orlof: A tu ja t'ho diré. Perque estich arruinat, y ja no
podía viure com... com allà jo dech viure. (_Calla veyent entrar per
la dreta a Carlot._)
### Escena III
_Comte d'Orlof, Baró d'Arding, Carlot, y després Joan, Joseph, Joana y
Pepa._
Carlot: Senyor...
Comte d'Orlof: Què hi hà?
Carlot: En Joan el jardiner, y'l séu germà, y una filla d'en Joan, y
sa cunyada, que també's diu Joana...
Comte d'Orlof: Què volen?
Carlot: Diu que voldrien parlar al senyor.
Comte d'Orlof: Que vinguen. (_Surt Carlot._) (_A Arding_) Espérat, que
m'aconsellaràs, perque... (_Entra Carlot seguit dels altres ja
indicats._) Podèu acostarvos. (_S'avença en Joan, y'ls altres queden
darrera d'ell._)
Joan: Donchs, sí... (_Mira als altres perque s'acostin. Surt
Carlot._)
Comte d'Orlof: Diguèu.
Joseph: Que voldriem que'l Senyor ens permetés cullir algunes flors
del Park.
Joana: Totes.
Joseph: Per esfullarles aquí davant quan passi Nataniel. Veritat?
(_Mirant als altres._)
Joan y Pepa: Sí senyor, sí.
Joana: Totes.
Comte d'Orlof: Veyàm: qu'es per vosaltres aquest Nataniel, perque li
volguèu fer aquestes coses? (_Se miren els uns als altres, no sabent
que respondre._)
Joan: Oh...
Comte d'Orlof: Diguèu.
Joseph: Es... es com una mena de sant, y... y'ns ha vingut de cop y
volta.
Joan: Més que un sant; que no's morirà may. Y ningú'l conexía, y
tothom se l'estima més que tot lo del món.
Joseph: Y tot ho fa bé. Y tothom se dexaría matar per ell...
Joan: Sinó qu'ell no vol que's mati a ningú.
Joseph: Perque vol que siguen iguals pobres y... (_No gosant a acabar
perque'ls senyors no s'ofenguin_) Vaja... tothom.
Comte d'Orlof, _a les dònes_: Y vosaltres què hi dihèu?
Joana: Jo'l trobo... qu'es diferent de tothom. Molt guapo, y...